Magda Lladó Fuster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMagda Lladó Fuster
Dades biogràfiques
Naixement 7 de juny de 1912
Sallent
Mort 27 de setembre de 2014 (102 anys)
Activitat professional
Ocupació Activista, escriptora i comptable
Modifica dades a Wikidata

Magda Lladó Fuster (Sallent, 7 de juny de 1912 – Barcelona, 27 de setembre de 2014) fou una activista de ideologia republicana i progressista que s’involucrà en la lluita pels drets socials i polítics a Sabadell durant el període de la Segona República. La seva vessant com a escriptora es va iniciar passats els setanta anys, reflectint en la seva obra bona part de les seves vivències personals i polítiques, especialment durant la Segona República, la Guerra Civil i l’exili.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de viure cinc anys a Sallent la Magda es traslladà amb la seva família a Sabadell i s’escolaritzà a les Escolàpies. Educada pel seu entorn familiar en l’esquerranisme i el republicanisme es va introduir al Círcol Republicà Federal de la mà del seu pare quan encara era una adolescent. Dins de la biblioteca d’aquesta entitat va poder cobrir les seves inquietuds i estendre els seus coneixements. Als 16 anys va començar a treballar com a comptable en el taller d’un amic de la família. Entre els 17 i els 19 anys va patir una forta crisi existencial fins al punt de fer trontollar la seva fe. Va ser un període inestable on es van anar formant i solidificant els seus valors morals i espirituals mentre absorbia i incorporava nous coneixements.[3] Cap a la vintena va entrar en contacte amb entitats com la Societat Teosòfica, la francmaçoneria i els Idealistes Pràctics, alhora que assistia a nombroses reunions i conferències per seguir de prop tots els corrents culturals, polítics i filosòfics que florien en aquells moment.[2]

L’any 1932 va fundar amb Fidela Renom i Maria Gispert, la Lliga Laica Femenina. Aquesta entitat va posar en funcionament guarderies gratuïtes per als fills dels obrers i també va crear el Cos d’Infermeres Laiques per tal d’oferir una cobertura sanitària als obrers malalts sense recursos. [4]

L’any 1933 la Magda va pronunciar el discurs inaugural de la secció femenina de l'Agrupació Excursionista Terra i Mar i també va entrar en la política activa. Dins del món de l’excursionisme va conèixer a Robert Plans i Badia, director d’una fàbrica de teixits amb un ideari polític molt proper al de la Magda. Es casaren el 27 d’octubre de 1934. La Magda es va quedar embarassada de la seva filla Diana poc abans d’esclatar la Guerra Civil. El maig de 1938 el seu marit va ser cridat a files i tres mesos després morí en combat a la batalla del Segre, deixant vídua a la Magda amb una criatura d’un any.[1][3]

L’avens de les tropes franquistes van empènyer la Magda a l’exili. Després d’un intent infructuós de viatjar a l’Argentina va creuar la frontera cap a França amb la seva filla i va ser conduïda a un camp de refugiades a Grenoble d’on van aconseguir escapar. A partir de llavors van viure un període ple d’incerteses i precarietat, sobrevisquin gràcies a l’ajuda de coneguts que també patien l’exili i de famílies benefactores desinteressades, treballant del que fos per tirar endavant. L’esclat de la Segona Guerra Mundial va complicar les coses. El matrimoni que les acollia en aquell moment als Alps es va veure obligat a mobilitzar-se als terrenys que tenia la seva família al sud. Tots junts marxaren a Lesinhan de las Corbièras, prop de Carcassona. Allà, la Magda va obtenir els papers de resident i començà a treballar com a comptable a l’empresa Ford que hi havia a la localitat.[3]

Durant la seva estança a Lesinhan de las Corbièras va conèixer a Joaquim Armisén, un advocat català exiliat a principis de la guerra que treballava com a director d’una gran destil·leria. La Magda es va casar per segon cop amb ell i en dos anys van néixer els seus fills Edmond i Joaquim. La situació econòmica i familiar semblava estabilitzar-se, però amb l’ocupació germànica tornaren la gana i les penúries. Quan el conflicte s’intensificà i ja s’esperava l’ofensiva final dels aliats la Magda aconseguí creuar la frontera amb els seus fills per la Jonquera, però va ser detinguda i empresonada a Lleida. Gràcies a un salconduit signat per l’alcalde de Sabadell Josep Maria Marcet va ser alliberada als pocs dies i per fi va poder retrobar-se amb la seva família a Sabadell. Tanmateix, encara va haver de patir una detenció i empresonament de 40 dies a Barcelona. A la presó va coincidir amb la seva antiga companya Maria Gispert.[1][3]

Poc temps després el seu marit creuà la frontera i va reprendre l’ofici d’advocat, arrossegant a la Magda i als seus fills a viure a Barcelona amb ell, on es van establir de forma definitiva. La Magda també volia treballar i en diverses ocasions va pensar en obrir un negoci pel seu compte, però el seu espòs no li ho va permetre, recolzat per les lleis franquistes. Amb l'arribada de la democràcia engegà una nova etapa com a empresària.[1] Els seus negocis van funcionar prou bé i li permeteren trencar el lligam econòmic que la supeditava al marit. Amb el temps es va comprar un pis al Putxet i es va anar a viure sola. La seva separació matrimonial mai es va oficialitzar, quedant només una relació freda de simple cordialitat.[3]

Després de jubilar-se, amb setanta anys a les esquenes, la Magda va iniciar la seva etapa com a escriptora, escrivint i publicant diversos llibres. Els títols “Cròniques”  i “La ruta del veredicte” els va signar sota el pseudònim Francesca Badia i Font.[5] Algunes obres no s’han arribat a publicar, però es poden consultar en format mecanoscrit a l’Arxiu Històric de Sabadell. A principis del segle XXI arribà el seu reconeixement. Es publicaren varis articles a la premsa reivindicant la seva figura com a referent feminista durant la República i la seva vinculació al Círcol Republicà Federal.[6]També tingueren lloc les presentacions dels seus darrers llibres a la biblioteca Vapor Badia de Sabadell.[1] El desembre del 2006 pronuncià una conferència a l’Ateneu Barcelonès: Magda Lladó i Fuster: feminista i lluitadora per una república federal.

Obra[modifica | modifica el codi]

Fora de la publicació d’un llibre de poesia de caràcter intimista i de dues novel·les centrades en personatges femenins, el pes de la seva producció literària gira entorn el relat autobiogràfic, centrant-se en el període de la Segona República, la Guerra Civil i el seu exili a França, però també hi ha un espai pels records de la seva infantesa i la seva adolescència. Les seves obres aporten, en conjunt, un retrat força fidedigne del teixit sociocultural que bullia a Sabadell abans de la guerra, alhora que són un testimoni directe dels moments històrics més rellevants que ha viscut la ciutat i el país durant la primera meitat del segle XX.

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Cròniques, 1997
  • Retalls de vida, 1997
  • Páginas sueltas: retazos de vida, 1997
  • La ruta del veredicte, 1999
  • Recull de records, 2005
  • Margot i Caterina, 2007

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Foc i cendres, 2000

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La memòria del Círcol Federal es retroba al voltant de Magda Lladó». Diari de Sabadell, 06-04-2006.
  2. 2,0 2,1 Ache, Josep «L'última supervivent del Círcol Republicà Federal publica un llibre de memòries». Diari de Sabadell, 17-05-2005.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lladó Fuster, Magda. Recull de records. Barcelona: Mediterrània, 2005, p. 160. ISBN 8483346877. 
  4. Masjuan Bracons, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939): l'altra aventura de la ciutat industrial (en català). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006, p. 266. ISBN 844902479X. 
  5. Admin. «Lladó Fuster, Magda» (en ca-es). [Consulta: 19 juny 2017].
  6. «Magda Lladó: viatge per la vida». La Gaseta de Sabadell, 20-07-2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]