Vés al contingut

Isabel de Valois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Isabel de Valois i de Mèdici)
Aquest article tracta sobre Isabel de Valois, tercera esposa de Felip II de Castella. Vegeu-ne altres significats a «Isabel de Valois (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Catòlica
Isabel de Valois i de Mèdici

Retrat d'Isabel de Valois (1565) atribuït a Sofonisba Anguissola. Museu del Prado.
Biografia
Naixement(fr) Élisabeth de Valois Modifica el valor a Wikidata
2 abril 1545 Modifica el valor a Wikidata
Fontainebleau (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 1568 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Aranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPart
SepulturaMonestir d'El Escorial 
Reina consort d'Espanya
22 juliol 1559 (Gregorià) – 3 novembre 1568 (Gregorià)
← Maria I d'AnglaterraAnna d'Àustria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsIsabel de la Pau
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Borgonya
Reina consort d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaValois
CònjugeFelip II de Castella Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel Clara Eugènia
Caterina Micaela Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de França
Caterina de Mèdici
GermansJoana de Valois
Diana de Valois
Victòria de Valois
Margarida de Valois
Clàudia de Valois
Lluís III d'Orleans
Francesc II de França
Carles IX de França
Enric II d'Angulema
Francesc-Hèrcules de Valois
Enric III de França Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles d'Àustria, fillastre Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8857609 Modifica el valor a Wikidata

Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568)[1][2] anomenada també Isabel de la Pau,[3] fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.[1]

Família

[modifica]

Filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici.[3] Per via paterna era neta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magdalena de la Tour. Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.

Es va casar amb Felip II de Castella. El matrimoni fou fruit de la Pau de Cateau-Cambrésis,[4] el 3 d'abril de 1559, un dels articles de la qual especificava que el rei castellà havia de casar-se amb Isabel. Es va pactar la renúncia de qualsevol mena de drets que tingués per via paterna, i va aportar un dot de 400.000 escuts.[1][3]

Durant les paus, fou el duc d'Alba qui estigué present i, de fet, fou l'apoderat de Felip II en la cerimònia de matrimoni per poders que es va efectuar a Notre-Dame de París, el 22 de juny de 1559, oficiada pel cardenal de Borbó.[5] Arribat Felip II a Valladolid el 8 de setembre des de Flandes, Isabel va arribar a Roncesvalls el 4 de gener de 1560, acompanyada de prelats i nobles francesos, fou rebuda pel cardenal i arquebisbe de Burgos Francisco de Mendoza i el duc de l'Infantado. Des d'allà es van dirigir a Guadalajara, localitat on estava previst celebrar la cerimònia nupcial.[6]

La ciutat es guarní per la cerimònia d'enllaç reial, i es prepararen tendes on es pogués atendre als convidats.[3] La cerimònia se celebrà el 31 de gener de 1560, la reina passejà amb la comitiva fins a arribar al Palau del Duc de l'Infantado, on l'esperava Felip II. Fou rebuda al pati per la germana del rei, Joana d'Àustria i al gran saló hi havia instal·lat l'altar; foren padrins el duc de l'Infantado i Joana d'Àustria. A la tarda va haver-hi curses de braus i joc de canyes, després hi hagué música, menjars i regals dels reis i de les dames de la cort.[3]

La parella tingué dues filles:

Reina consort

[modifica]

Finalitzada la cerimònia, els monarques van marxar a Toledo, on estava prevista una sessió de corts per unes qüestions polítiques i el jurament de l'infant Carles com a príncep d'Astúries. Tanmateix, van continuar les felicitacions per la boda, i la concurrència de senyors i cavallers fou abundant. Poc després, Felip II va decidir construir el monestir d'El Escorial per recordar la victòria de la Batalla de Sant Quintí (1557); ell i Isabel foren a veure l'emplaçament al lloc d'El Escorial, on es decidí situar el futur monestir.[3]

Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.

El matrimoni que conformaren Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. El mateix es pot dir de les dues filles nascudes del matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta i amb nombrosa correspondència paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugènia fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia, però, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.

Mort

[modifica]

Poc després del príncep Carles el 1568, la reina va tornar a quedar encinta, i malgrat que tothom ho celebrà, els metges no creien que hagués quedat embarassada realment, sinó que tot era fruit d'una opilació, és a dir d'una obstrucció en el flux menstrual. S'utilitzaren amb Isabel fortes medicines, que donaren com a resultat un part preterme als cinc mesos de gestació, del qual va nàixer un fill mort i que, a més, causà la mort de la mateixa reina el 3 d'octubre de 1568, al Palau d'Aranjuez. A més de perdre's l'oportunitat d'obtenir un nou hereu per a Felip II, la reina morí molt jove, amb només 23 anys; havia estat una esposa fecunda i molt estimada pel monarca.[3]

Isabel a Don Carlos

[modifica]

L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, òpera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois una relació sentimental amb el seu fillastre Carles d'Habsburg. Aquest fet, sense cap base històrica, va ser una història popularitzada per l'abat César Vichard de Saint-Réal.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Isabel de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 agost 2023].
  2. Sanz Ayán, Caarmen. «Isabel de Valois». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Flórez, Enrique. Memorias de las reinas católicas. [Nachdr. der Ausg.] Madrid, 1761. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 2002. ISBN 978-84-9718-098-6. 
  4. de Ruble, Alphonse. Le traité de Cateau-Cambrésis (2 et 3 avril 1559) (en francès). París: Éditions Labitte & Émile-Paul, 1889. 
  5. Flórez, 1790, p. 895.
  6. Flórez, 1790, p. 896.
  7. Levin, Caroline; Bucholz, Robert. Queens and Power in Medieval and Early Modern England (en anglès). Nebraska: Universitat de Nebraska, 2009, p. 96. 

Bibliografia

[modifica]