Marie-Thérèse Rodet Geoffrin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarie-Thérèse Rodet Geoffrin
Jean-Marc Nattier - Madame Geoffrin.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juny de 1699
París
Mort 6 d'octubre de 1777 (78 anys)
París
Sepultura església de Sant Roc
Activitat professional
Ocupació Organitzadora de saló i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Marie-Thérèse Rodet Geoffrin (París, 26 de juny de 1699-París, 6 d'octubre de 1777) fou una escriptora i organitzadora francesa del saló a l'Hôtel de Rambouillet de 1749 a 1777, que va ser un lloc de trobada internacional d'artistes i gent de lletres.[1] Ha quedat com una de les figures femenines més destacades de la Il·lustració francesa.[2]

Biografia[modifica]

Nascuda el 1699, Marie-Thérèse va ser la primera filla d'un burgès anomenat Pierre Rodet, un valet de chambre de la duquessa de Borgonya, i Angelique Thérèse Chemineau, filla d'un banquer parisenc. La mare de Marie Thérèse va morir un any més tard de donar a llum el seu fill Louis. Als set anys, a Marie Thérèse i el seu germà els van portar a viure amb la seva àvia Madame Chemineau, a la rue Saint-Honoré. El 19 de juliol de 1713 es va casar amb el vidu François Geoffrin, un tinent coronel de la Guàrdia Nacional i un pròsper caixer general de les encara famoses foneries de vidre venecià de Saint Gobain. Tot i que tenia quaranta-nou anys, i Marie Thérèse tot just havia passat el seu catorzè aniversari, el senyor Geoffrin havia heretat una fortuna substancial de la seva primera esposa, i Madame Chemineau pensava que era bastant adequat perquè els oferia la possibilitat d'adquirir un "excel·lent estatus".[2]

Gairebé dos anys després de les noces, va donar a llum una filla, la futura marquesa de la Ferté Imbault. El seu segon fill (que havia de morir sent un nen) va néixer dos anys després.

Educació[modifica]

Com el tema de l'educació femenina era bastant polèmic a la França del segle XVIII, Marie-Thérèse Rodet no va poder rebre una educació formal. S'ha suggerit, sobretot per Dena Goodman, que el propi saló va funcionar com una mena d'escola, on Geoffrin i altres salonières es podien formar. Goodman escriu:[3]

« Per a la senyora Geoffrin, el saló era un substitut socialment acceptable per a una educació formal que li va negar no sols la seva àvia, sinó, en general, una societat que estava d'acord amb la posició de Madame Chemineau (la seva àvia) »
— Dena Goodman, 1989

Els seus primers "mestres" en aquesta escola van ser Bernard le Bovier de Fontenelle, l'abat de Saint-Pierre i Montesquieu. Madame Claudine Guérin de Tencin, exmonja, mare soltera del gran matemàtic i enciclopedista Jean le Rond d'Alembert, va tenir un paper important en l'ascens de la senyora Geoffrin en societat. A l'edat de només divuit anys, però ja esposa i mare, va començar a freqüentar les reunions de la tarda a casa de Madame de Tencin. Després de la mort de Madame de Tencin al desembre de 1749, Madame Geoffrin va heretar molts dels antics convidats de Tencin en el seu propi saló.[4]

El saló[modifica]

Lectura de la tragèdia de Voltaire l’Orphelin de la Chine, al saló de Mme. Geoffrin el 1755 (Anicet Charles Gabriel Lemonnier, 1812, Château de Malmaison)

La popularitat de Madame Geoffrin a mitjans del segle XVIII es va produir en un moment en què el centre de la vida social començava a allunyar-se de la cort francesa cap als salons de París. En lloc dels primers salons de l'alta noblesa del segle XVII, el saló de la senyora Geoffrin atén generalment una multitud més filosòfica del període de la Il·lustració.[5] Va actuar com a mentora i model per a altres salons; va ser responsable de dues innovacions que van diferenciar els salons de la Il·lustració dels seus predecessors i d'altres trobades socials. Es pot dir que va inventar el saló de la Il·lustració. Primer va instaurar l'àpat de la una en punt, en comptes del tradicional sopar tardà, era el menjar en societat del dia i, per tant, obria tota la tarda per parlar. Segon, va regular aquests sopars i va fixar un dia específic de la setmana, segons a qui anava adreçat. Es realitzaven dues vegades per setmana, els dilluns eren específicament per a artistes i els dimecres generalment estaven reservats als homes de lletres.[6][7]

El saló de Marie-Thérèse Rodet, la Geoffrin, va competir durament per atreure savis, polítics, militars, nobles, filòsofs i aristòcrates, amb el de Marie-Anne de Vichy-Chamrond (1697-1780), més coneguda com Madame du Deffand, a Sceaux, el castell de la duquessa de Maine i amb 33 anys d'edat, amiga platònica del vell president de l'Académie Française Jean François Henault (butaca 28 de l'Académie Française entre 1723 i 1771), i també amiga del llavors jove enciclopedista, filòsof i influent educador de l'elit social europea, inclosa Rússia, François Marie Arouet Voltaire.

Madame du Deffand resultà ser la tia carnal per part paterna d'una altra notable organitzadora d'un saló literari parisenc, Jeanne Julie Eleonore de Lespinasse (1732-1776), que en un principi va ser protegida per Madame Geoffrin, però va acabar «llevant-li» el científic Jean le Rond d'Alembert.

La importància dels salons resideix en la capacitat que tenien de mantenir un delicat equilibri entre l'exclusivitat i l'obertura, de manera que l'aristocràcia podria ser a la vegada un mitjà per la seva cohesió social així com un vehicle per a la difusió dels trets destinats a caracteritzar una societat més àmplia amb les elits en fase de redefinició. El saló de Geoffrin confirmava la concepció aristocràtica de la societat i la política i el paper social i polític de les dones en l'Antic Règim.

Assidus del saló de Geoffrin[modifica]

Heus aquí una llista indicativa d'alguns dels assistents i corresponsals epistolars de Madame Geoffrin:

Llegat[modifica]

És una de les dones representades en el treball artístic The Dinner Party, de Judy Chicago, que inclou 999 noms de dones notables de la història.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie-Thérèse Rodet Geoffrin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Marie-Thérèse Rodet Geoffrin | French patroness» (en en). Encyclopedia Britannica.
  2. 2,0 2,1 Janet Aldis. Madame Geoffrin: Her Salon and Her Times, 1750-1777 (en anglès). Methuen & co., 1905. 
  3. Goodman, Dena «Enlightenment Salons: The Convergence of Female and Philosophic Ambitions». Eighteenth-Century Studies, 22, 3, 1989, pàg. 329–350. DOI: 10.2307/2738891.
  4. Kale-Steven D. «Woman, the Public Sphere, and the Persistence of Salons» (en en). French Historical Studies, 25, 1, 2002, pàg. 115-148.
  5. Goodman, Dena «Enlightenment Salons: The Convergence of Female and Philosophic Ambitions». Eighteenth-Century Studies, 22, 3, 1989, pàg. 329–350. DOI: 10.2307/2738891.
  6. Goodman, Dena. The republic of letters: a cultural history of the French enlightenment. Ithaca: Cornell University Press, 1994. ISBN 9780801481741. 
  7. Gere., Mason, Amelia. The women of the French salons. Whitefish, MT: Kessinger Publishing, 2004. ISBN 9781419188428. 
  8. «Brooklyn Museum: Marie Geoffrin». www.brooklynmuseum.org. [Consulta: 8 febrer 2018].