Julen Madariaga Agirre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulen Madariaga Agirre
Biografia
Naixement11 octubre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Senpere (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, advocat i activista Modifica el valor a Wikidata
PartitAralar
Herri Batasuna Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Julen Madariaga Agirre (Bilbao, 11 d'octubre de 1932 - Senpere, 6 d'abril de 2021)[1] fou un advocat i polític basc. Va ser dirigent d'ETA i membre prominent d'Herri Batasuna. Més tard va ser fundador del partit Aralar i membre de l'organització pacifista Elkarri.

Biografia[modifica]

Fill d'un militant d'Acció Nacionalista Basca,[2] va acompanyar el seu pare a l'exili a Xile durant la Guerra Civil Espanyola. Va tornar a Bilbao el 1942. Finalitzat l'ensenyament Secundari, va estudiar dret al Regne Unit i es va doctorar per la Universitat de Cambridge. Després va tornar al País Basc i es va embarcar en l'activitat política nacionalista.

Junt amb José Luis Álvarez Emparantza Txillardegi, José María Benito del Valle, Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi va fundar Ekin, organització escindida d'Eusko Gaztedi, les joventuts del PNB, i que va constituir l'embrió de la futura Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Aquesta es va crear en 1959 i, tres anys després, Madariaga va participar en l'organització a Baiona, amb Txillardegi i Iñigo Igaray, la I Assemblea de l'organització. Va ser des de llavors un dels membres del seu Comitè Executiu. El Govern francès li va prohibir residir a cap dels dotze departaments més propers a la frontera espanyola i el 1964 fou confinat per les autoritats franceses. El 1965 marxà a Algèria i el 1972 fou expulsat a Xile. Madariaga va estar encausat en el Procés de Burgos i declarat en rebel·lia.

A la mort de Franco muntà una fàbrica d'aixetes a Biàrritz, fou un dels inspiradors de l'alternativa KAS, d'Herri Batasuna el 1978 i defensà l'assassinat de Yoyes. Va obtenir la nacionalitat francesa el 1986. El 12 de març de 1988 fou detingut arran de l'operació Sokoa acusat de tenir empreses tapadora a Iparralde per a finançar ETA. El 1989 la justícia francesa el va condemnar a quatre anys de presó per col·laborar amb ETA, amb prohibició de residir a Iparralde durant deu anys. Va sortir de la presó el 1991 i fixà la seva residència a Bilbao, on es dedica a l'advocacia en un despatx compartit amb l'advocat d'Herri Batasuna Txema Montero. El 1993 i 1994 va afirmar que ETA havia perdut la batalla per l'autodeterminació del País Basc i es va mostrar partidari que abandonés les armes.

El gener de 1995 va abandonar Herri Batasuna a causa de la negativa d'aquesta formació a pronunciar-se públicament en contra de l'assassinat del dirigent del Partit Popular en Guipúscoa, Gregorio Ordóñez, a mans d'ETA.

El 2001 es va adherir als postulats d'Aralar, llavors un corrent intern d'Euskal Herritarrok, favorables al fi de la violència i que el 2002 es convertiria en partit polític independent. Va ser nomenat responsable de la seva Comissió de Garanties. Va ser candidat d'aquesta formació a diputat general de Biscaia en les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003 i també va figurar en les llistes de candidats pel Senat a les generals de 2004 i per al Parlament Europeu el mateix any. El juliol de 2006 el jutge Grande-Marlaska va ordenar-ne la detenció en el marc d'una operació contra suposats membres de l'aparell d'ETA, va quedar posteriorment en llibertat sota fiança, tot i que se li va prohibir aleshores sortir de París.[3][4]

En relació al procés de pau iniciat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va afirmar que ETA hauria de demanar perdó a les víctimes: «He dit que tothom ha de demanar perdó i d'això no se n'escapa ETA. Els conflictes sempre tenen diversos actors i ETA n'és un més. Han de demanar perdó tots els agressors».[5]

Era pare de deu fills i els últims anys de la seva vida va residir al País Basc.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «S'ha mort l'històric dirigent abertzale Julen Madariaga» (en català). [Consulta: 6 abril 2021].
  2. Anasagasti, Iñaki. «Julen Madariaga. Tragedia y fracaso. Por Iñaki Anasagasti» (en castellà), 07-04-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. Madariaga, un clásico del núcleo duro de ETA, a 20 minutos, 20 de juny de 2006.
  4. Perfil de Julen Madariaga. De la línea dura a la negociación, a El Mundo, 20 de juny de 2006.
  5. John Eric Gómez Marín. «Fundador de Eta prefiere la reconciliación». El Colombiano, 08-08-2009. [Consulta: 4 febrer 2014].