MACS J1149 Lensed Star 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicMACS J1149 Lensed Star 1
Tipussupergegant blau Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B Modifica el valor a Wikidata
Data de descobrimentabril 2018 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra9.000.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig1,49 Modifica el valor a Wikidata
Massa33 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,006[1] Modifica el valor a Wikidata

MACS J1149 Lensed Star 1, també coneguda com a Ícar, LS1 o MACS J1149+2223 Lensed Star-1, és una estrella supergegant blava observada a través d'una lent gravitatòria. És la segona estrella individual més distant mai detectada, per darrere de WHL0137-LS o Earendel, trobant-se a 9 mil milions d'anys-llum de la Terra (desplaçament al roig de z=1.49).[2][3][4] La seva llum va ser emesa fa més de 4 mil milions d'anys després del Big Bang, i està més de cent cops més lluny que la següent estrella no supernova més distant, SDSS J1229+1122. És el primer cop que s'observa una estrella individual augmentada.[3][5]

Ícar es va trobar durant l'estudi de la supernova SN Refsdal amb el telescopi espacial Hubble, de la qual es van començar a obtenir imatges el 2004. A les imatges del 2013 hi aparegué un punt nou que el 2016 esdevingué més brillant. L'equip d'investigació va deduir que era una estrella individual augmentada fins a 2000 cops per una lent gravitatòria.[2][3][6] L'enorme massa del cúmul de galàxies MACS J1149+2223, a 5 mil milions d'anys-llum, i l'efecte transitori de microlent gravitatòria provocat per un objecte compacte d'unes tres masses solars situat a dins seu, multiplicaren la lluminositat de l'estrella.[5][6][7] Habitualment els únics objectes astronòmics que es poden observar a aquestes distàncies són galàxies senceres o supernoves, però la llum d'aquesta estrella s'ha magnificat per l'efecte de lent gravitatòria. S'ha pogut determinar que és una estrella normal i no una supernova perquè la seva temperatura no fluctua, i ha estat catalogada com una estrella blava supergegant.[8] Tenint en compte la durada de la vida de les estrelles d'aquest tipus, Ícar ja no deu existir.

La llum d'Ícar es va generar quan l'univers només tenia aproximadament un 30% de la seva edat actual de 13 mil milions d'anys. Els seus descobridors creuen que el fenomen de microlent gravitatòria podria ajudar a observar les primeres estrelles de l'univers (estrelles de la població III).[8]

Referències[modifica]

  1. Jonatan Selsing «Extreme magnification of an individual star at redshift 1.5 by a galaxy-cluster lens». Nature Astronomy, 4, abril 2018, pàg. 334-342. DOI: 10.1038/S41550-018-0430-3.
  2. 2,0 2,1 Kelly, Patrick L.; Diego, Jose M.; Rodney, Steven; Kaiser, Nick; Broadhurst, Tom «Extreme magnification of an individual star at redshift 1.5 by a galaxy-cluster lens» (en anglès). Nature Astronomy, 2, 4, 2018/04, pàg. 334–342. DOI: 10.1038/s41550-018-0430-3. ISSN: 2397-3366.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hille, Karl «Hubble Uncovers the Farthest Star Ever Seen» (en anglès). NASA, 02-04-2018.
  4. «Rare Cosmic Alignment Reveals Most Distant Star Ever Seen». Space.com.
  5. 5,0 5,1 «Hubble images farthest star ever seen». Astronomy.com.
  6. 6,0 6,1 Diego, J.M. «Dark Matter Under the Microscope: Constraining compact dark matter with caustic crossing events». ApJ, 02-04-2018. Bibcode: 2017arXiv170610281D. DOI: 10.3847/1538-4357/aab617.
  7. information@eso.org. «Hubble uses cosmic lens to discover most distant star ever observed» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2018].
  8. 8,0 8,1 Guarino, Ben «This star is the farthest ever seen. It’s 9 billion light-years away.» (en anglès). Washington Post, 03-04-2018. ISSN: 0190-8286.