Maria Miquela del Santíssim Sagrament
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Micaela Desmaisières y López de Dicastillo  1r gener 1809 Madrid |
| Mort | 24 agost 1865 (56 anys) València |
| Causa de mort | Còlera |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 24 d'agost |
| Iconografia | Habit de la congregació |
| Altres | |
| Títol | Vescomtessa |
María Micaela del Santísimo Sacramento (Madrid, 1 de gener de 1809 – València, 24 d'agost de 1865), nom de religió de Micaela Desmaisières y López de Dicastillo, vescomtessa de Jorbalán, fou una religiosa, fundadora de la congregació d'Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
Biografia
Micaela Desmaisières y López de Dicastillo, vescomtessa de Jorbalán, va néixer a Madrid en 1809 en una família aristocràtica. Va educar-se al convent de religioses ursulines de Pau; el 1822 va morir el seu pare i va tornar a la llar familiar i la seva mare continuà educant-la. Sis dels seus vuit germans van morir de petits, per la qual cosa ella es va fer càrrec dels interessos familiars, desenvolupant les dots de govern que la van caracteritzar després. A la mort de la seva mare, en 1841, el marquès de Villadarias li va demanar la mà, però ella va decidir de fer-se religiosa.
Va prendre consciència del problema de la prostitució, molt abundant a Madrid. L'abril de 1845 va fundar un col·legi per a l'assistència a prostitutes que volien deixar la seva vida, al carrer de Dos Amigos de Madrid. El 12 d'octubre de 1850, va deixar la cort per viure amb les noies del seu col·legi i tenir-ne cura directament. El creixement de peticions per ingressar-hi, va fer que en 1856 Micaela Desmaisères pensés de formar una comunitat que donés estabilitat a la seva tasca; va néixer així la Congregació d'Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat. Quan la congregació es formalitza, Micaela pren el nom religiós de Maria Micaela del Santissim Sagrament. Escriu les constitucions el mateix 1856, que seran aprovades per la Santa Seu en 1861.
Aviat, la congregació obre col·legis a Saragossa (1856), València (1858), Barcelona (1861), Burgos (1863), Pinto, filial de Madrid (1864), Santander (1865) i Guadalajara (1915). Maria Miquela va ésser també consellera espiritual de la reina Isabel II d'Espanya, especialment en els últims anys de la vida de la religiosa.
L'agost de 1865, Maria Miquela va marxar a València, on hi havia una epidèmia de còlera, per ajudar les seves religioses; la malaltia se li encomanà i hi morí el 24 d'agost.
Veneració
En 1889 va començar el procés de beatificació, que culminà el 7 de juliol de 1925 quan fou beatificada per Pius XI. El 4 de març de 1934 fou canonitzada pel mateix papa.
Les seves relíquies són a la capella del convent de les Adoratrius de València, al carrer d'Hernán Cortés, on van traslladar-se en 1926 des del cementiri municipal.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Miquela del Santíssim Sagrament |