Vés al contingut

Kluane / Wrangell – St. Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaKluane / Wrangell - Saint Elias / Badia de les Glaceres / Tatshenshini-Alsek
Imatge
Llac Yukon
TipusGrup d'àrees protegides Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA), Yukon (Canadà) i Colúmbia Britànica (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 61° 11′ 51″ N, 140° 59′ 31″ O / 61.1975°N,140.992°O / 61.1975; -140.992
Format per
Reserva i Parc Nacional de Kluane
Parc i Reserva Nacionals de la Badia de les Glaceres
Parc Provincial de Tatshenshini-Alsek
Parc i Reserva Nacionals Wrangell-Sant Elies Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 9.839.121 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1979 (3a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat1992
1994 Modifica el valor a Wikidata
Identificador72
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 2018 Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Reserva i Parc Nacional de Kluane
Data1979 (3a Sessió)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat1992, 1994 Modifica el valor a Wikidata
Identificador72-001
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 612 Modifica el valor a Wikidata

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc Provincial de Tatshenshini-Alsek
Data1994 (18a Sessió)
Identificador72-004
IUCN categoria Ib: Àrea Silvestre
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 67406 Modifica el valor a Wikidata

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc i Reserva Nacionals de la Badia de les Glaceres
Data1992 (16a Sessió)
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
Reserva de la Biosfera  
IdentificadorModifica el valor a Wikidata Fitxa
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 1010 Modifica el valor a Wikidata

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc i Reserva Nacionals Wrangell-Sant Elies
Data1979 (3a Sessió)
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 22490 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1992 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat
1994 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata

Kluane / Wrangell – St. Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsekés és un sistema transfronterer de parcs internacionals situats al Canadà i als EUA, a la frontera de Yukon, Alaska i la Colúmbia Britànica. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979 i ampliat el 1992 i 1994,[1][2] pels seus espectaculars paisatges de glaceres i camps de gel, així com per la importància pels hàbitats dels ossos bruns, els caribús i el mufló de Dall.[3] Té una superfície una mica més petita que el país de Corea del Sud.

Hi ha formes de relleu notables, com el camp de gel no polar més gran del món;[3] la glacera de piemont més gran del món, la glacera de Malaspina; la glacera de la vall interior més llarga del món,[4] la glacera Nabesna; així com el cim més alt del Canadà i el segon cim més alt d'Amèrica del Nord, el mont Logan, amb 5.959 metres. És un ampli espai relativament verge[5] i amb molt poques carreteres.[6]

Els Parcs

[modifica]
Un os bru al parc nacional de Tatshenshini-Alsek. Està distribuït per àmplies zones d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nuclis.

El sistema internacional comprèn parcs situats en dos països i tres regions administratives:

Reserva i Parc Nacional de Kluane

[modifica]

Situats a l'extrem sud-oest de l'estat del Yukon al Canadà. La Reserva i Parc Nacional de Kluane, es va establir el 1972 i abasta 22.013 quilòmetres quadrats. El parc inclou la muntanya més alta del Canadà, el Mont Logan (5.959 m) a les muntanyes de Sant Elies. Les muntanyes i les glaceres dominen el paisatge del parc, que cobreix el 82% de la seva superfície. Conté prop de 105 espècies d'aus, entre elles la perdiu blanca i l'Àguila daurada i l'àguila marina de cap blanc.[7][8]

Wrangell - Saint Elias|Parc i Reserva de Wrangell - Saint Elias

[modifica]

La seva superfície combinada és de 53.321 quilòmetres quadrats, la més gran de tots els parcs nacionals estatunidencs, i superior a la superfície de Suïssa.[9]

El parc i la reserva fan frontera amb la Reserva i Parc Nacional de Kluane que formen una àrea protegida al territori canadenc del Yukon. El cim del Mont Saint Elias[10] és a la frontera entre el Canadà i els Estats Units i amb els seus 5.489 metres resulta la segona muntanya més alta d'ambdós països.[11] En total, nou dels setze cims més alts dels Estats Units es troben dins d'aquesta zona protegida, i també el camp de gel subpolar més gran d'Amèrica del Nord, així com glaceres, rius, volcans actius i el poblat miner abandonat de Kennecott.[12]

Parc i Reserva Nacionals de la Badia de les Glaceres

[modifica]

La Badia de les Glaceres va esdevenir una part d'un Patrimoni de la Humanitat binacional de la UNESCO el 1979 i va esdevenir reserva de la biosfera el 1986. El parc i la reserva van emprendre una obligació de treballar amb les organitzacions nadiues dels pobles hoonah i tlingit en l'administració d'aquesta àrea protegida.[13] En total, la Badia de les Glaceres cobreix 13,287 quilòmetres quadrats. La major part de la zona es designa àrea salvatge que constitueix 10,784 quilòmetres quadrats del parc i la reserva.[14]

Dins el parc hi ha prop de 2428,1 quilòmetres quadrats d'ecosistemes marins protegits a escala federal (incloent-hi les terres submergides).[13] L'àrea serveix com una zona verge contra el qual altres ecosistemes marins menys protegits es poden comparar.[13]

Parc Provincial de Tatshenshini-Alsek

[modifica]

Situat a la provincial de la Columbia Britànica amb una extensió de 9580 km². Va ser establert el 1993 després d'una intensa campanya de les organitzacions de conservacionistes canadenques i nord-americans per aturar l'exploració minera i el desenvolupament a la zona, i protegir la zona per al seu gran patrimoni natural i els valors de biodiversitat. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.[15]

Característiques

[modifica]
Cim nevat del Mont Saint Elias, que amb 5489 metres[16] és la segona muntanya més alta del Canadà i els Estats Units. Forma part del parc nacional i reserva Wrangell-San Elías al costat estatunidenc i del parc nacional Kluane al costat canadenc

Els parcs que componen aquest Patrimoni Mundial continuen sent tectònicament actius i mostren alguns dels millors exemples de modificació del paisatge per la formació i el moviment de les glaceres i els camps de gel. Aquests parcs presenten una activitat contínua de construcció de muntanyes i contenen exemples excel·lents de grans canvis geològics i glaceres. Més de 200 glaceres a l'altiplà central cobert de gel es combinen per formar algunes de les glaceres més grans i llargues del món, diverses de les quals s'estenen fins al mar. Aquest tresor transfronterer ofereix oportunitats immillorables per estudiar els processos geològics més fonamentals de la Terra i serveix de centre perquè investigadors de múltiples disciplines treballin plegats. El que els científics aprenen aquí pot predir algun dia canvis a la regió i al món.[17]

La naturalesa marina ofereix un conjunt espectacular de glaceres de marea, serralades nevades, costes oceàniques, fiords profunds i rius i llacs d'aigua dolça. A més, aquest divers paisatge terrestre i marí acull un mosaic de comunitats vegetals i una gran varietat de fauna marina i terrestre. Aquí es poden veure algunes de les glaceres més llargues i espectaculars del món.[17]

Des del segle xix, científics, cercadors d'or, exploradors i geògrafs governamentals han documentat el que van descobrir a la Badia de les Glaceres. Tot i això, l'activitat humana a la regió es remunta a molt abans, a més de 9.000 anys. Quan els europeus van arribar a la Badia de les Glaceres al segle xviii, els tlingit eren la població nativa dominant a la regió. Havien ocupat la zona de la badia de Dundas durant més de 800 anys. Els guies tlingit van ajudar a John Muir quan va visitar la Badia de les Glaceres el 1879. Els escrits de Muir van contribuir que la Badia de les Glaceres es convertís en una popular atracció turística i al centre de moltes investigacions científiques entre finals de la dècada de 1880 i 1890. Les proves arqueològiques a la Reserva Nacional de Wrangell-San Elías, prop del límit nord de la Badia de les Glaceres, indiquen una ocupació humana contínua de la zona que es remunta a l'època en què la població nativa ahtna es va assentar a la Conca del Coure del parc, fa uns 1.000 anys.[17]

El Parc Nacional i la Reserva de la Badia de les Glaceres és una terra d'impressionants paisatges, costes verges, muntanyes, glaceres, fiords i fins i tot boscos humits temperats. Els visitants arriben amb avió o a bord de creuers i una varietat de vaixells turístics més petits. Les úniques instal·lacions per a visitants del parc es troben a la zona de Bartlett Cove,[18] incloent-hi el Glacier Bay Lodge, el Centre de Visitants del Parc, l'Estació d'Informació per a visitants, les exposicions i la seu del parc. Hi ha senders, moll públic, lloguers de caiac i una zona d'acampada per ajudar els visitants a explorar la natura. Els guardes del parc ofereixen activitats guiades amb regularitat i també pugen a bord de creuers i vaixells turístics per presentar informació.

Mines històriques de Kennecott al Parc Nacional i Reserva de Wrangell-San Elías.[19]

El Parc Nacional i Reserva de Wrangell-San Elías és el parc nacional més gran dels Estats Units, amb més de 5,2 milions d'hectàrees. Els visitants poden gaudir d'una vasta naturalesa escènica amb imponents muntanyes, enormes glaceres i cabalosos rius alimentats pel gel. El parc conté ecosistemes sencers i intactes, amb mil·lennis d'antiguitat. Els visitants també poden endinsar-se en la rica història de la zona a les mines de Kennecott, un monument històric nacional inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics,[17] o passar per l'històric poble de Chitina, que inclou una oficina de correus, serveis de reparació de pneumàtics, cafeteria i diverses opcions d'allotjament. Kennecott es considera el millor exemple que queda de la mineria del coure de principis del segle xx, amb les seves mines històriques i el poble de l'establiment on es processava el mineral. El monument històric nacional de les mines de Kennecott inclou els terrenys i les concessions mineres que van constituir la base de la Kennecott Copper Corporation, que posteriorment es va convertir a la Kennecott Minerals Company. Entre 1911 i 1938 es va processar coure per valor de gairebé 200 milions de dòlars.[20]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Kluane / Wrangell-St. Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2021].
  2. ↑ Harmon, David; McManamon, Francis P.; Pitcaithley, Dwight T. The Antiquities Act: A Century of American Archaeology, Historic Preservation, and Nature Conservation (en anglès). University of Arizona Press, 2006-04-20, p. 207. ISBN 978-0-8165-2560-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Unesco World Heritage Site. «[World Heritage Site Kluane / Wrangell-St Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek]». [Consulta: 11 maig 2007].
  4. ↑ Nature, International Union for Conservation of; UNESCO. World Heritage glaciers: Sentinels of climate change (en anglès). UNESCO Publishing, 2022-11-03, p. 14. ISBN 978-92-3-100557-2. 
  5. ↑ Claudino-Sales, Vanda. Coastal World Heritage Sites (en anglès). Springer, 2018-09-07, p. 125. ISBN 978-94-024-1528-5. 
  6. ↑ Crochetiere, Thomas. America's National Parks At a Glance (en anglès). eBookIt.com, 2016-05-14. ISBN 978-1-4566-2664-8. 
  7. ↑ «Kluane National Park and Reserve of Canada». Parks Canada. [Consulta: 30 juliol 2015].
  8. ↑ «Kluane National Park and Reserve of Canada: Fact Sheet». Parks Canada. [Consulta: 30 juliol 2015].
  9. ↑ «NPS Land Resources Division Listing of Acreage». Arxivat de l'original el 2013-09-22. [Consulta: 14 febrer 2013].
  10. ↑ «Mont Logan et champ de glace du massif St-Élie». Travel Yukon.
  11. ↑ «United States Geological Survey: Mt. St. Elias». Geonames.usgs.gov.
  12. ↑ «Wrangell St. Elias National Park & Preserve». National Parks Conservation Association. [Consulta: 14 desembre 2011].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Glacier Bay National Park & Preserve. «Glacier Bay National Park & Preserve Foundation Statement», abril 2010. [Consulta: 3 març 2012].
  14. ↑ National Park Service Office of Public Affairs and Harpers Ferry Center. «The National Parks: Index 2009–2011», juliol 2009. [Consulta: 3 març 2012].
  15. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Kluane / Wrangell-St. Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek» (en anglès). [Consulta: 8 març 2021].
  16. ↑ The World Book Encyclopedia (en anglès). World Book, 1994, p. 122. ISBN 978-0-7166-0094-7. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 David K. Snyder. Geography of Southcentral Alaska: Explanations and Explorations of its Landscape (2016) 166 pag. ISBN 1578339588, ISBN 978-1578339587
  18. ↑ British Columbia & the Yukon (en anglès). Lonely Planet, 2009, p. 385. ISBN 978-1-74179-041-2. 
  19. ↑ Geologic Studies in Alaska by the U.S. Geological Survey During ... (en anglès). Department of the Interior, Geological Survey, 1997, p. 20. 
  20. ↑ Leo Mark Anthony, A. Tom Tunley. Introductory Geography & Geology of Alaska [1976] ASIN B0006CIZJA, Polar Publishing 273 pages

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kluane / Wrangell – St. Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek
  • Kluane / Wrangell-St Elias / Glacier Bay / Tatshenshini-Alsek (UNESCO) (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kluane_/_Wrangell_–_St._Elias_/_Glacier_Bay_/_Tatshenshini-Alsek&oldid=33288927»