Marià Pidelaserra i Brias

(S'ha redirigit des de: Mariàn Pidelaserra i Brias)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarià Pidelaserra i Brias
Dades biogràfiques
Naixement 1877
Barcelona
Mort 1946
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Académie Colarossi
Activitat professional
Ocupació Pintor
Art pintura
Moviment Impressionisme
Modifica dades a Wikidata

Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877-1946) fou un pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya.[1]

Biografia[modifica]

Era fill d'un pintor afeccionat que era amic íntim de Simó Gómez. Va rebre formació a l'Escola de la Llotja i a l'Acadèmia Martínez Altés. Treballant com a aprenent en un taller de litografia va entrar en contacte amb l'Acadèmia Borrell i els integrants del Rovell de l'Ou. Durant aquests anys fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio, començà a pintar i exposà per primera vegada a la Sala Parés en una exposició col·lectiva el 1895. Anà a París entre 1899 i 1901, amb els seus amics el pintor Pere Ysern i l'escultor Emili Fontbona, que havien format part, com ell, del grup d'El Rovell de l'Ou. Allà va continuar estudiant a l'Acadèmia Colarossi i descobrí l'Impressionisme.

Al seu retorn exposà a la Sala Parés de Barcelona les primeres pintures plenament impressionistes fetes per un pintor català (1902). Després exposà, tota sola, la gran composició La família Déu (MNAC), d'un peculiar expressionisme, i passà un estiu tot sol retirat a l'ermita de Sant Segimon, al Montseny, (1903) i s'aproximà al puntillisme, creant un conjunt d'obres que va presentar a l'Ateneu Barcelonès el 1905, com Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí (MNAC).

A partir d'aquest moment la seva obra derivà cap a un estil personal primitivista i brutal, que mai connectà amb el gran públic. Aquest rebuig va provocar que durant uns anys estigués apartat de la pintura, decebut de l'acollida que havia tingut, i se centrà en la indústria familiar, però el 1928 tornà a exposar a la Sala Parés i es dedicà des d'aleshores a un paisatgisme insòlit i a fer unes figures dotades d'una ingenuïtat volguda.

El trauma de la guerra civil generà dues sèries d'olis: Els Vençuts i la Vida de Jesús, exponents d'un expressionisme autòcton, grinyolant i original. És representat al MNAC de Barcelona, amb una quarantena d'olis. Col·laborà amb caricatures d'aquest estil al setmanari Papitu signant Pius. Fou molt amic de Xavier Nogués, creador com ell d'un estil propi.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 167-168. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Bibliografia[modifica]

  • Casamartina, Josep. Marian Pidelaserra 1877-1946. MNAC-Fundació Mapfre, 2002-2003. 
  • Fontbona, Francesc. Pidelaserra. Barcelona: Labor, 1991 (Gent Nostra, 86). 
  • Verrié, F.-P.. El Pintor Pidelaserra : ensayo de biografía crítica [1947]. Barcelona/Madrid: MNAC/MAPFRE, 2002. 


Enllaços externs[modifica]