MACS J1149 Lensed Star 1

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaMACS J1149 Lensed Star 1
NASA-Icarus-MostDistantMainSequenceStar-20180402.jpg
Nomenclatura
Data de descobrimentabril 2018 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 23′ 44.84″(approx)
Distància a la Terra9.000.000.000 anys llum Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB Modifica el valor a Wikidata
Massa33 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura superficial11,000 - 14,000 K
Metal·licitat0,006[1] Modifica el valor a Wikidata

MACS J1149 Lensed Star 1, també coneguda com a Ícar, LS1 o MACS J1149+2223 Lensed Star-1, és una estrella supergegant blava i l'estrella detectada més distant a 9 mil milions d'anys-llum de la Terra (desplaçament al roig de z=1.49).[2][3][4] La llum de l'estrella va ser emesa va 4 mil milions d'anys després del Big Bang i l'estrella està més de cent cops més lluny que l'estrella no supernova més distant coneguda fins ara i és el primer cop que s'observa una estrella individual magnificada.[3][5]

L'estrella es va trobar durant l'estudi de la supernova SN Refsdal amb el telescopi espacial Hubble. Es van començar a obtenir imatges el 2004 i a les imatges del 2013 apareix un punt nou que augmentava la seva intensitat el 2016. Van deduir que era una estrella individual magnificada fins a 2000 cops per una lent gravitatòria.[2][3][6] La llum de l'estrella es magnifica no només per l'enorme massa del cúmul de galàxies MACS J1149+2223, a 5 mil milions d'anys-llum, si no també per un objecte compacte d'unes tres masses solars dins del cúmul que ha creuat la línia de visió, un efecte conegut com a microlent gravitatòria.[5][6][7] Habitualment els únics objectes astronòmics que es poden observar a aquestes distàncies son o bé galàxies senceres o supernoves, però la llum d'aquesta estrella s'ha magnificat per l'efecte de lents gravitatòries. S'ha pogut determinar que és una estrella normal i no una supernova, ja que la seva temperatura no fluctua i se l'ha catalogat com una estrella blava supergegant.[8] Donada la vida de les estrelles d'aquest tipus, aquesta estrella ja no deu existir.

La llum de l'estrella es va generar quan l'univers només tenia una quarta part de la seva edat actual de 13 mil milions d'anys. Els descobridors argumenten que amb el fenomen de microlent es podrien observar les primeres estrelles de l'univers (estrelles de la població III).[8]

Referències[modifica]

  1. Jonatan Selsing «Extreme magnification of an individual star at redshift 1.5 by a galaxy-cluster lens». Nature Astronomy, 4, abril 2018, pàg. 334-342. DOI: 10.1038/S41550-018-0430-3.
  2. 2,0 2,1 Kelly, Patrick L.; Diego, Jose M.; Rodney, Steven; Kaiser, Nick; Broadhurst, Tom «Extreme magnification of an individual star at redshift 1.5 by a galaxy-cluster lens» (en en). Nature Astronomy, 2, 4, 2018/04, pàg. 334–342. DOI: 10.1038/s41550-018-0430-3. ISSN: 2397-3366.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hille, Karl «Hubble Uncovers the Farthest Star Ever Seen» (en anglès). NASA, 02-04-2018.
  4. «Rare Cosmic Alignment Reveals Most Distant Star Ever Seen». Space.com.
  5. 5,0 5,1 «Hubble images farthest star ever seen». Astronomy.com.
  6. 6,0 6,1 Diego, J.M. «Dark Matter Under the Microscope: Constraining compact dark matter with caustic crossing events». ApJ, 02-04-2018. Bibcode: 2017arXiv170610281D. DOI: 10.3847/1538-4357/aab617.
  7. information@eso.org. «Hubble uses cosmic lens to discover most distant star ever observed» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2018].
  8. 8,0 8,1 Guarino, Ben «This star is the farthest ever seen. It’s 9 billion light-years away.» (en anglès). Washington Post, 03-04-2018. ISSN: 0190-8286.