Jardins de Clara Campoamor
| ||||
| Tipus | Jardí públic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Clara Campoamor Rodríguez | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 0,54 ha | |||
Els Jardins de Clara Campoamor són un parc urbà situats a l'Avinguda Diagonal, 609-615, al barri de les Corts de la ciutat de Barcelona, foren inaugurats el 3 de desembre de 1994,[1] la seva extensió total és de poc més de mitja hectàrea (0,54 ha), estan dedicats en memòria de la figura històrica de Clara Campoamor.
L'espai queda delimitat pel conjunt de carrers de Gandesa, d'Europa, de Joan Güell i l'Avinguda Diagonal; i és molt proper a l'estació de Maria Cristina del metro i del Trambaix. Es troben en una àrea amb molt dinamisme i afluència pel seu àmbit comercial, El Corte Inglés i el centre comercial de L'Illa Diagonal; de negocis, seu corporativa de Caixabank, Edificis Trade i Grupo Planeta; sanitària, Hospital de Barcelona; turística, Hotel Hilton; i zona universitària (campus de l'UB i de l'UPC) de la capital catalana. A escassa distància hi ha l'encreuament de dues de les vies més transitades, com són l'Avinguda Diagonal i la Gran Via de Carles III (Ronda del Mig), i pròxims a una de les entrades principals, amb vehicle, de la ciutat per l' Avinguda Diagonal pel seu extrem de la Zona Universitària.
Acull l'escultura Citerea, una àrea de jocs infantils, uns sortidors d'aigua ornamentals, un parterre central amb gespa, zones de sauló i paviment dur als laterals, amb ejemplars vegetals de lledoners (Celtis australis) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis).[2][3]
Història[modifica]
Aprovació i inauguració de l'espai públic[modifica]
L'Ajuntament de Barcelona aprovà, el 27 de juliol de 1994, la dedicació d'aquest espai urbà, que fou inaugurat el 3 de desembre de 1994, en honor a la pionera política feminista i advocada i escriptora Clara Campoamor, militant i diputada del Partit Radical durant la Segona República Espanyola, principal defensora i impulsora de l'aprovació del sufragi femení, en aquest període i per primera vegada en la història de l'Estat espanyol.[4][5]
Es va promulgar en un context, als anys 90 del segle XX, on només el 4% del conjunt del nomenclàtor dels carrers de Barcelona estaven dedicats a dones. Per corregir tal desequilibri es va optar per que, amb major quantitat, els nous espais públics fossin dedicats a personalitats del sexe femení i, així, guanyessin presència. Obrint, a més a més, l'espectre als perfils professionals, més enllà de les santes i verges que fins, al moment, havien dominat, juntament, amb les nobles i les terratinents.[5]
Atemptat terrorista d'ETA[modifica]
La matinada del 2 de novembre de l'any 2000 els jardins foren l'escenari d'una atemptat terrorista perpetrat per la banda terrorista ETA. Un agent de la guàrdia urbana de Barcelona i un vigilant de seguretat privada foren resultats ferits lleus per l'explosió d'un cotxe bomba.[6][7]
Escultura Citerea[modifica]
A l'entrada dels jardins, a l'interior d'uns sortidors d'aigua ornamentals, hi ha situada la icònica escultura, Citerea, obra de l'artista María Luisa Serra Catalán, inaugurada el 26 de juliol de 1993, feta d'acer pintat i amb un cos de 5,06 x 3,23 x 1,93 metres de dimensió.[8]
El seu nom, Citerea, s'inspira en el quadre Peregrinació a l'illa de Cítera, del pintor francès Jean Antoine Watteau. L'obra guanyà el concurs públic impulsat per l'Ajuntament de Barcelona per tal d'embellir els espais públics del districte de les Corts l'any 1990, sent englobat dins de la campanya urbanística Barcelona posa't guapa.[8]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Jardins Clara Campoamor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Atles de biodiversitat de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Arbrat de Zona». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Nomenclàtor dels Carrers». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Marta Ricart «Los nombres de mujer ganan nuevas calles en Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 02-12-1994 [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ Europa Press «ETA torna a atemptar i dues persones resulten ferides a Barcelona». Diari de Balears. Europa Press, 02-11-2000. Arxivat 2020-11-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Edición del viernes, 12 enero 2001, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Art Públic. Citerea». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 31 octubre 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Clara Campoamor |