Vés al contingut

Josep Maria Fontana Tarrats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Fontana Tarrats
Biografia
Naixement27 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1984 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Sanxenxo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 14 d'abril de 1958
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
Partit Falange Española
Premis
Llista

Josep Maria Fontana Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.

Biografia

[modifica]

De família benestant, els seus avis van fundar «La Industrial Harinera» i la «Fabril Cotonera», i el seu pare va ser comerciant d'oli i fruita seca.

Va marxar a Barcelona a estudiar Comerç, i allí va entrar en contacte amb les avantguardes literàries del grup de Luys Santa Marina, representats en la revista Azor, i que es trobaven a les tertúlies literàries de la cafeteria barcelonina "L'or del Rhin", a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla Catalunya.

Milità inicialment en el tradicionalisme, però l'atracció per la figura de Ramiro Ledesma Ramos el va dur a fundar la secció de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Española el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomenà Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Catalunya. La sublevació franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fugí a Barcelona, d'on en sortí amb identitat falsa cap a França. Allí es casà amb Teresa Bertran d'Osó, i posteriorment es desplaçà a Burgos.[1]

Participà en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centúria Territorial de Falange i marxà al front. Lluità a Burgos i Terol, però el setembre de 1937 fou ferit i enviat a Sant Sebastià, on el 1938 José Ribas Seva el nomenà cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. El 1939, tot i les seves gestions, no va poder evitar l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, advocat, músic i poeta militant de la FAI, anarquista i antifeixista, sentenciat en consell de guerra.[2] L'escriptor Xavier Amorós, en canvi, diu que el capitost de Falange va optar, durant la primera repressió dels vencedors, per no aturar la condemna a mort del seu propi tiet, l’advocat laboralista i compositor Ferran Fontana Grau.[3] També va col·laborar a Destino.[4]

Va exercir diversos càrrecs secundaris sota el règim de Franco (governador civil de Granada entre 1943 i 1947), i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955.[5] Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins a 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre'n la carrera política, ja que després de 1955 fou secretari de la Cambra de Comerç de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia. El 1979 va publicar el llibre Dos trenes se cruzan en Reus, crítica contra els reusencs catalanistes més coneguts.

Obres

[modifica]
  • Destino y Constitución de España. Madrid: Ediciones de la Vicesecretaría de Educación Popular, 1945
  • Los catalanes en la guerra de España. Madrid: Samarán, 1951
  • La lucha por la industrialización de España. Madrid: Ateneo, 1953
  • Dos trenes se cruzan en Reus. Barcelona: Acervo, 1979
  • Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos. Barcelona: Acervo, 1979

Referències

[modifica]
  1. José María Fontana, un catalán en la Cruzada de Liberación Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., Fundación Francisco Franco
  2. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 590. 
  3. Martínez, Isabel «Els reusencs de Franco». Revista del Centre de Lectura, 2021, 9à època, 2on. quadrimestre, 2021, pàg. 33.
  4. Orella, José Luis «José María Fontana Tarrats, un almogavar de la Modernidad». Revista Arbil, 98.
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia

[modifica]
  • Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008
  • Joan Maria Thomàs. José M. Fontana Tarrats: biografia política d'un franquista català. Reus: Centre de Lectura, 1997