Johann Jakob von Tschudi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Jakob von Tschudi

Johann Jakob von Tschudi (Glarus, 25 de juliol de 1818 - Edlitz, Imperi austrohongarès, 8 d'octubre de 1889) va ser un diplomàtic, explorador i naturalista suís.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De 1834 a 1836, va estudiar a la Universitat de Zuric. Allà assistí a les classes de Lorenz Oken i de Heinrich Rudolf Schinz. De 1836 a 1837 estigué a Neuchâtel, on es féu amic de Louis Agassiz, que va exercir una influència considerable sobre els seus estudis futurs.

Se n'anà a Leiden el 1837 i hi treballà amb Hermann Schlegel abans d'anar a París amb Gabriel Bibron. L'any següent, va publicar un llibre important sobre els batracis, en el qual va presentar una classificació que comprenia alhora les espècies fòssils i les espècies actuals. En aquesta obra, es pot distingir clarament la influència de Louis Agassiz. Aquell mateix any, obtingué el doctorat a Zuric i va engegar la seva primera expedició cap a Amèrica del Sud, on va romandre cinc anys, sobretot a la zona dels Andes peruans.

Després del seu retorn, va prosseguir els estudis a les universitats de Berlín i de Wurtzburg. Més endavant, va ser a Viena i a Munic que va enllestir els elements per a la publicació dels resultats del seu viatge, Estudis sobre la fauna peruana (1846), que contenia tot el conjunt dels vertebrats.

Publicà dues gramàtiques i un diccionari dedicades a la llengua quítxua.

Se n'anà de nou cap a Amèrica del Sud el 1857, on romangué fins al 1859. Una nova missió, aquesta vegada per compte del govern suís, el va dur fins al Brasil. El 1866, té un càrrec a l'ambaixada suïssa de Viena i, el 1868, n'esdevé ambaixador. Conservà aquesta funció fins a la seva jubilació, el 1888. Es va retirar, llavors, a Edlitz, on es morí l'any següent.

Va publicar moltes obres d'etnografia, de lingüística, de geografia, de meteorologia o de medicina. Va ser qui donà el seu nom científic a un fòssil de salamàndrid, Andrias scheuchzeri, que va ser considerat per molts, durant gairebé un segle, com les restes humanes d'una víctima del diluvi (fou Georges Cuvier (1769-1832) qui va demostrar que es tractava d'una salamandra gegant).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Untersuchungen uber die Fauna Perus (1844-1847).
  • Peruanische Reiseskizzen wuhrend der Jahre 1838-42 (1846).
  • Die Ketchuasprache (1853).
  • Reise durch die Andes von Südamerika (1860).
  • Die brasilianische Provinz Minas-Geraes (1863).
  • Reisen dutch Südamerika (1866-1869).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Jakob von Tschudi Modifica l'enllaç a Wikidata