Isabel de Valois
Aquest article tracta sobre Isabel de Valois, tercera esposa de Felip II de Castella. Vegeu-ne altres significats a «Isabel de Valois (desambiguació)». |
Retrat d'Isabel de Valois (1565) atribuït a Sofonisba Anguissola. Museu del Prado. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Élisabeth de Valois 2 abril 1545 Fontainebleau (França) |
Mort | 3 octubre 1568 (23 anys) Aranjuez (Comunitat de Madrid) |
Causa de mort | Part |
Sepultura | Monestir d'El Escorial |
Reina consort d'Espanya | |
22 juliol 1559 (Gregorià) – 3 novembre 1568 (Gregorià) ← Maria I d'Anglaterra – Anna d'Àustria → | |
Dades personals | |
Altres noms | Isabel de la Pau |
Religió | Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc de Borgonya Reina consort d'Espanya |
Família | Valois |
Cònjuge | Felip II de Castella |
Fills | Isabel Clara Eugènia Caterina Micaela |
Pares | Enric II de França Caterina de Mèdici |
Germans | Joana de Valois Diana de Valois Victòria de Valois Margarida de Valois Clàudia de Valois Lluís III d'Orleans Francesc II de França Carles IX de França Enric II d'Angulema Francesc-Hèrcules de Valois Enric III de França |
Parents | Carles d'Àustria, fillastre |
Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568)[1][2] anomenada també Isabel de la Pau,[3] fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.[1]
Família
[modifica]Filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici.[3] Per via paterna era neta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magdalena de la Tour. Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.
Es va casar amb Felip II de Castella. El matrimoni fou fruit de la Pau de Cateau-Cambrésis,[4] el 3 d'abril de 1559, un dels articles de la qual especificava que el rei castellà havia de casar-se amb Isabel. Es va pactar la renúncia de qualsevol mena de drets que tingués per via paterna, i va aportar un dot de 400.000 escuts.[1][3]
Durant les paus, fou el duc d'Alba qui estigué present i, de fet, fou l'apoderat de Felip II en la cerimònia de matrimoni per poders que es va efectuar a Notre-Dame de París, el 22 de juny de 1559, oficiada pel cardenal de Borbó.[5] Arribat Felip II a Valladolid el 8 de setembre des de Flandes, Isabel va arribar a Roncesvalls el 4 de gener de 1560, acompanyada de prelats i nobles francesos, fou rebuda pel cardenal i arquebisbe de Burgos Francisco de Mendoza i el duc de l'Infantado. Des d'allà es van dirigir a Guadalajara, localitat on estava previst celebrar la cerimònia nupcial.[6]
La ciutat es guarní per la cerimònia d'enllaç reial, i es prepararen tendes on es pogués atendre als convidats.[3] La cerimònia se celebrà el 31 de gener de 1560, la reina passejà amb la comitiva fins a arribar al Palau del Duc de l'Infantado, on l'esperava Felip II. Fou rebuda al pati per la germana del rei, Joana d'Àustria i al gran saló hi havia instal·lat l'altar; foren padrins el duc de l'Infantado i Joana d'Àustria. A la tarda va haver-hi curses de braus i joc de canyes, després hi hagué música, menjars i regals dels reis i de les dames de la cort.[3]
La parella tingué dues filles:
- Isabel Clara Eugènia d'Espanya (Segòvia, 1566-Brussel·les, 1633).
- Caterina Micaela d'Espanya (Monestir d'El Escorial, 1567-Torí, 1597).
Reina consort
[modifica]Finalitzada la cerimònia, els monarques van marxar a Toledo, on estava prevista una sessió de corts per unes qüestions polítiques i el jurament de l'infant Carles com a príncep d'Astúries. Tanmateix, van continuar les felicitacions per la boda, i la concurrència de senyors i cavallers fou abundant. Poc després, Felip II va decidir construir el monestir d'El Escorial per recordar la victòria de la Batalla de Sant Quintí (1557); ell i Isabel foren a veure l'emplaçament al lloc d'El Escorial, on es decidí situar el futur monestir.[3]
Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.
El matrimoni que conformaren Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. El mateix es pot dir de les dues filles nascudes del matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta i amb nombrosa correspondència paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugènia fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia, però, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.
Mort
[modifica]Poc després del príncep Carles el 1568, la reina va tornar a quedar encinta, i malgrat que tothom ho celebrà, els metges no creien que hagués quedat embarassada realment, sinó que tot era fruit d'una opilació, és a dir d'una obstrucció en el flux menstrual. S'utilitzaren amb Isabel fortes medicines, que donaren com a resultat un part preterme als cinc mesos de gestació, del qual va nàixer un fill mort i que, a més, causà la mort de la mateixa reina el 3 d'octubre de 1568, al Palau d'Aranjuez. A més de perdre's l'oportunitat d'obtenir un nou hereu per a Felip II, la reina morí molt jove, amb només 23 anys; havia estat una esposa fecunda i molt estimada pel monarca.[3]
Isabel a Don Carlos
[modifica]L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, òpera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois una relació sentimental amb el seu fillastre Carles d'Habsburg. Aquest fet, sense cap base històrica, va ser una història popularitzada per l'abat César Vichard de Saint-Réal.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Isabel de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Sanz Ayán, Caarmen. «Isabel de Valois». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Flórez, Enrique. Memorias de las reinas católicas. [Nachdr. der Ausg.] Madrid, 1761. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 2002. ISBN 978-84-9718-098-6.
- ↑ de Ruble, Alphonse. Le traité de Cateau-Cambrésis (2 et 3 avril 1559) (en francès). París: Éditions Labitte & Émile-Paul, 1889.
- ↑ Flórez, 1790, p. 895.
- ↑ Flórez, 1790, p. 896.
- ↑ Levin, Caroline; Bucholz, Robert. Queens and Power in Medieval and Early Modern England (en anglès). Nebraska: Universitat de Nebraska, 2009, p. 96.
Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
- Prínceps de França
- Reis de Nàpols
- Reis de Sicília
- Reis consorts de Castella
- Comtes consorts de Barcelona
- Reis consorts d'Aragó
- Reis consorts de Mallorca
- Reis consorts de València
- Ducs de Milà
- Ducs de Brabant
- Reis consorts d'Espanya
- Persones de Fontainebleau
- Morts a Aranjuez
- Comtes catalans històrics
- Polítics francesos
- Naixements del 1545