Jabra Ibrahim Jabra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jabra Ibrahim Jabra (en àrab جبرا إبراهيم جبرا, Jabrā Ibrāhīm Jabrā) (Betlem, Palestina, 1920Bagdad, Iraq, 1994) va ser un dels principals intel·lectuals àrabs contemporanis, autor d'una gran producció literària que abasta novel·la, poesia, crítica literària i traducció.

Fill d'una família cristiana de ritus siríac ortodox, va començar els seus estudis a l'escola siríaca, on va aprendre anglès i siríac, i va continuar a l'Escola Nacional de Betlem. En acabar l'escola secundària, Jabra va estudiar a la Universitat Àrab de Jerusalem i a posteriorment va estudiar a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Exeter, a Gran Bretanya, i a la Universitat Harvard als Estats Units.

Va ensenyar literatura anglesa a l'Escola ar-Raixidiyya des del 1944 al 1948. A la vegada, va ser el director del Club de les Arts de Jerusalem. Al final del mandat britànic de Palestina i la posterior creació de l'estat d'Israel, l'any 1948 s'exilià a Iraq, on es va involucrar activament en la rica oferta cultural i on va desenvolupar, fins a la seva mort l'any 1994, una gran activitat intel·lectual. Entre 1948 i 1952 va ensenyar literatura a la Universitat de Bagdad. Entre 1982 i 1990 va ser president de la Unió de Crítics Iraquians, membre de la Unió d'Escriptors d'Iraq, membre de l'Associació de Traductors Iraquians i membre de l'Associació d'Artistes Iraquians.

La seva intensa activitat intel·lectual va ser reconeguda amb nombrosos premis: el Targa Europa Prize for culture, Roma, 1983; el primer premi de la Kuwaiti Foundation for Scientific Achievement 1987; el Premi Nacional Iraquià de Novel·la 1988; la Medalla de les Lletres i les Arts a Jerusalem 1990; la Medalla de les lletres de Tunis 1991; premi a la seva labor com a traductor concedit per la Universitat Colúmbia 1991. A més a més, el seu nom es va mencionar en alguna ocasió com a candidat del Premi Nobel de Literatura.

Durant un període de 40 anys, Jabra va produir al voltant de 60 obres literàries en àrab i en anglès. Va traduir trenta llibres de l'anglès a l'àrab, entre els quals destaquen moltes obres de William Shakespeare (Hamlet, El rei Lear, Otelo, La tempestad, Nit de Reis, Creolanius) i més de trenta clàssics de la literatura occidental: William Faulkner, Samuel Beckett i Edmund Wilson, entre d'altres. Va escriure durant més de cinquanta anys amb un profund coneixement de la literatura àrab i occidental, i amb una tendència a la innovació i a la modernitat.

Entre les seves novel·les desataquen: Els pous de Betlem, Cazadores de una calle angosta i El primer pozo: capítulos de una autobiografía. Algunes d'elles han estat traduïdes a l'anglès, francès, espanyol, italià, eslovac i serbocroat.

A Bagdad va participar amb Buland Al Haydari y Badr Shakir Al Sayyab en la creació d'una nova poesia que va trencar els motlles de catorze segles. Entre les seves obres poètiques destaquen: Tammuz fi l madina, Al madar al muglaq i Lawat al shams. Com a poeta àrab de vanguàrdia, és conscient de la importància de la innovació en el pensament àrab, en la literatura i en la vida general, i a la vegada s'identifica amb el pensament romàntic occidental, tant des del punt de vista estètic com per la defensa de l'individualisme. No obstant i això, com a palestí, expressa a la seva poesia l'intens sofriment del seu poble, recreant moments d'angoixa i indignació davant la masacre palestina.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]