Luis Alberto de Cuenca y Prado

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Alberto de Cuenca y Prado
Luis Alberto de Cuenca 2015 (cropped).jpg
Nom original (es) Luis Alberto de Cuenca
Biografia
Naixement 29 de desembre de 1950[1]
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Secretari d'Estat de Cultura
6 de maig de 2000[2] – 19 d'abril de 2004[3]
desapareix →
President José María Aznar
BNELogotipo.jpg  Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya
1 de juny de 1996[4] – 5 de maig de 2000[5]
Dades personals
Educació Colegio Nuestra Señora del Pilar
Activitat
Ocupació historiador i escriptor
Gènere artístic poesia
Participà en
25 juny 2012manifest de reconversión.es

Musicbrainz: 2d73180f-858c-425f-8dc7-ad98e387adb2
Modifica les dades a Wikidata

Luis Alberto de Cuenca Prado (Madrid, 29 de desembre de 1950)[6] és un filòleg, poeta, traductor, assagista, columnista, crític, editor literari i investigador espanyol. És també acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història[6] i acadèmic corresponent a Madrid de l'Academia de Buenas Letras de Granada.

Biografia[modifica]

Després de formar-se en el Col·legi del Pilar de Madrid, va deixar en segon curs els estudis de Dret en la Universitat Complutense de Madrid per iniciar en la Universitat Autònoma de Madrid els de Filologia Clàssica, llicenciant-se en 1973 i doctorant-se en 1976, sengles graus amb premi extraordinari. Ha assenyalat com els seus mestres a dos professors de la Universitat Autònoma de Madrid: el llatinista Antonio Fontán i l'hel·lenista Manuel Fernández-Galiano que va dirigir la seva tesina i la seva tesi que va tractar sobre el poeta hel·lenístic Euforió de Calcis.

Trajectòria com a estudiós de la literatura en el CSIC[modifica]

La seva producció científica s'ha concentrat, sobretot, en la traducció i edició crítica d'obres de la literatura occidental la cronologia de la qual varia del II mil·lenni aC fins al s.XX. Més aviat allunyat dels corrents metodològics més recents, la seva activitat filològica s'ha bolcat en la divulgació i la seva perspectiva cap a les obres que estudia, sent erudita, és més artística que acadèmica, més transversal que especialitzada.

Com a traductor, ha traduït textos en grec clàssic, llatí clàssic, llatí medieval, francès medieval, provençal, català, francès, anglès, alemany, i entre altres, a autors del món clàssic grecollatí, com Homer, Eurípides, Cal·límac de Cirene, i de l'edat mitjana europea, com Geoffrey de Monmouth, Guillem IX d'Aquitània, Chrétien de Troyes, Marie de France, Charles Nodier i Gérard de Nerval. El 1987 va obtenir el Premi Nacional de Traducció per la seva versió del Cantar de Valtario, text llatí d'autor anònim del segle X. Aquesta faceta del seu treball filològic es barreja amb la seva obra artística mentre que les seves traduccions aspiren a integrar el "literal" i el "literari".

En l'àmbit de l'ecdòtica, ha editat críticament, entre altres, a Euforió de Calcis, Eurípides, Calderón de la Barca, Joan Boscà, Gabriel Bocángel, Agustín Pérez Zaragoza, Rubén Darío i Enrique Jardiel Poncela.

Com a editor literari ha dirigit les col·leccions "Ámbitos literarios (poesía, narrativa, ensayo)" a l'Editorial Anthropos, "Selección de Lecturas Medievales" a Ediciones Siruela, i "La Cabeza de Medusa" a Mondadori. En gener de 2009 és nomenat director literari de la "Fundación Biblioteca de Literatura Universal".

Funcionari de carrera, amb la categoria de "professor de recerca", del Consell Superior d'Investigacions Científiques, amb lloc adscrit al Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, en el qual ha estat cap del departament de Filologia Grecollatina i director de l'Institut de Filologia (1992-1993), així com director del Departament de Publicacions del CSIC (1995-1996) i director de la revista Arbor. Revista de Ciencia Pensamiento y Cultura[7] (2012- ) editada por el CSIC.[8]

Carrera política en la gestió cultural[modifica]

En l'Administració General de l'Estat ha ocupat els càrrecs polítics de lliure designació de Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya (1996-2000) i Secretari d'Estat de Cultura (2000-2004).

A l'octubre de 1997, sent director de la Biblioteca Nacional d'Espanya, al costat del llavors director del Instituto Cervantes, Santiago de Mora-Figueroa, van promoure la creació de la "Fundación Biblioteca de Literatura Universal" (BLU), amb els objectius fundacionals de l'edició, complementària de les edicions comercials, d'una col·lecció d'obres d'autors clàssics d'altres llengües al costat de la revitalització d'autors en llengua espanyola,[9] i la realització d'altres activitats encaminades a destacar el valor de l'idioma espanyol com a llengua universal de cultura.[10] De la seva actuació com a Secretari d'Estat de Cultura cal destacar l'estimació del gremi de ninotaires per a la Medalla al Mèrit en les Belles arts.

Estil[modifica]

En la seva poesia es fonen l'estudiós i el creador, sense que cap de les dues facetes corrompi l'altra. A través dels seus poemaris, Luis Alberto de Cuenca ens ha anat lliurant el que s'ha anomenat en la poesia espanyola contemporània una «poètica transculturalista»: una lírica irònica i elegant, de vegades escèptica, sovint despreocupada, en la qual el transcendental conviu amb el quotidià i el llibresc s'enfila amb el popular. Usa la mètrica lliure i la tradicional. Com a homenatge a Hergé, el creador de Tintín, Luis Alberto de Cuenca ha definit la segona etapa de la seva poesia com línia clara. Potser el seu poema més conegut, llegit amb certa freqüència en noces i que ha estat objecte d'exàmens de selectivitat és "El desayuno".

A més de la seva obra com a poeta, assagista i filòleg, cal destacar la seva faceta de lletrista musical; seves són algunes de les lletres més conegudes del grup de rock la Orquesta Mondragón. Algun dels seus poemes ha estat també musicat per Gabriel Sopeña i interpretat per Loquillo, en el seu disc Su nombre era el de todas las mujeres, editat a l'octubre de 2011.

Part de la seva obra ha estat traduïda al francès, alemany, italià, anglès i búlgar.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Los retratos (1971), no recollits a les “poesías completas” dels anys 1990 y 1998. Reeditat per Reino de Cordelia (2015)
  • Elsinore (1972)
  • Scholia (1978)
  • Necrofilia (1983)
  • Breviora (1984).
  • La caja de plata (1985) Premi de la Crítica
  • Seis poemas de amor (1986).
  • El otro sueño (1987)
  • Poesía 1970-1989 (1990),
  • Nausícaa (1991).
  • 77 Poemas (1992). Antologia.
  • Poemas (1992). Antologia.
  • Willendorf (1992).
  • El hacha y la rosa (1993)
  • El desayuno y otros poemas (1993).
  • Los gigantes de hielo (1994).
  • Animales domésticos (1995).
  • Luis Alberto de Cuenca (1995). Antologia.
  • Tres poemas (1996).
  • Por fuertes y fronteras (1996)
  • El bosque y otros poemas (1997).
  • En el país de las maravillas (1997). Separata d'El Extramundi y los Papeles de Iria Flavia, XI.
  • Los mundos y los días (Poesía 1972-1998) (1998), antologia.
  • Alicia (1999).
  • Insomnios (2000).
  • Mitologías (2001). Antología.
  • Sin miedo ni esperanza (2002). Visor
  • Vamos a ser felices y otros poemas de humor y deshumor (2003). Antologia.
  • El enemigo oculto (2003). Antología.
  • El puente de la espada: poemas inéditos (2003).
  • De amor y de amargura (2003), antologia, edició de Diego Valverde Villena.
  • Diez poemas y cinco prosas (2004).
  • Ahora y siempre (2004).
  • Su nombre era el de todas las mujeres y otros poemas de amor y desamor (2005), antologia. Renacimiento, Sevilla.
  • La vida en llamas (2006), premi Ciudad de Melilla 2005.
  • Poesía 1979-1996 (2006), Edició de Juan José Lanz
  • a quemarropa (preliminar de Javier Pérez Walias). Colec. Cuadernos del Boreal, 2. IES “Universidad Laboral”, Cáceres, 2006.
  • Jardín de la memoria (2007), Universidad de las Américas, Puebla, México, antologia personal.
  • Hola, mi amor, yo soy tu lobo (2008), amb il·lustracions de Miguel Ángel Martín. Antología. Rey Lear.
  • El reino blanco (2010), Visor
  • Embrujado jardín, Antología (1970-2010), selecció i pròleg de Pablo Méndez (2010), Ediciones Vitruvio.
  • La mujer y el vampiro (2010), amb il·lustracions de Manuel Alcorlo. Rey Lear.
  • El cuervo y otros poemas góticos (2010), amb il·lustracions de Miguel Ángel Martín. Antologia.
  • En la cama con la muerte: 25 Poemas Funebres (2011), Ediciones de la Isla de Siltola.
  • Los mundos y los días (2012), Visor. Antologia.
  • Cuaderno de vacaciones (2014), Visor.

Assaigs[modifica]

  • Floresta española de varia caballería (1975) Recull els texts Libro de la Orden de Caballería, de Ramon Llull; De los Caualleros, d'Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó; i el Libro del Caballero et del escudero, de Juan Manuel, infant de Castella; endemés de la floresta literària del mateix autor.
  • Necesidad del mito (1976), Planeta, Barcelona (reeditat en Nausicaa, Murcia, 2008)
  • Museo (1978), Antoni Bosch, Barcelona
  • El héroe y sus máscaras (1991)
  • Etcétera (1993)
  • Bazar (1995)
  • Álbum de lecturas (1996)
  • Señales de humo (1999)
  • Baldosas amarillas (2001)
  • De Gilgamés a Francisco Nieva (2005)
  • Noveno arte, (2010)
  • Libros contra el aburrimiento, Reino de Cordelia, Madrid (2011)
  • Nombres propios, edición de Diego Valverde Villena, Universidad de Valladolid, Valladolid (2011)
  • Historia y poesía, Real Academia de la Historia, Madrid (2011)
  • Los caminos de la literatura, Rialp (2015)

Narrativa[modifica]

Traduccions[modifica]

Premis i distincions[modifica]

Col·laboració en premsa, ràdio i televisió[modifica]

Va ser col·laborador de Nueva Revista, publicació cultural fundada per Antonio Fontán que agrupava a intel·lectuals de la dreta liberal.

És crític literari permanent del diari ABC i ocasional columnista. De coneguda cinefilia, va participar en els col·loquis dels programes televisius dirigits i presentats per José Luis Garci, 3a. etapa de Qué grande es el cine (1997-2005), emès en La 2 de Televisió Espanyola; i Cine en blanco y negro (2009- ), emès a Telemadrid i a LaOtra.

Tertuliano fix als programes radiofònics dirigits i presentats per Luis Herrero, En casa de Herrero, Cowboys de medianoche i Fútbol es radio, tots de l'emissora esRadio.[14]

Des de la temporada 2013/2014 té una secció setmanal de literatura en Eso me suena de RNE.

Referències[modifica]

  1. «Luis Alberto de Cuenca, galardonado con el Premio Nacional de Poesía 2015». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 28-09-2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  2. MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE. «Real Decreto 634/2000, de 5 de mayo, por el que se nombra Secretario de Estado de Cultura a don Luis Alberto de Cuenca y Prado». En: BOE, 6 may. 2000, n. 109, p. 17175, as. 8439. Ref. BOE-A-2000-8439.
  3. MINISTERIO DE CULTURA. «Real Decreto 702/2004, de 19 de abril, por el que se dispone el cese de don Luis Alberto de Cuenca y Prado como Secretario de Estado de Cultura». En: BOE, 20 abr. 2004, n. 96, p. 16120, as. 7099. Ref. BOE-A-2004-7099.
  4. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CULTURA. «Real Decreto 1352/1996, de 31 de mayo, por el que se nombra Director general del Organismo autónomo Biblioteca Nacional a don Luis Alberto de Cuenca y Prado». En: BOE, 1 jun. 1996, n. 133, p. 18410, as. 12493. Ref. BOE-A-1996-12493.
  5. MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE. «Real Decreto 630/2000, de 5 de mayo, por el que se dispone el cese de don Luis Alberto de Cuenca y Prado como Director general del Organismo autónomo Biblioteca Nacional». En: BOE, 6 may. 2000, n. 109, p. 17175, as. 8435. Ref. BOE-A-2000-8435.
  6. 6,0 6,1 «D. Luis Alberto de Cuenca». Real Academia de la Historia.
  7. Arbor. Revista de Ciencia Pensamiento y Cultura. ISSN 0210-1963. eISSN 1988-303X. doi:10.3989/arbor.
  8. «Luis Alberto de Cuenca, nuevo director de la revista 'Arbor'». Departamento de Comunicación. CSIC, 16 febrer 2012.
  9. Encara que a imatge de la comercial "Bibliothèque de la Pléiade" (1933-1999), creada per Éditions Gallimard. Pot veure's la "Bibliothèque de la Pléiade" a Història Éditions Gallimard (versió castellana).
  10. Com l'organització de l'"Acta Internacional de la Llengua Espanyola", una sèrie de congressos anuals, iniciats en 2006, i dedicats a l'estudi del valor econòmic de l'espanyol i la promoció de les indústries culturals en espanyol.
  11. MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES Y DE COOPERACIÓN. «Real Decreto 1149/2004, de 7 de mayo, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Luis Alberto de Cuenca y Prado». En: BOE, 24 may. 2004, n. 125, p. 19365, as. 9660. Ref. BOE-A-2004-9660.
  12. «Luis Alberto de Cuenca, nuevo académico de la Real Academia de la Historia». En: El Imparcial, 9 oct. 2010.
  13. REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA. El Excmo. Sr. D. Luis Alberto de Cuenca y Prado ingresó en la Real Academia de la Historia (Nota de prensa).
  14. En casa de Herrero.

Bibliografia[modifica]

  • VÁZQUEZ LOSADA, Javier (ant.). Alrededor de Luis Alberto de Cuenca. Aranjuez: Neverland Ediciones, 2011. ISBN 978-84-937450-6-6

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Alberto de Cuenca y Prado Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Carlos Ortega Bayón
BNELogotipo.jpg
Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya

1996 - 2000
Succeït per:
Jon Juaristi
Precedit per:
Manuel Fernández Álvarez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 28

2010 -
Succeït per:
'
Precedit per:
Andrés Sánchez Robayna
La roca
Premi de la Crítica de poesia castellana
1985
Succeït per:
Justo Navarro Velilla
Un aviador prevé su muerte
Precedit per:
Antonio Hernández Ramírez
Nueva York antes de muerto
Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
2015
Succeït per:
Ángeles Mora Fragoso
Ficciones para una autobiografía