Lithops

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lithops
Diferents espècies de Lithops.
Diferents espècies de Lithops.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Aizoaceae
Gènere: Lithops
N.E.Br.
Espècies

Llista d'espècies de Lithops.

Lithops (en català també Litops) és un gènere de plantes suculentes amb 38 espècies pertanyents a la família de les Aïzoàcies i originari de les regions àrides i semiàrides de l' Àfrica austral. També s'anomenen popularment plantes pedra, pedres vivents o pedres vives i el seu nom deriva del grec: lithos ("pedra") i ops ("forma").

És un dels gèneres més coneguts de la subfamília Mesembriantemòidia (Mesembryanthemoideae), que inclou unes cinquanta espècies i va ser descrita per primera vegada en 1815 en el "Catalogus geographicus" pel botànic anglès William John Burchell (1781-1863), super-intendent del Jardí Botànic de Santa Elena.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El gènere va ser descrit per Nicholas Edward Brown, i publicat en The Gardeners' Chronicle, 71: 44. 1922.1 L'espècie tipus és: Lithops lesliei (N.E. Br.) N.E. Br.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El cos de la planta el formen un grup de dues fulles acoblades, dividides per una fissura per on apareixen les flors. Amb el pas dels anys, la planta pot generar nous parells de fulles. Cada parell de fulles forma el cos de la planta que té forma cilíndrica o cònica amb una superfície plana. De la fissura, entre les fulles, brollen a finals del seu període vegetatiu, un nou parell de fulles que conforme van emergint, les velles es van arrupint fins convertir-se en un embolcall sec i es degraden. La coloració de les fulles varia segons l'espècie, sent de diferents tons de verd, marró, gris...

La superfície de les fulles, que pot ser llisa o estriada, presenta "finestres" que corresponen a xicotetes zones transparents o translúcides sense clorofil·la, a través de les quals penetra la llum a la part de la planta que roman enterrada i on es troben els teixits encarregats de fer la fotosíntesi. Sovint i en algunes espècies, la superfície de la fulla presenta dissenys amb diferents tipus de marques, rubricacions i coloracions.

Les flors apareixen a la tardor i són blanques o grogues —en forma de margarida—, duren uns sis dies i poden ser més grans que el cos de la planta, s'obrin de vesprada i es tanquen en fer-se de nit. Són relativament fàcils de conrear, necessiten llum solar indirecta o bastant claredat i temperatures no inferiors a 10 °C. Els excessos de reg li perjudiquen i s'han d'evitar en període de floració. Es propaga fàcilment per llavors.

Hàbitat natural[modifica | modifica el codi]

Els lithops creixen de forma natural a àmplies zones de l'Àfrica austral: a Namíbia i Sud-àfrica, així com en xicotetes zones limítrofes a Botswana i possiblement a Angola. No s'han naturalitzat fora del seu hàbitat nadiu. Generalment creixen en un sòl molt sorrenc, substancialment lliure de matèria orgànica. No obstant això, el seu abast és bastant àmpli —es pot trobar des del nivell del mar fins a 2400 m sobre el nivell del mar— això inclou desert (Namib), semi-desert (Karoo, Namaqualand), estepes desèrtiques, màquies i prats secs (veld). Estes plantes es troben sovint en les zones on el sòl està cobert completament grava i pedres de diferents mides, a les quals s'assemblen, amb l'efecte de fer-les gairebé invisibles.

Estan documentades prop de mil poblacions individuals, cadascuna cobrix només una xicoteta àrea dels diferents biomes que ocupen. Sovint, les diferents espècies de Lithops creixen usualment en entorns restringits a un tipus particular de roca o mineral.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

El substrat que necessiten els Lithops en cultiu ha de ser una barreja de sòl sorrenca de xicotetes granulometries, molt pobra en matèria orgànica i molt drenant. Són preferibles els tests de fang, que no han de ser massa grans, ja que mantenen la humitat del substrat massa temps i es corre el rics que el podriment afecte les plantes. Mai regarem durant el període de repòs hivernal, només a finals de l'hivern podrem polvoritzar lleugerament la planta si les plantes es veuen molt marcides; el període de creixement comença a mitjans de la primavera quan les fulles noves han absorbit completament les velles, llavors podrem reprendre els regs en profunditat una volta cada quinze dies depenent del temps, procurant observar quina, és la necessitat hídrica de la planta. Necessiten llum solar indirecta i intensa durant els mesos calorosos (període de creixement); mentre que durant els mesos freds (període de repòs), quan les temperatures hivernals poden caure als 5-8 °C poden suportar estar exposats a la llum solar directa.

La propagació és realitza fonamentalment de març a maig a partir de llavors. Les sembrarem en tets i les mantindrem al mateix lloc fins que tinguen més d'un any d'edat, si les transplantem abans, podem danyar les seues fines arrels. Les plàntules s'han de mantindre en un lloc molt il·luminat però no al sol directe durant lels primers quatre mesos i el substrat ha d'estar permanentment humit. Posteriorment, anirem acostumant-les un parell d'hores al dia al sol directe i deixarem que el substrat s'asseque entre regs. Al cap d'un any i després del trasplantament ja poden tractar-se igual que les plantes adultes, tenint en compte sempre la particularitat i les limitacions lligades al seu xicotet tamany.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]