Vés al contingut

Hípias menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreHípias menor
(grc) Ἱππίας ἐλάττων Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i diàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPlató Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerediàleg socràtic Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
diàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

L'Hípias menor[1] és un diàleg de Plató. S'acostuma a situar en la primera etapa de producció del filòsof, però es discuteix si és un dels primers diàlegs o pertany al període anomenat de transició.

Els personatges principals del diàleg són Sòcrates i Hípias d'Elis, un sofista aclamat a l'època per la seva gran quantitat de coneixements. Apareix també un personatge menor, Eudic, deixeble d'Hípias, el paper del qual és el de simple mediador del diàleg.

La situació del diàleg és la següent: Hípias acaba de fer una conferència classe sobre Homer. Sòcrates, que era a prop, és convidat per Eudic a dialogar amb el sofista. Sòcrates planteja la pregunta següent: quin dels dos personatges cèlebres de la mitologia grega, Aquil·les i Odisseu, és millor? Des d'aquí, Sòcrates demostrarà la ignorància d'Hípias partint de la tesi que "la bondat moral és un tipus de saviesa" que durà a la paradoxa moral: Qui fa el mal voluntàriament és moralment millor que qui el fa només involuntàriament i per ignorància.

Com succeeix en els diàlegs d'aquesta etapa platònica, el diàleg culmina amb una aporia: els interlocutors arriben a un punt al qual no poden donar solució i tanquen el diàleg reconeixent la seva ignorància.

Referència bibliogràfica

[modifica]
  • Diàlegs, vol. III (Ió. Hípias menor. Hípias Major. Eutidem), trad. de Joan Crexells, 2a ed. publicada a cura de J. Serra Hunter i Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1950.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]