Ivan Charota

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIvan Charota
IvanCharota.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(be) Іван Аляксеевіч Чарота Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lyščyki (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat Filològica de la Universitat Estatal de Bielorússia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència de la literatura i crítica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTraductor,  Historiador de la cultura,  Figura pública,  Eslavista,  Especialista en literatura,  Crític literari,  Professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Bielorússia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Ivan Alexeyevich Charota (bielorús: Іван Аляксеевіч Чарота, Lishchiky, 16 de setembre de 1952) és un crític literari bielorús, eslavista, crític, historiador de la cultura, traductor, personatge públic. Charota és doctor de les ciències filològiques (1998) i professor (1999). Es llorejat del premi de la República Bielorussa "Pel revifalla espiritual" (2003). També, és membre estranger de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de Sèrbia (2009).[1] És membre de l'Associació d'Escriptors de Bielorússia, de l'Associació d'Escriptors de Rússia i de l'Associació d'Escriptors de Sèrbia.

Biografia[modifica]

Charota va néixer el 16 de setembre de 1952 al poble Lishchiky, a la regió de Kobrin, a la província de Brest de Bielorússia Soviètica.

Des 1969 fins a 1974 va estudiar a la Càtedra de la llengua i literatura russa a la Facultat de filologia de la Universitat Nacional de Bielorússia. Quan va acabar els estudis, va treballar durant tres anys com a professor a l'escola secundària de Pallaskishk, a la regió de Vornov, a la província Grodno. El 1977, la Universitat Nacional de Bielorússia el va contractar com a professor - professor titular, professor adjunt, i després de la seva tesi doctoral defensada (els seus estudis van durar des de 1991 fins a 1994), va arribar a ser el cap de la recentment formada Càtedra dels estudis eslaus (la literatura eslovena). La seva dissertació del candidat "Творчество М. А. Шолохова и литературный процесс Югославии (1956-1968) ", la va defensar en el Institut de Leningrad el 1986 i la seva tesi doctoral "Беларуская літаратура ХХ стагоддзя і працэсы нацыянальнага самавызначэння" la va defensar en la Universitat Nacional de Bielorússia en Minsk el 1998.[2]

Treballs científics i llibres[modifica]

Els seus interessos científics, Ivan Charota els va dirigir principalment a la literatura i les cultures dels pobles eslovens. Investigant les seves connexions genètiques, tipològiques i concretes, es va fer liderat "yugoelsavista" de Bielorússia, especialista altament autoritari en el camp de la literatura comparada i culturología, autor sobre 600 treballs científics, entre els quals destaquen els següents llibres: «Беларуская савецкая літаратура за мяжой» (Мінск, 1988 – у сааўтарстве), «Пошук спрадвечнай існасці: Беларуская літаратура ХХ стагоддзя ў працэсах нацыянальнага самавызначэння» (Мінск, 1995), «Сербская Праваслаўная Царква» (Мінск, 1998), «Беларуская мова і Царква» (Мінск, 2000), «Косовская битва продолжается» (Мінск, 2000), «Антологиjа белоруске поезиjе», (Београд: 1993; 2-е выданне – 2012), «Югаславянскія казкі» (Мінск, 1999), «Антологиjа лирике источних Словена” (Београд, 2000), «Насустрач Духу. Анталогія беларускай хрысціянскай паэзіі» (Мінск, 2001), «Насустрач Духу. Анталогія беларускай хрысціянскай прозы» (Мінск, 2002), «Слово и Дух. Антология русской духовной поезии ХХ –ХХ вв.» (Минск, 2003, 2005, 2010), “Ні на небе, ні на зямлі.Казкі славянскіх народаў” (2013), «Српска књижевност. Антологија текстова. Књ.І -V» (Мінск, 2002-2007 – на сербскай мове), “Тэорыя і практыка мастацкага перакладу” (Мінск, 2012), “Испод крила роде. Антологиjа савремене белоруске поезиjе” (Подгорица, 2014), “Беларусы пра Сербію-Югаславію” (Мінск, 2015, « Белорусија и Србија: Трагом узајамног упознавања и деловања“(Шабац, 2016).[3]

Esfera metodològic-científica[modifica]

El professor Charota és membre de les 11 redaccions de les publicacions periòdiques (6 estrangers), és el conseller científic de l'Enciclopèdia bielorussa, el secretari de la Comissió bíblica del Exzarhata bielorús de l'Església ortodoxa russa i l'editor executiu de la revista "Ortodòxia" (Праваслаўе).

En l'esfera metodològic-científica, el professor ha recopilat els següents manuals: «Советская литература в связях и взаимодействиях: Начала сравнительного и системного анализа» (Мінск, 1989), «Мастацкі пераклад на беларускую мову : Асновы тэорыі і практычныя рэкамендацыі» (Мінск, 1997), «Югаславянскія літаратуры і культуры» (Мінск, 1999 – у сааўтарстве), Праграма «Гісторыя славянскіх літаратур» (2000), «Гісторыя сербскай літаратуры. Практыкум» (2007).[4]

Treball de traducció[modifica]

És membre de l'Associació d'Escriptors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (és a dir, de l'Associació d'Escriptors de Bielorússia), igual que de Sèrbia i Rússia; apareix activament en la premsa com crític literari, crític, assagista, publicista. Més de vint anys està al front del departament de la traducció artística i les relacions literàries de l'Associació d'Escriptors de Bielorússia, es dedica a la traducció del serbi, croat, eslovè, macedoni, polonesa i altres llengües al bielorús i rus, també la traducció del bielorús i rus al serbi. Els seus èxits són: més de 1200 traduccions impreses, incloent més de 70 edicions literàries, entre els quals són les obres dels escriptors famosos com són: el patriarca Pau de Sèrbia, Nikolaj Velimirović, Justin Popović, Marko Marković, Tadej Štrbulović, Ivo Andrić, Branislav Nušić, Rade Drainac, Dobrica Ćosić, Nevena Vitošević Ćeklić, Zoran Gavrilović, Mira Radojević, Ljubodrag Dimić, Momir Lazić, Dragan Lakićević, Dragoslav Mihailović, Grozdana Olujić, Goran Petrović, Ljiljana Habjanović-Đurović, Beno Zupančič, Prežihov Voranc, Josip Jurčič, Drago Janičar i altres. És el fundador, autor i traductor de la sèrie "Сербскае багаслоўе ХХ стагоддзя" dins de la qual ja han sortit més de quaranta llibres. Col·lecció de contes populars serbis, la qual el professor Charota va traduir al bielorús "Мовы ўсяго жывога: Сербскія народныя казкі" (Мінск: Мастацкая літаратура, 2007), va ser proclamada com el llibre més bonic a Bielorússia en el camp de traducció en l'any 2008 i va ser guardonada amb un Premi Nacional.[5]

És un dels fundadors del "Comitè de suport als serbis i montenegrins" i l'organització pública "Bielorússia - la germana de Sèrbia", el vicepresident executiu de l'associació "Bielorússia - Iugoslàvia" i el president de l'associació "Bielorússia - Sèrbia i Montenegro".

Premis[modifica]

  • Premi de la República Bielorússia "Pel revifalla espiritual" (2003)
  • Premi Internacional del nom K. Ostroški (Polònia, 1999)
  • Premi Internacional del nom Fiódor Dostoievski (Sèrbia, 2007) (lliurada en 2012)
  • Premi de l'Associació d'Escriptors de Sèrbia (2000)
  • Premi de la revista "Reality" (Belgrad, 2000, 2006)
  • Premi Internacional de Literatura Ortodoxa "La Verge de les Tres Mans" (la fundació sèrbia de Ivanka Milošević - Chicago, EUA 2011)
  • Premi Internacional literari del nom Rade Drainac (Sèrbia, 2014)
  • Premi Internacional de la Fundació Karić (Sèrbia, 2014)
  • Medalla d'Вялебны Сергій Раданежскі del tercer grau (l'Església ortodoxa russa, 2002)
  • Medalla commemorativa de l'Associació d'Escriptors eslovacs (2003)
  • Medalla del Sant Sava del tercer grau (2004)
  • Signe d'or de la Comunitat educativa-cultural de Sèrbia (2008)
  • Medalla del Sant Кірыл Тураўскі del segon grau (l'Església ortodoxa bielorussa, 2012)
  • Medalla de plata "Pels mèrits" (Sèrbia, 2014)
  • Medalla Александр Пушкин (la Federació russa, 2015)[6]
  • Premi de la República Bielorússia "Pel revifalla espiritual" (2019)[7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Чарота, Иван. Белоруско-српски односи као научни проблем : [приступна беседа одржана у САНУ, 26. октобра 2015. године]. Београд: САНУ, 2017, p. 55-68. 
  • Гардзіцкі А.К. Чарота Іван Аляксеевіч // Беларускія пісьменнік:Даведнік. Мінск,1994.С.584.
  • Гарэлік Л.М, Махнач Т.М. Чарота Іван //Беларускія пісьменнікі: Біябібліяграфічны слоўнік. Т. 6. Мінск, 1995. С. 275 – 277.
  • Ляшук В.Я., Снітко Г.Н. Літаратура Берасцейшчыны. Брэст, 1999. С.326, 368.
  • Трус М. В. Чарота Іван Аляксеевіч // Беларуская Энцыклапедыя. У 18 т. Т. 17. Мінск, 2003. С.245.
  • Б.п. Чарота Иван Алексеевич // Регионы Белоруссии. Энциклопедия. Т.1. Кн. 2. Минск, 2009. С. 453.
  • Б.п. // Філалагічны факультэт. Да 70-годдзя заснавання. Мінск : БДУ, 2009. С. 133-136.
  • Сибиновић М. Чарота Иван // Енциклопедија српског народа. – Београд, 2008. С.1249.
  • Навойчык П. Чарота Іван Аляксеевіч // Гісторыя славянскіх літаратур і праблемы іх параўнальнага вывучэння: тэорыя і практыка. – Мінск, 2015.С. 141-142.
  • Штэйнер І. З любоўю да славянскага пісьменства // Полымя.2017, №9. С. 39-42.