Josep Trenchs i Òdena

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Trenchs)
Infotaula de personaJosep Trenchs i Òdena
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata
Vilallonga del Camp (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1991 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona
Causa de mortCàncer limfàtic[1]
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de València
Activitat
OcupacióCatedràtic de la Universitat de València
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVictòria Sáinz de la Maza[2]
FillsCarles, Victòria i Santiago[3]
ParesJosep Trenchs, Anna Òdena[2]

Josep Trenchs i Òdena (Vilallonga del Camp, 1 d'abril de 1942[2] - Barcelona, 9 d'abril de 1991) fou catedràtic de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València, i també bibliotecari i arxiver.[4]

Biografia[modifica]

Vinculat a Salvador Vilaseca i Anguera, director del Museu Municipal de Reus, el seu interès per les interès per les ciències històriques el porta a ingressar a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i més endavant a la Universitat de Barcelona, on decideix cursar l'especialitat d'història medieval. Deixeble del reconegut professor Emilio Sáez,[5] catedràtic del Departament d'Història Medieval i director de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, s'incorpora a un projecte de recerca per a la publicació del Diplomatario del Cardenal Albornoz. Becat per l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, s'incorpora a la capital italiana el 1967,[6] amb una estada de cinc anys.[2]

Entre els anys 1972 i 1976 alterna la docència, la recerca i la publicació dels seus treballs d'investigació. Ingressa com a professor ajudant a la Universitat de Barcelona. El Centro Nazionale delle Richerche li concedeix una beca per treballar als arxius de Sardenya, Roma i Bolonya on realitza diverses investigacions científiques en el camp de la paleografia i la diplomàtica.[7]

L'any 1978 obté la plaça de professor adjunt de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València.[8] La seva tasca de docència era compaginada amb la seva tasca de recerca. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó treballa amb les fonts per a l'estudi de la Cancelleria Reial Catalano-Aragonesa. Tingué una estreta vinculació amb la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb un intens treball d'investigació a Barcelona.[9] L'any 1983 fou nomenat catedràtic de la Universitat de València, on dirigí diverses tesines de llicenciatura i tesis doctorals. També s'ocupà de programació de la Unitat de Paleografia i Diplomàtica per a la Universitat Espanyola a Distància (1977) des de la Presidència de la Societat Espanyola de Professors de Paleografia i Diplomàtica.[2]

Més enllà dels límits de la universitat i la investigació, Trenchs, inspirat en altres models europeus, intenta construir un centre d'estudis que organitzés activitats complementàries a les docents. Així, a partir del 1982 col·labora en l'organització dels Cursos d'Estudis Universitaris de Castelló-Benassal, a la vila de Benasal, sobre temes d'arxivística, paleografia i diplomàtica. Aquests cursos aconseguiran mantenir-se vius durant sis edicions, amb Josep Trenchs com a ànima i organitzador principal que va poder encarregar reconeguts investigadors, com Giulio Battelli, Robert-Henri Bautier, Armando Petrucci, Guglielmo Cavallo, Manuel C. Diaz y Díaz, Francisco Javier Fernández Nieto o Carlrichard Brühl, la seva coordinació.[8] S'ocupà també de la coordinació del VII Congrés Internacional de Diplomàtica de València l'any 1986.[10]

L'any 1988, se li manifestaren els primers símptomes d'un càncer limfàtic. Continuà amb tots els treballs i projectes que tenia en marxa i publicà en un breu període, entre 1988 i 1991, un gran nombre de treballs d'investigació. Encara va arribar a ser l'ànima del XIV Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó celebrat a la Universitat de Sassari el maig de 1990. Quan ja la malaltia era força avançada i entreveia el seu final, Josep Trenchs entregà una còpia de l'original de la darrera obra, en la qual estava treballant en aquells moments, a Maria Teresa Ferrer i Mallol, per tal que fos publicada després de la seva mort.[11]

Publicacions[modifica]

Col·laboracions en obres col·lectives [12][modifica]

  • (1969) La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de la catedral[13]
  • (1973) Las tasas apostólicas y el "gratis" en la primera mitad del siglo XIV[14]
  • (1978) El fiscalismo pontificio en León (1300-1362)[15]
  • (1979) Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I[16]
  • (1979) Notas para una tipología documental de Jaime I[17]
  • (1988) Burriel y los documentos del cabildo toledano de Alfonso VI[18]
  • (1989) La Iglesia palentina en la primera mitad del siglo XIV a través de los registros pontificios: pontificado de Juan XXII (1316-1334)[19]
  • (1991) La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)[20]
  • (1991) Sellos, selladores y matriceros de Pedro III el Grande[21]
  • (1992) Scala Dei i Lleida: unes cases del monestir a la Suda (1349)[22]
  • (1992) La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)[23]
  • (1992) Un recuerdo, nostalgico[24]
  • (1993) Libri, letture, insegnamento e biblioteche nella Corona d'Aragona (secoli XIII-XV). Approccio agli studi[25]
  • (1995) Encuadernadores y libreros de la Casa Real (1335-1386)[26]
  • (1995) El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta[27]

Llibres [12][modifica]

  • (1976) La toponimia i onomástica d'Eller, al Pirineu lleidata, segons un cadastre de 1716[28]
  • (1984) Documentos pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno (1327-1336)[29]
  • (1988) Folia Stuttgartensia[30]
  • (1989) La Paleografía y la Diplomática en España (siglo XX)[31]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sáinz de la Maza Lasoli, Regina «Josep Trenchs Òdena. Páginas para el recuerdo». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 35.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Puyol Torres, Carme. «Josep Trenchs Òdena. De l'escola de Villalonga a les universitats europees». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  3. ↑ Josep Trenchs Òdena: Memòria viva, record present. Vilallonga del vamp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013, p. 72. 
  4. ↑ «José Trenchs Òdena. In memoriam». Anuario de Estudios Medievales, 21, 1991, pàg. 672.
  5. ↑ Sanz Fuentes, 1992, p. 235.
  6. ↑ Battelli, Giulio «José Trenchs Ódena e i nuovi orientamenti de la diplornatica pontificia». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 11.
  7. ↑ Schena, Olivetta. «Recordant a Josep Trenchs Òdena». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Gimeno Blay, Francisco M. «José Trenchs Odena: Entre la investigación y el magisterio». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 17-27.
  9. ↑ Mutgé i Vives, Josefina. «Recordant en Josep Trenchs (1942-1991)». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  10. ↑ Carbonell Boria, Mª. José. «Capacitat organitzatva: dos exemples». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  11. ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «L'obra pòstuma de Josep Trenchs Òdena sobre la cultura catalana medieval». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «José Trenchs Odena. Publicaciones». Dialnet [Consulta: 22 desembre 2015].
  13. ↑ Trenchs Odena, José. «La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de la catedral». A: La corona de Aragon en el siglo XIV, Vol. 1. València: Universitat de València, 1969, p. 45-64. ISBN 84-500-5640-3. 
  14. ↑ José, Trenchs Odena. «Las tasas apostólicas y el "gratis" en la primera mitad del siglo XIV». A: La investigación de la historia hispánica del siglo XIV : problemas y cuestiones / Emilio Sáez (ed. lit.). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, Institución Milá y Fontanals, 1973, p. 313-336. 
  15. ↑ Trenchs Odena, José. «El fiscalismo pontificio en León (1300-1362)». A: León medieval : doce estudios : ponencias y comunicaciones presentadas al coloquio "El reino de León en la Edad Media". León: Universidad de León, Colegio Universitario de León, 1978, p. 115-138. ISBN 84-600-1273-5. 
  16. ↑ Trenchs Odena, José. «Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I». A: Jaime I y su época, Vol. 3. València: Universitat de València, 1979, p. 607-621. ISBN 84-00-05009-6. 
  17. ↑ Aragó, Antoni M.; Trenchs Odena, José. «Notas para una tipología documental de Jaime I». A: Jaime I y su época, Vol. 3, 1979. Recoge los contenidos presentados a: Congreso de Historia de la Corona de Aragón (10. 1979. Zaragoza). València: Universitat de València, 1988, p. 607-621. ISBN 84-00-05009-6,. 
  18. ↑ Trenchs Odena, Josep. «Burriel y los documentos del cabildo toledano de Alfonso VI». A: Estudios sobre Alfonso VI y la reconquista de Toledo. Actas del II Congreso Internacional de Estudios Mozárabes (Toledo, 20-26 Mayo 1985), Vol. 2. Toledo: Instituto de Estudios Visigótico-Mozárabes, 1988, p. 219-241. ISBN 84-505-7574-5. 
  19. ↑ Trenchs Odena, José. «La Iglesia palentina en la primera mitad del siglo XIV a través de los registros pontificios: pontificado de Juan XXII (1316-1334)». A: Actas del II Congreso de Historia de Palencia, 27, 28 y 29 de abril de 1989 / coord. por María Valentina Calleja González, Vol. 2, 1990 (Fuentes documentales y Edad Media). Palència: Diputación Provincial de Palencia, 1990, p. 125-148. ISBN 84-86844-27-4. 
  20. ↑ Trenchs Odena, Josep; Pons Alós nom2=Vicente. «La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)». A: Les Corts a Catalunya : Actes del Congrés d'Historia Institucional, 28, 29 i 30 d'abril de 1988. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1991, p. 368-383. ISBN 84-393-1673-9. 
  21. ↑ Trenchs Odena, José. «Sellos, selladores y matriceros de Pedro III el Grande». A: Actas del Primer Coloquio de Sigilografía : Madrid, 2 al 4 de abril de 1987. Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección de los Archivos Estatales, 1991, p. 155-164. ISBN 84-7483-755-3 [Consulta: 22 desembre 2015]. 
  22. ↑ Trenchs Odena, José. «Scala Dei i Lleida: unes cases del monestir a la Suda (1349)». A: Miscellània: homenatge a Josep Lladonosa / coord. por Jesús Alturo i Perucho,. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1992, p. 267-274. ISBN 84-87029-28-0. 
  23. ↑ Trenchs Odena, José. «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)». A: Miscel·lània Sanchis Guarner / coord. por Antoni Ferrando Francés, Vol. 3. València: Universitat de València, Departament de Filologia Catalana : Abadia de Montserrat, 1992, p. 327-350. ISBN 84-7826-307-1. 
  24. ↑ Trenchs Odena, José; Gimeno Blay, Francisco M. «Un recuerdo, nostalgico)». A: El libro antiguo español : actas del Segundo Coloquio Internacional (Madrid). Salamanca: Universidad de Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1992, p. 203-205. ISBN 84-7481-707-2. 
  25. ↑ Trenchs Odena, José. «Libri, letture, insegnamento e biblioteche nella Corona d'Aragona (secoli XIII-XV). Approccio agli studi». A: La Corona d'Aragona in Italia (secc.XIII-XVIII): Congresso di Storia della Corona d'Aragona 14a 1990. Sassari-Alghero, Vol. 1,. Sàsser: Carlo Delfino, 1993, p. 193-258. ISBN 8871380681. 
  26. ↑ Trenchs Odena, José. «Encuadernadores y libreros de la Casa Real (1335-1386)». A: Homenaje a Pilar Faus a Amparo Pérez. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1995, p. 607-612. ISBN 84-482-0934-6. 
  27. ↑ Trenchs Odena, José. «El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta». A: I Col·loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó - Actes (Comunicacions). 2. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995, p. 309-328. ISBN 84-87029-72-8. 
  28. ↑ Trenchs Odena, José. La toponimia i onomástica d'Eller, al Pirineu lleidata, segons un cadastre de 1716. Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial, Cátedra de Cultura Catalana "Samuel Gili y Gaya", 1976. ISBN 84-00-03501-1. 
  29. ↑ Trenchs Odena, José; Sáinz de la Maza Lasoli, Regina. Documentos pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno (1327-1336). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984, p. 1984. ISBN 84-00-05424-5. 
  30. ↑ Canellas López, Angel; Trenchs Odena, José. Folia Stuttgartensia. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1988. ISBN 84-7820-009-6. 
  31. ↑ Trenchs Odena, Josep; Gimeno Blay, Francisco M. La Paleografía y la Diplomática en España: (siglo XX). València: Universitat de València, 1989. ISBN 84-600-7125-1. 

Bibliografia[modifica]

  • Josep Trenchs Òdena : memòria viva, record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013. 
  • Sanz Fuentes, Mª Josefa «Tres paleografos: José Trenchs Odena - Luís Núñez Contreras - Ángel Canellas López» (en castellà). Medievalismo. Sociedad Española de Estudios Medievales [Barcelona], 2, 1992, pàg. 235-246. ISSN: 1989-8312.
  • Sáinz de la Maza Lasoli, Regina «José Trenchs Odena. In memoriam». Anuario de Estudios Medievales. Institució Milà i Fontanals (CSIC) [Barcelona], 21, 1991, pàg. 549-569. ISSN: 1988-4230.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Trenchs_i_Òdena&oldid=32859319»