Inèrcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.[1] És a dir, un cos en repòs tendeix a romandre en repòs, i un cos que es mou amb una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment, segons la primera llei de Newton.[2]

La inèrcia explica per què, per exemple, una nau espacial se segueix movent indefinidament encara que se n'aturin els motors, ja que, a l'espai, el fregament que acabaria per aturar-la és zero. En canvi, un cotxe que no s'accelera s'acaba aturant a causa de la resistència de l'aire i al fregament de les rodes contra la carretera.

A la física, es diu que un sistema té massa inercial quan resulta més difícil aconseguir un canvi en el seu estat físic. Els dos usos més freqüents en física són la inèrcia mecànica i la inèrcia tèrmica. La inèrcia mecànica és una mesura de dificultat per a canviar l'estat de moviment o repòs d'un cos. La inèrcia mecànica depèn de la quantitat de massa i tensor d'inèrcia. La inèrcia tèrmica mesura la dificultat amb la que un cos canvia la seva temperatura a l'estar en contacte amb altres cossos o ser escalfat.

Les anomenades forces d'inèrcia són forces fictícies o aparents que un observador percep en un sistema de referència no-inercial...

La massa inercial és una mesura de la resistència d'una massa al canvi de velocitat en relació amb un sistema de referència inercial.[3] En física clàssica la massa inercial de partícules puntuals es defineix per mitjà de la següent equació, on la partícula es pren com la unitat (m1 =1):

On mi és la massa inercial de la partícula 'i', i ai1 és l'acceleració inicial de la partícula 'i', en la direcció de la partícula 'i' cap a la partícula 1, en un volum ocupat només per partícules 'i' i 1, on les dues partícules estan inicialment en repòs i a una distància unitat. No hi ha forces externes però les partícules exerceixen força les unes amb les altres.

Referències[modifica]

  1. Diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans (en català). 2a. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 955. ISBN 978-84-297-6842-8. 
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 8 (en català). 1a. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1975, p. 608. ISBN 84-85194-00-4. 
  3. The Collins English Dictionary (en anglès). 2a. Londres: Collins, 1986, p. 781. ISBN 0-00-433134-6. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]