Infecció pel virus Nipah

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció pel virus Nipah
modifica
Tipusmalaltia infecciosa per Henipavirus, encefalitis viral i zoonosi Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, somnolència, cefalàlgia, dispnea, tos, dolor abdominal, nàusea, vòmit, trastorn del son i coma Modifica el valor a Wikidata
ExàmensELISA Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Patogènia
Transmissió patògenaVirus portats per rats penats Modifica el valor a Wikidata
Causat perVirus Nipah Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A98.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Orphanet99825 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1320202 Modifica el valor a Wikidata

En humans, la infecció virus Nipah causa febre, miàlgia i mal de cap. Sovint els afectats presenten també encefalitis greus acompanyades de desorientació, nàusees, vòmits, somnolència, convulsions i inclús pot arribar a induir el coma. El període d'incubació varia de 4 a 20 dies aproximadament, tot i que hi ha nombroses excepcions. Poden presentar-se casos asimptomàtics que al cap de mesos o anys desenvolupen una malaltia neurològica greu. Ja que es tracta d'un Paramyxovirus, causarà també síndromes respiratòries agudes. Altres símptomes no tan comuns són insuficiència renal i septicèmia.[1]

Histopatologia[modifica]

Després de realitzar un examen histopatològic d'alguns dels humans afectats pels virus, es va trobar vasculitis sistèmica amb àmplia trombosi i necrosi del parènquima, especialment al sistema nerviós central. Als vasos afectats també es va trobar necrosi, dany a les cèl·lules endotelials i formació de grans sincitis de cèl·lules. Gràcies a l'anàlisi amb immunohistoquímica, es va veure una àmplia distribució d'antígens del virus Nipah a les cèl·lules endotelials i musculars llises dels vasos. També es van trobar a cèl·lules parenquimàtiques, concretament a les neurones.[2]

En la taula que està a continuació es mostren els resultats obtinguts a partir d'autòpsies de 32 casos d'infecció per virus Nipah compresos entre finals del 1998 fins a mitjans del 1999, procedents de 5 hospitals de Malàisia:

Infecció per virus Nipah: freqüència de necrosi, vasculitis i immunotinció d'antígens virals en òrgans d'important consideració[2]
Resultats de

la Necròpsia

Cervell

no. (%)

Pulmó

no. (%)

Cor

no. (%)

Ronyó

no. (%)

Melsa

no. (%)

Necrosi 28/30

(93)

17/29

(59)

1/29

(3)

10/29

(34)

10/24

(42)

Vasculitis 24/30

(80)

18/29

(62)

9/29

(31)

7/29

(24)

0/24

(0)

Antígens virals 27/32

(84)

7/29

(24)

4/24

(17)

6/25

(24)

1/21

(5)

Nota: el percentatge de casos involucrats es va calcular utilitzant com a numerador el nombre de casos en els quals es va trobar un o més signes clínics. El denominador és el nombre total de casos els teixits dels quals eren adequats pel correcte estudi.

Tot i que els vasos dels pulmons, cor i ronyó estan afectats pel virus Nipah, cal remarcar que els vasos més afectats corresponen als que irriguen sistema nerviós central.

Tractament[modifica]

Actualment no existeix cap medicament antivíric aprovat en contra del virus. Un estudi realitzat l'any 2001 per Heng-Thay Chong et al. va determinar que la ribavirina administrada a uns pacients infectats pel virus Nipah provocava una disminució del 36% en la mortalitat, sense cap efecte secundari directe important. Actualment no s'utilitza cap vacuna,[1] però el 2012 un equip d'investigadors dels Estas Units d'Amèrica van dur a terme un estudi amb una vacuna que va aconseguir protegir contra el virus de Nipah a una població de monas verdas de Saba.[3] Aquesta vacuna va ser administrada amb un adjuvant i estava basada en la glicoproteïna G, una proteïna de superfície del virus d'Hendra (estretament relacionat amb el virus Nipah)[4] que és capaç de produir una resposta immunitària.[3] El 2014, el Dr. Thomas Geisbert junt amb el seu equip de la Divisió Mèdica de la Universitat de Texas van descobrir un anticòs monoclonal humà conegut com a m102.4. Aquest tractament antiviral és efectiu contra el virus Nipah i té potencial suficient perquè pugui ser usat com a tractament per als humans. En experiments recents amb aquesta teràpia, en primats no humans, es va poder veure que protegia de patir la malaltia després de l'exposició al virus Nipah.[5] Tot i així, encara està en recerca i no s'ha aprovat per medicina humana ni animal.[6][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Infección por el virus Nipah (The center for food security and public health)».
  2. 2,0 2,1 Thong Wong, Kum «Nipah Virus Infection: Pathology and Pathogenesis of an Emerging Paramyxoviral Zoonosis». American Journal of Pathology, Vol.161, No. 6, Desembre 2002, pàg. 2153-2167.
  3. 3,0 3,1 «Prueban con éxito una vacuna contra el virus del Nipah (ABC)».
  4. Virus Taxonomy: VIIIth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses (en anglès). 1a edició. Chian: ELSEVIER, 2005, p. 1259. ISBN 0 - 12 - 249951 - 4. 
  5. «Un paso más cerca de poder contrarrestar la infección por virus Nipah».
  6. «Nipah Virus (NiV)».
  7. «Treatment of Acute Nipah Encephalitis with Ribavirin».