Vés al contingut

Joanne Chory

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula personaJoanne Chory

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Methuen (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Harvard Medical School
Universitat d'Illinois
Oberlin College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànica, professora d'universitat, biòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Salk d'Estudis Biològics
Universitat de Califòrnia a San Diego Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2011–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (2009–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1999–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Societat Filosòfica Americana Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websalk.edu… Modifica el valor a Wikidata
TED: joanne_chory Modifica el valor a Wikidata

Joanne Chory (Methuen, 19 de març de 1955), és biòloga i genetista de plantes nord-americana. Chory és professora i directora del Laboratori de Biologia Molecular i Cel·lular de les Plantes, a l'Institut d'Estudis Biològics de Salk i investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes.[1]

Joanne Chory dirigeix l'Iniciativa de plantes d'aprofitament (HPI; Del angles: Harnessing Plants Initiative) de l'Institut Salk, un innovador enfocament d'eliminació de diòxid de carboni per combatre el canvi climàtic optimitzant la capacitat natural d'una planta per captar i emmagatzemar diòxid de carboni i adaptar-se a les diferents condicions climàtiques. Chory i l'equip de HPI tenen com a objectiu ajudar les plantes a créixer sistemes radicals més grans i més forts que puguin absorbir quantitats més grans de carboni enterrant-lo a terra en forma de suberina, una substància natural.[2]

Considerada la biòloga vegetal més influent de l'era moderna i una dels grans innovadores científiques del nostre temps, els 30 anys de treball de Chory han estat pioners en l'ús de la genètica molecular per estudiar com les plantes canvien la seva forma i mida per optimitzar la fotosíntesi i el creixement per a diferents entorns.[3][2][4]

Chory va ser escollit membre estranger de la Royal Society el 2011 i va rebre el Premi Breakthrough 2018 en Ciències de la Vida i el Premi Príncep d'Astúries 2019 d'Investigació Tècnica i Científica.[5] Té la càtedra Howard H. i Maryam R. Newman de biologia vegetal. També és professora adjunta a la Secció de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament, UC San Diego.[6]

Chory i el seu equip HPI van rebre un premi de 35 milions de dòlars en suport de la iniciativa del TED Audacious Project el 2019 i altres 30 milions de dòlars del Bezos Earth Fund el 2020.[7][8]

Biografia

[modifica]

Joanne Chory va néixer a Boston, Massachusetts, el 1955. Els seus pares libanesos la van criar juntament amb els seus quatre germans i una germana. Va començar els seus estudis de nivell superior a l'Oberlin College, a Ohio, on es va llicenciar en biologia amb honors. Després va continuar els seus estudis de postgrau a la Universitat d'Illinois Urbana-Champaign. Aquí va rebre el seu doctorat.[9]

Va ser becària postdoctoral a la Harvard Medical School, al laboratori de Frederick M. Ausubel.[10] El 1988 es va incorporar a l'Institut Salk com a professora assistent. Chory finalment es va casar amb el seu marit, Stephen Worland, amb qui té dos fills adoptats.

El 2004, a Chory se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson. Ha lluitat amb la malaltia durant més d'una dècada, però amb l'ajut de medicaments i un implant cerebral per ajudar a regular el seu moviment, ha continuat la seva investigació genètica. Juntament amb la seva passió per la genètica, Chory s’esforça per inspirar a les dones joves a convertir-se en científiques i treballa constantment per millorar el camp de les dones.[9]

A Chory no sempre li interessava la genètica. Els seus primers interessos professionals es van centrar en la microbiologia. A través de la seva investigació en aquest camp, va desenvolupar un interès més profund en la genètica, específicament en la investigació que es feia sobre les plantes d'Arabidopsis. A través de la seva dilatada carrera en genètica, ha rebut nombrosos reconeixements de prestigi per les seves moltes contribucions al camp.[11]

Carrera i recerca

[modifica]

Joanne Chory centra la seva recerca en trobar una manera d'optimitzar el creixement de les plantes per mantenir una població humana en creixement. Utilitza Arabidopsis thaliana com a organisme model, però el seu propòsit és optimitzar tot el creixement de les plantes i no només el de A. thaliana. Muta els gens de l'organisme model i utilitza els resultats per comprendre els efectes que tenen aquestes mutacions. Ella aborda aquesta informació des de diverses direccions, incloent-hi l'ús de genètica, genòmica, biologia cel·lular, cristal·lografia de raigs X, bioquímica i ecologia. Ha avançat en la comprensió de la sensibilitat a la llum i les hormones d'aquestes plantes. Utilitza aquest coneixement per optimitzar el creixement d'altres plantes amb l'esperança que puguem mantenir millor una població ràpida i en constant creixement.[1]

Chory mostra una apreciació particular per la manipulació de fenotips d'un organisme.[12] Els senyals lluminosos són necessaris per a la inducció i regulació de molts processos de desenvolupament a les plantes. Ha participat en investigacions que disseccionaven aquest complex procés aïllant mutacions que alteren el desenvolupament de plàntules regulades per la llum a Arabidopsis.[13][14] El seu treball ha identificat mutants que són deficients en els fotoreceptors del fitocrom i en els repressors localitzats nuclears i també ha revelat que les hormones esteroides controlen el desenvolupament de plàntules regulades per la llum. El laboratori del Dr. Chory ha participat en la manipulació de la via biosintètica d'aquests esteroides que alteraven el creixement i el desenvolupament de les plantes i la identificació del receptor suposat d'esteroides, una receptora cinasa transmembrana.[15] El seu grup també ha contribuït a la comprensió del cloroplast a la senyalització retrògrada nuclear [16][17] i a les respostes d'evitació de l'ombra de les plantes.[18][19]

Premis i distincions

[modifica]
  • Premi Pearl Meister Greengard 2020
  • Premi Princesa d'Astúries 2019 a la investigació tècnica i científica
  • Premi Gruber de Genètica 2018
  • Premi innovador 2018 en ciències de la vida
  • 2015 Elegida a la American Philosophical Society
  • Medalla de la Societat Genètica d'Amèrica 2012
  • 2011 Elegida membre estranger de la Royal Society
  • 2009 Elegida membre estranger, Académie des Sciences, França
  • 2008 Membre de la Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
  • 2006 membre associada, EMBO
  • 2005 Membre de l'Associació Americana per a l'avanç de la ciència
  • Premi Kumho 2004 en biologia molecular de les plantes
  • 2003 Scientific American 50: líder en recerca en agricultura
  • 2000 Premi L'Oreal-UNESCO per a les dones en la ciència
  • 1999 Elegida membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
  • 1998 Elegida membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències
  • 1997 Investigadora, Institut Mèdic Howard Hughes
  • 1995 Premi Charles Albert Schull, atorgat per la Societat Americana de Biòlegs Vegetals
  • 1994 Premi NAS a les iniciatives en recerca

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Professor Joanne Chory ForMemRS». The Royal Society. [Consulta: 17 octubre 2013]."Professor Joanne Chory ForMemRS". The Royal Society. Consultat 17 October 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Joanne Chory: Professor and Director». Salk."Joanne Chory: Professor and Director". Salk.
  3. ↑ «Into the Light: A Profile of Joanne Chory». The Scientist.
  4. ↑ «Ted2019. Joanne Chory: How supercharged plants could slow climate change». Ted.
  5. ↑ IT, Developed with webControl CMS by Intermark. «Joanne Chory and Sandra Myrna Díaz - Laureates - Princess of Asturias Awards» (en anglès). The Princess of Asturias Foundation. [Consulta: 12 novembre 2020].
  6. ↑ «Joanne Chory». biology.ucsd.edu. Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 26 setembre 2015].
  7. ↑ «Joanne Chory wins the 2020 Pearl Meister Greengard Prize». Rockefeller.edu.
  8. ↑ «Bezos Earth Fund donates $30 million to Salk Institute for innovative climate change research». Eurekalert.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Joanne Chory» (en anglès). HHMI.org. [Consulta: 28 febrer 2019]."Joanne Chory". HHMI.org. Consultat 2019-02-28.
  10. ↑ «Joanne Chory». Salk Institute for Biological Studies. [Consulta: 17 octubre 2013].
  11. ↑ «Newswise: News for Journalists». www.newswise.com. [Consulta: 28 febrer 2019].
  12. ↑ Bartel, B. (en anglès) Genetics, 191, 2, 01-06-2012, pàg. 297–298. DOI: 10.1534/genetics.112.138404. ISSN: 0016-6731. PMC: 3374298. PMID: 22701045.
  13. ↑ Chory, Joanne; Peto, Charles; Feinbaum, Rhonda; Pratt, Lee; Ausubel, Frederick Cell, 58, 5, 08-09-1989, pàg. 991–999. DOI: 10.1016/0092-8674(89)90950-1. PMID: 2776216.
  14. ↑ Pepper, Alan; Delaney, Terrence; Washburnt, Tracy; Poole, Daniel; Chory, Joanne Cell, 78, 1, 15-07-1994, pàg. 109–116. DOI: 10.1016/0092-8674(94)90577-0. PMID: 8033202.
  15. ↑ Li, Jianming; Chory, Joanne Cell, 90, 5, 05-09-1997, pàg. 929–938. DOI: 10.1016/S0092-8674(00)80357-8. PMID: 9298904.
  16. ↑ Susek, Ronald E.; Ausubel, Frederick M.; Chory, Joanne Cell, 74, 5, 10-09-1993, pàg. 787–799. DOI: 10.1016/0092-8674(93)90459-4. PMID: 7690685.
  17. ↑ Larkin, Robert M.; Alonso, Jose M.; Ecker, Joseph R.; Chory, Joanne Science, 299, 5608, 07-02-2003, pàg. 902–906. Bibcode: 2003Sci...299..902L. DOI: 10.1126/science.1079978. ISSN: 0036-8075. PMID: 12574634.
  18. ↑ Tao, Yi; Ferrer, Jean-Luc; Ljung, Karin; Pojer, Florence; Hong, Fangxin Cell, 133, 1, 04-04-2008, pàg. 164–176. DOI: 10.1016/j.cell.2008.01.049. PMC: 2442466. PMID: 18394996.
  19. ↑ Pedmale, Ullas V.; Huang, Shao-shan Carol; Zander, Mark; Cole, Benjamin J.; Hetzel, Jonathan Cell, 164, 1–2, 14-01-2016, pàg. 233–245. DOI: 10.1016/j.cell.2015.12.018. PMC: 4721562. PMID: 26724867.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joanne Chory
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joanne_Chory&oldid=34025719»