Käthe Kollwitz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKäthe Kollwitz
Kathe Kollwitz 1919.jpg
Käthe Kollwitz, 1919
Biografia
Naixement(de) Käthe Schmidt Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1867 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Moritzburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZentralfriedhof Friedrichsfelde Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadémie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGravat, dibuix i escultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Munic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGravadora, dibuixant, litògrafa, cartellista, il·lustradora, escultora, autobiògrafa, dissenyadora, artista gràfica i pintora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtPintora, escultora
GènereRetrat i art figuratiu Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme
ProfessorsLudwig von Herterich Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKate Traumann Steinitz Modifica el valor a Wikidata
Influències
Representada perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeKarl Kollwitz Modifica el valor a Wikidata
GermansConrad Schmidt i Lisbeth Stern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaria Matray (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0464247 Find a Grave: 20798 Modifica el valor a Wikidata
Segell alemany del 1954
Estàtua de Käthe Kollwitz a Berlín

Käthe Kollwitz (Königsberg, 8 de juliol de 1867-Moritzburg, 22 d'abril de 1945) fou una pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya.[1]

Estil artístic[modifica]

Les seues primeres pintures, d'estil expressionista, eren escenes d'alt contingut social en què reflectia la profunda misèria dels barris portuaris i dels obrers de les grans ciutats i del camp: Vaga dels teixidors (1897), Guerra dels camperols (1903-1908), L'obrera (1906).

Més endavant va realitzar escultures centrades en la problemàtica de la maternitat i fou autora d'una sèrie de cartells i làmines humanitàries de temes pacifistes, per la qual cosa va arribar a ser perseguida pels nazis.[2]

Fou fundadora de la Unió Artística Femenina (1913), va ser la primera dona escollida membre de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1919). Kollwitz va ser l'última gran artista expressionista i la més eminent artista gràfica alemanya de la primera meitat del segle xx.[3][1]

Escrits[modifica]

Llegat[modifica]

Hi ha dos museus dedicats exclusivament a la seva obra, un a Colònia, obert el 1985,[4] i un altre a Berlín, l'any següent.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
  2. «Comiat i mort». Diari La Veu, 01-02-2019. [Consulta: 9 febrer 2019].
  3. Diccionario de mujeres célebres. Editorial Espasa. Madrid, 1994. ISBN 84-239-9205-5. Pàg. 235.
  4. Käthe Kollwitz Museum Köln (anglès), (alemany) i (francès)
  5. Käthe-Kollwitz-Museum Berlin Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • F. Schmalenbach, K. Kollwitz, Köningstein, 1965.
  • P. H. Feist, Die Bedeutung der Arbeiterklasse für den Realismus der Käthe Kollwitz, «Wissenschaftliche Zeitschrift der Humbold Universität zu Berlin» XVII (1968) 705-725; K. Kollwitz und ihre Zeitgenossen, Exposición de la Deutsche Akademie der Kunste, Berlín, 1967.
  • Andreas Benz: Es gibt auch ein Leben vor dem Tod. Zu Käthe Kollwitz. A: Der Überlebenskünstler: Drei Inszenierungen zur Überwindung eines Traumas. Europäische Verlagsanstalt, Hamburg, 1997. ISBN 3434462333.
  • Martin Fritsch (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Zeichnung, Grafik, Plastik. Bestandskatalog des Käthe-Kollwitz-Museums Berlin. Seemann, Leipzig, 1999. ISBN 3865020364.
  • Martin Fritsch: Hommage an, Homage to Käthe Kollwitz. Seemann, Leipzig, 2005. ISBN 3865021174.
  • Lorenz Grimoni: Käthe Kollwitz - Königsberger Jahre. Einflüsse und Wirkungen. Verlag der Kunst, Husum, 2007. ISBN 9783865301000.
  • Alexandra von dem Knesebeck: Käthe Kollwitz. Werkverzeichnis der Graphik, Neubearbeitung des Verzeichnisses von August Klipstein, publiziert 1955. 2 Bände, Berna, 2002. ISBN 9783857730405.
  • Lenka von Koerber: Erlebtes mit Käthe Kollwitz (Berlín, 1957).
  • Hans Kollwitz (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Tagebuchblätter und Briefe (Berlín, 1948).
  • Fritz Schmalenbach: Käthe Kollwitz. Langewiesche, Königstein, 1965. ISBN 3784526713.
  • Werner Schmidt: Die Kollwitz-Sammlung des Dresdner Kupferstichkabinetts. Graphik und Zeichnungen 1890-1912. DuMont, Colònia, 1988. ISBN 3770122976.
  • Ute Seiderer: Between Minor Sculpture and Promethean Creativity. Käthe Kollwitz and Berlin's Women Sculptors in the Discourse on Intellectual Motherhood and the Myth of Masculinity. A: Practicing Modernity. Female Creativity in the Weimar Republic, hg. v. Christiane Schönfeld, Königshausen & Neumann, Würzburg, 2006, S. 89-119. ISBN 3826032411.
  • Ursula Trüper: Leider war ich ein Mädchen. Über Käthe Kollwitz. Edition Nautilus, Hamburg, 2001. ISBN 3894013702.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Käthe Kollwitz