Vés al contingut

Lactobacillus acidophilus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLactobacillus acidophilus Modifica el valor a Wikidata

L. acidophilus bacteri de la vagina
  • Hansen & Mocquot 1970
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumBacillota
ClasseBacilli
OrdreLactobacillales
FamíliaLactobacillaceae
GènereLactobacillus
EspècieLactobacillus acidophilus Modifica el valor a Wikidata
Moro, 1900

Lactobacillus acidophilus és un bacteri en forma de bacil, grampositiu, de fermentació làctica, present a la microbiota intestinal humana i considerat un probiòtic. És molt emprat en la producció de làctics fermentats, suplements i aliments funcionals.[1]

Té un notable efecte beneficiós per als humans: regenera la microbiota intestinal,[2] inhibeix el creixement d'altres organismes patògens, com ara Helicobacter pylori, responsable del 90 per cent de les úlceres pèptiques,[2] i afavoreix l'eliminació de les toxines produïdes pels bacteris proteolítics.

Les seves condicions òptimes de creixement són al voltant de 37 ℃ i pH 6,5.[1] Tot i que s'ha trobat una soca amb temperatura òptima als 40 ℃.[3] D'altra banda, la temperatura en què genera més bacteriocines pot ser entre 30 i 40 ℃, ja que hi ha diferències entre estudis.[1][4]

Contribueix a sintetitzar la vitamina B en el còlon. Els bacteris làctics, en general, tenen sota control els bacteris de la putrefacció de la llet.[cal citació]

El tractament tèrmic de pasteurització de la llet contribueixen a disminuir la càrrega micròbica d'aquest bacteri. Per això alguns productors afegeixen successivament preparats probiòtics que contenen bacteris que pertanyen al gènere Bifidobacterium i Lactobacillus a la llet per tal d'aconseguir productes com el quefir o productes amb diferents noms comercials i marca registrada.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Abo-Amer, Aly E. «Optimization of bacteriocin production by Lactobacillus acidophilus AA11, a strain isolated from Egyptian cheese». Annals of Microbiology, 61, 3, 01-09-2011, pàg. 445–452. DOI: 10.1007/s13213-010-0157-6. ISSN: 1869-2044 [Consulta: 4 agost 2023].
  2. 2,0 2,1 Ni, Maoshing. «La guérison: Plantes, remèdes et élixirs». A: 100 secrets pour vivre jusqu'à 100 ans et plus (en francés). tercera edició. París: Éditions Contre-Dires, 2008, pàgina 117. ISBN 978-2-84933-047-0. 
  3. Ahmed, Toqeer; Rashida Kanwal; Najma Ayub «Influence of Temperature on Growth Pattern of Lactococcus lactis, Streptococcus cremoris and Lactobacillus acidophilus Isolated from Camel Milk». Biotechnology, 5, 4, pàg. 481–488. DOI: 10.3923/biotech.2006.481.488 [Consulta: 4 agost 2023].
  4. Modiri, Sima; Kasra Kermanshahi, Rouha; Reza Soudi, Mohammad; Dad, Navid; Ebadi, Mojgan; Shahbani Zahiri, Hossein; Akbari Noghabi, Kambiz «Growth Optimization of Lactobacillus acidophilus for Production of Antimicrobial Peptide Acidocin 4356: Scale up from Flask to Lab-Scale Fermenter». Iranian Journal of Biotechnology, 19, 3, 01-07-2021, pàg. –2686. DOI: 10.30498/ijb.2021.218725.2686. ISSN: 1728-3043. PMC: PMC8590721. PMID: 34825011 [Consulta: 4 agost 2023].