Vés al contingut

Jacobsita-Q

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralJacobsita-Q
Espècie no aprovada per l'IMA

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn2+Fe₂3+O₄
EpònimIwaki i lloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Gozaisho, Iwaki, Fukushima, Regió de Tōhoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.BA.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.6.2
Heys7.9.14
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 6,02Å; c = 8,54Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Duresa6 a 6,5
Més informació
Estatus IMAmineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1974-049 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1979
Referències[1]

La jacobsita-Q, abans coneguda com iwakiïta, és un mineral de la classe dels òxids. Va ser reanomenada al nom actual l'any 2018 al ser redefinida com el polimorf tetragonal de la jacobsita.[2]

Característiques

[modifica]

La jacobsita-Q és un òxid de fórmula química Mn2+Fe₂3+O₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hetaerolita i l'hidrohetaerolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jacobsita-Q pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Gozaisho, a Iwaki (Prefectura de Fukushima, Honshū, Japó). També ha estat descrita a Răzoare (Romania), a la mina Garpenberg Norra (Dalarna, Suècia), a Långban (Värmland, Suècia) i a la mina Benallt (Gwynedd, Gal·les).

Referències

[modifica]
  1. «Iwakiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2016].
  2. Bosi, Ferdinando; Biagioni, Cristian; Pasero, Marco «Nomenclature and classification of the spinel supergroup». European Journal of Mineralogy, 31, 1, 21-02-2019, pàg. 183–192. DOI: DOI:10.1127/ejm/2019/0031-2788 [Consulta: 20 juny 2022].