Joan Leonardi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Leonardi
SaintJeanLeonardi02.jpg
Prevere i fundador
Naixement Giovanni Leonardi
1541
Diecimo, Borgo a Mozzano (República de Lucca)
Mort 9 d'octubre de 1609
Roma (Itàlia)
Sepultura Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 10 de novembre de 1861 , Roma per Pius IX (venerable des de 1701)
Canonització 17 d'abril de 1938 , Roma per Pius XI (al Martirologi romà des de 1893)
Festivitat 9 d'octubre
Fets destacables Fundador dels Clergues Regulars de la Mare de Déu
Orde Clergues Regulars de la Mare de Déu
Iconografia Com a prevere (sotana negra), escrivint, amb la Mare de Déu
Patronatge Farmacèutics (2006)

Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide. Va ser proclamat sant per Pius XI el 1938.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer cap al 1541 a una família benestant d'agricultors, al poblet de Diecimo, avui llogarret de Borgo a Mozzano, a la República de Lucca. Va estudiar farmàcia a Lucca, i mentrestant tingué contactes amb la fraternitat laica dels Colombini, propers a l'espiritualitat de Gerolamo Savonarola i sota la direcció dels dominics. Va exercir com a apotecari al seu poble i, cap al 1568 va començar a estudiar teologia i es va ordenar sacerdot el 22 de desembre de 1572. Combinava la predicació i l'ensenyament del catecisme, instituint una Congregació de la Doctrina Cristiana.

El sant en un retrat del s. XVIII
Cos del sant a l'altar de Santa Maria in Portico in Campitelli, a Roma

Amb altres tres sacerdots, va fundar, l'1 de setembre de 1574 a l'església de Santa Maria della Rosa de Lucca, la congregació dels Preveres Reformats de la Beata Verge, dedicada a l'apostolat i la formació del clergat. Els sacerdots de la nova família religiosa van incrementar-se ràpidament i el fundador va redactar unes Constitutiones Clericorum Regularium Matris Dei, aprovades pel bisbe de Lucca, Alessandro Guidiccioni, i confirmades per Climent VIII amb el breu Ex quo divina majestas (13 d'octubre de 1595). La congregació va ser convertida en orde religió el 3 de novembre de 1621 per Gregori XV, prenent el nom d'Orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu.

Acusat de provocar tumults i no respectar l'autoritat, va ser expulsat de Lucca i s'hagué de refugiar a Roma. En 1596 Climent VIII va nomenar Leonardi visitador apostòlic i commissari, amb l'encàrrec de riformar, segons les decisions del Concili de Trent, les congregacions benedictines de Montevergine, de Vallombrosa i de Monte Senario. També va haver de dirimir una controvèrsia entre el bisbe de Nola i el virrei de Nàpols relativa al santuario de la Madonna dell'Arco.

A Roma, Leonardi va conèixer Sant Felip Neri, també desitjós de reformar la vida de l'Església catòlica: Neri el dissuadí de la seva intenció d'anar com a missioner a Amèrica. Amb el prelat espanyol Juan Bautista Vives y Marja va crear a Roma un moviment missioner que originà el Collegio Missionario di Propaganda Fide (1624, després Pontificia Università Urbaniana, i la Sacra Congregazione per la Propagazione della Fede (1627).

Va morir als 78 anys a Roma el 1608 i va ser sebollit a Santa Maria in Portico; les seves restes van ser traslladades el 1662 a Santa Maria in Campitelli.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Proclamat venerable per Climent XI el 1701, va ser beatificat el 10 de novembre de1861 per Pius IX. Lleó XIII el va incloure en 1893 al Martirologio Romano i Pius XI el va canonitzar el 17 d'abril de 1938. En 2006 va ser proclamat patró sant dels farmacèutics.

La seva festa se celebra el 9 d'octubre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Davide Carbonaro, San Giovanni Leonardi. «Con Cristo misurate le cose», Elledici, 2008
  • Vittorio Pascucci, La riforma cattolica in S. Giovanni Leonardi, Edizioni S. Marco Litotipo, Lucca 2004

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]