Vés al contingut

Llengües nguni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües nguni
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deÀfrica meridional
EstatSouth Africa Sud-àfrica
Eswatini Eswatini
Zimbàbue Zimbàbue
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologngun1276 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües nguni són un grup de llengües bantus parlades a l'Àfrica meridional pels pobles ngunis. Entre les llengües nguni hi ha el xosa, zulu, swati, hlubi, phuthi, bhaca, Lala, nhlangwini i les tres llengües anomenades ndebele: ndebele de Transvaal meridional, ndebele de Zimbabwe i Sumayela Ndebele (els dos darrers coneguts com a "Ndebele septentrional"). La denominació "Nguni" deriva de la raça bovina Nguni. Ngoni (vegeu més endavant) és una variant més, antiga.

De vegades s'afirma que l'ús de Nguni com una etiqueta genèrica suggereix una unitat monolítica històrica dels pobles en qüestió, on, de fet, la situació pot ser més complexa.[1] L'ús lingüístic de l'etiqueta (en referència a un subgrup del bantu) és relativament estable.

Classificació

[modifica]
Proporció de població que parla una llengua nguni a la llar.   0–20%   20–40%   40–60%   60–80%   80–100% Proporció de població que parla una llengua nguni a la llar.   0–20%   20–40%   40–60%   60–80%   80–100%
Proporció de població que parla una llengua nguni a la llar.
  0–20%
  20–40%
  40–60%
  60–80%
  80–100%



Densitat de parlants a la llar de llengües nguni.
  <1 /km²
  1–3 /km²
  3–10 /km²
  10–30 /km²
  30–100 /km²
  100–300 /km²
  300–1000 /km²
  1000–3000 /km²
  >3000 /km²



Com a subconjunt de les llengües bantus meridionals, l'etiqueta "Nguni" s'utilitza tant genèticament (en el sentit lingüístic) com tipològicament (al marge de qualsevol significat històric).

Les llengües nguni estan estretament relacionades, i en molts casos diferents idiomes són mútuament intel·ligibles; d'aquesta manera, les llengües nguni podrien ser interpretades millor com un continu dialectal que com un conjunt d'idiomes diferents. En més d'una ocasió s'ha proposat crear un llenguatge unificat nguni.[2][3]

En la literatura acadèmica sobre les llengües del sud d'Àfrica, la categoria de classificació lingüística "Nguni" es considera tradicionalment subsumida en dos subgrups: "Tekela Nguni" i "Zunda Nguni".[4][5] Aquesta divisió es basa principalment en la distinció fonològica sortint entre corresponents consonants coronals: Zunda /z/ i Tekela /t/ (així la forma nativa del nom swati i la més coneguda forma zulu swazi), però hi ha una sèrie de variables lingüístiques addicionals que permeten una divisió relativament directa en aquests dos corrents parcials de nguni.

Llengües zunda

[modifica]

Llengües tekela

[modifica]

Maho (2009) també hi relaciona S401 antic mfengu

Dades comparatives

[modifica]

Compara els frases següents:

Català "M'agraden els teus nous pals"
Zulu Ngiyazithanda izinduku zakho ezintsha
Xosa Ndi-ya-zi-thanda ii-ntonga z-akho ezin-tsha
Ndebele del sud Ngi-ya-zi-thanda iin-ntonga z-akho ezi-tjha
Ndebele del nord Ngi-ya-zi-thanda i-ntonga z-akho ezin-tsha
Hlubi Ng'ya-zi-thanda iin-duku z-akho ezin-sha
Swati Ngi-ya-ti-tsandza ti-ntfonga t-akho letin-sha
Mpapa Phuthi Gi-ya-ti-tshadza ti-tfoga t-akho leti-tjha
Sigxodo Phuthi Gi-ya-ti-tshadza ti-tshoga t-akho leti-tjha

Nota: Xosa tsh = Phuthi tjh = IPA [tʃʰ]; Phuthi tsh = [tsh]; Zulu sh = IPA [ʃ], però en el context citat aquñi /ʃ/ és "nasalment permutada" a [tʃ]. Phuthi jh = veu entretallada [dʒʱ] = Xosa, Zulu j (en el context d'aquí seguint la nasal [n]). Zulu, Swazi, Hlubi ng = [ŋ].

Català "Jo només entenc una mica d'anglès"
Zulu Ngisizwa kancane isingisi
Xosa Ndi-qonda ka-ncinci nje isi-Ngesi
Ndebele del nord/Ndebele del sud Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Ngisi
Ndebele del nord Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Khiwa
Swati Ngi-siva ka-ncane nje si-Ngisi
Mpapa Phuthi Gi-visisa ka-nci të-jhë Si-kguwa
Sigxodo Phuthi Gi-visisa ka-ncinci të-jhë Si-kguwa

Sistemes d'escriptura

[modifica]

El sistema d'escriptura sintu, Isibheqe Sohlamvu (també coengut en sesotho com a Ditema tsa Dinoko), per a les llengües bantus meridionals, s'usa representant totes les llengües nguni sota una ortografia unificada.[9] Això inclou les llengües tekela, que amb excepció del swati no estan estandarditzades en alfabet llatí. Per exemple, conté un grafema específic indicant la vocal nasal – una característica que només es produeix fonèmicament en les llengües tekela:

Català baix
Zunda phansi
pʰaːntsʼi
Tekela phãsi
pʰãːsi

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Doke, Clement Martyn. The Southern Bantu Languages. Handbook of African Languages.. Oxford: Oxford University Press, 1954. 
  • Donnelly, Simon «Aspects of Tone and Voice in Phuthi». Doctoral dissertation. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2009.
  • Jordan, Archibald C. «Some features of the phonetic and grammatical structure of Baca». Masters dissertation. University of Cape Town, 1942.
  • Ownby, Caroline P. «Early Nguni History: The Linguistic Evidence and Its Correlation with Archeology and Oral Tradition». Doctoral dissertation. University of California, Los Angeles, 1985.
  • Wright, J. «Politics, ideology, and the invention of the 'nguni'». A: Tom Lodge. Resistance and ideology in settler societies, 1987, p. 96–118. 

Bibliografia

[modifica]
  • Shaw, E. M. and Davison, P. (1973) The Southern Nguni (series: Man in Southern Africa) South African Museum, Cape Town
  • Ndlovu, Sambulo. 'Comparative Reconstruction of Proto-Nguni Phonology'