Julià Nougués Subirà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Julià Nougués i Subirà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulià Nougués Subirà
Julià Nougués.JPG
Nom original (es) Julià Nougués i Subirà
Biografia
Naixement 1867
Reus
Mort 1928
Calataiud
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
7 de maig de 1903 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Tarragona
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica les dades a Wikidata

Julià Nougués Subirà (Reus, Baix Camp, 1867 - Calataiud, Aragó, 1928) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Es llicencià en dret civil i canònic per la Universitat de Saragossa el 1889 i va obrir despatx d'advocat a Reus que compaginva amb la feina d'advocat fiscal de l'Audiència provincial. D'ideologia republicana, va ser membre del Centre Federal de Reus del Partit Republicà Democràtic Federal, partit pel qual va ser regidor a l'ajuntament de Reus el 1898 i diputat a Corts pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. També va ser director del diari republicà La Justicia.[1] El 1895 va fundar, amb altres reusencs, el "Frontón Reusense", un local recreatiu a l'aire lliure obra de Pere Caselles i que va tenir una bona acollida a la ciutat.[2]

Fou força actiu en la política catalana del primer quart del segle XX. El 1907, en nom del seu partit, es va adherir a la Solidaritat Catalana, i després mantingué bones relacions amb la UFNR, si bé no s'hi va unir. El 1911 va presidir la comissió de diputats catalans que va presentar al president del govern espanyol, José Canalejas, el projecte de bases de la Mancomunitat de Catalunya. També fou un dels membres de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i donà suport actiu a les Corts a l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya el 1919. Col·laborà a la premsa republicana reusenca, especialment a Las Circunstancias, i dirigí La Autonomía (1894) i El Consecuente, portaveu republicà radical reusenc (1908).[1] Va aconseguir per a Reus l'Estació Enològica, la remodelació del passeig de Prim i la concessió del Pantà de Riudecanyes.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 486. 
  2. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 13. ISBN 8460418499. 
  3. Roig, Josep M. "La dictadura de Primo de Rivera a Reus" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, pàg. 77. ISBN 8489688214

Enllaços externs[modifica]