Vés al contingut

Leopoldo Palacios Morini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopoldo Palacios Morini
Biografia
Naixement29 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid
  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de gener de 1916 – 10 de gener de 1918
CircumscripcióVillalpando

29 d'abril de 1923 – 15 de setembre de 1923
CircumscripcióTinéu
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Activitat
PartitPartido Reformista
Membre de
Família
FillsLeopoldo-Eulogio Palacios Rodríguez Modifica el valor a Wikidata

Leopoldo Palacios Morini (Oviedo, 29 de desembre de 1876 - 23 de desembre de 1952) fou un polític i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

[modifica]

Es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo i durant els seus anys d'estudiant va col·laborar a Revista Critica de Historia y Literatura, Boletín de la Institución Libre de Enseñanza i La España Moderna. Va tenir com a professors Leopoldo Alas Clarín, Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre, Adolfo González Posada y Biesca i Rafael Altamira y Crevea, entre d'altres, que el van introduir en el krausisme.[1] El 1899 es va doctorar en dret a la Universitat Complutense de Madrid amb la tesi La progresión científica del derecho penal. El 1901 la Universitat d'Oviedo el va pensionar perquè visités Europa i el 1908 la Junta d'Ampliació d'Estudis el becà per visitar Alemanya. Fruit de les seves experiencies fou Las Universidades populares (1908). En 1910 formà part del patronat de la Residencia de Estudiantes.[2]

Milità políticament al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, amb el que fou elegit diputat per Villalpando (província de Zamora) a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916 i pel de Tinéu a les de 1923.[3] També treballà a l'Instituto de Reformas Sociales i el 1923 fou breument subsecretari d'Hisenda amb José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo. Durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola va continuar com a cap del Servei de Cultura Social del Ministeri de Treball, i el 1926 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Obres

[modifica]
  • Instituciones Industriales
  • Las Universidades populares (1908)
  • La Asamblea de Lugano
  • La fundación de González-Allende de Toro
  • Programa de Principios de Derecho corporativo
  • Los mandatos internacionales de la Sociedad de Naciones
  • Las oficinas de colocación, principalmente en Alemania
  • Programa de Nociones de Economía política y política social

Referències

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Adolfo Bonilla y San Martín
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

1926-1952
Succeït per:
León Martín-Granizo Rodríguez