Vés al contingut

Josep Riba i Ortínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:44, 6 nov 2016 amb l'última edició de Nil Canals (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaJosep Riba i Ortínez
Biografia
Naixement30 de març de 1908
Igualada
Mort21 de juny de 1998(1998-06-21) (als 90 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióEmpresari
Premis

Josep Riba i Ortínez (Igualada, 30 de març de 1908Barcelona 21 de juny de 1998) fou un empresari català del sector cotoner, que va ocupar importants càrrecs en les organitzacions empresarials catalanes i de l'Estat.

Trajectòria[1]

En la seva etapa d'empresari va ser el patró de Hijos de Pablo Ortínez S.A., una empresa familiar d'Igualada extingida al compàs de les primeres reconversions que van afectar dramàticament la conca tèxtil de l'Anoia.Després de la Guerra Civil va formar part de la junta de govern del Consorcio de Industriales Textiles Algodoneros (CITA)[2] i després del Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera SECEA, des de la seva fundació el 1954. L'any 1961 en va ser elegit president i coincidirà amb el seu cosí germà de Manuel Ortínez i Mur, que en serà director. Simultaniejà el càrrec amb el de president del Sindicato Nacional Textil.

El 1962 s'incorpora a la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona durant la presidència d'Andreu Ribera Rovira. Participarà de forma destacada en el procés d'unificació amb la Cambra de Comerç i Navegació l'any 1967.

El 1968 s'incorpora a la Junta de Foment del Treball amb altres dirigents de la cambra amb l'objectiu de revitalitzar-lo. En serà vicepresident i després president interí, el 1972 a la mort del seu president Miquel Mateu i Pla. El 1969 va ser nomenat pel govern de l'estat president del patronat de l'Escola d'Enginyers Industrials de Terrasa[3] A finals del setanta va involucrar a cotoners com Valls o Serra, a metal·lúrgics com Riviere o Roviralta, o a químics com Ferrer Salat i Bultó per impulsar la Fira de Mostres de Barcelona de la qual serà president. També de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i es rodejà de joves economistes com Francesc Sanuy Gistau. Fou derrotat a les eleccions de la Cambra per Josep Maria Figueras l'any 1979.

Altres ambits

En la faceta social i associativa va prendre part en la regeneració d'alguns fòrums civils, com el Cercle del Liceu, i fins va assumir el paper d'estrateg en la junta del FC Barcelona a l'ombra d'Agustí Montal, Raimon Carrasco i Azemar i Carabén. Va ser també president de la junta del patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1982.[4]

El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona el 21 de juny 1998[5]

Obres

  • La Indústria tèxtil igualadina: història d'un gremi (1958)

Referències