Era fill del cadi Xams al-Din Muhàmmad, de la tribu oghuz de Salur i la seva àvia era neta del sultà seljúcida Kay Kawus II. Va rebre una educació completa primer amb el seu pare i més tard a Egipte, Damasc i Alep. Va retornar a Kayseri el 1364/1365 i va guanyar el favor de l'emir de Sivas, Ghiyath al-Din Muhammad I Eretna-oghlu, que fou nomenat (1366) cadi al lloc del seu pare que havia mort uns mesos abans; a més a més Burhan va rebre la mà de la filla d'Eretna.
Burhan va participar en la revolta dels beys en la qual va morir el seu sogre (1366). Va pujar al tron Ala al-Din Ali (1366-1380) sota el que fou visir i atabeg; el 1380 va pujar al tron Muhammad II Celebi però Burhan el va deposar al cap de poc temps i es va proclamar sultà (1381) amb Sivas com a capital; va emetre moneda i el seu nom es va llegir a la pregària del divendres (khutba). Va governar durant 18 anys en els quals va haver de fer front a les revoltes locals dels beys, i a guerres contra els veïns com els djandar-oghlu (Kastamonu) karamànides (Karaman) i els otomans; fou audaç i valent. Va enfrontar una batalla contra forces mameluques molt superior i fou derrotat (1387) però poc després va fer aliança amb els mamelucs contra els ak koyunlu que envaïen els seus estats per la part oriental. També va tenir l'ajut mameluc contra els beys revoltats d'Amasya i Erzindjan. El 1391 estava en guerra contra els otomans. El bey rebel de Kaysariyya, Shaykh Muyayyad, fou executat per orde de Burhan i això va provocar la colera de Kara Yuluk Uthman, emir dels ak koyunlu, que era el seu protector, i que va atacar els dominis de Burhan (1398) i el va derrotar i matar a la batalla de Kara Bel, o segons una altra versió, fou derrotat però va poder fugir cap a les muntanyes de Kharput, però fou capturat pels ak koyunlu i executat el juliol/agost del 1398. La seva tomba no dona la data de la mort; el seu fill Muhammad Celebi va morir el 1391 i una filla, Saldjuk Khatun, va viure fins al 1446/1447.
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan