Mario Savio
 Mario Savio al Sproul Hall de la Universitat de Califòrnia (1966) (1966)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1942 Nova York |
| Mort | 6 novembre 1996 (53 anys) Sebastopol (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Estatal de San Francisco Martin Van Buren High School |
| Activitat | |
| Ocupació | professor d'universitat, acadèmic |
| Ocupador | Universitat Estatal de Sonoma |
 | |
Mario Savio (Nova York, 8 de desembre de 1942 – Sebastopol, 6 de novembre de 1996) fou un activista americà i membre clau del Free Speech Movement de Berkeley. És considerat com una icona de la fase inicial del moviment de contracultura dels anys 1960.[1]
Biografia[modifica]
Graduat per la Martin Van Buren High School de Queens, va estudiar al Manhattan College i al Queens College,[2] fins que es va traslladar a Los Angeles amb els seus pares i es va matricular a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.[3] Va ser arrestat en participar en uns aldarulls contra la San Francisco Hotel Association per excloure negres de feines no servils; dins la presó, un company de cel·la va proposar-li anar a Mississipi a l'estiu per ajudar en un projecte de Drets civils.[2] Durant l'estiu de 1964, es va unir al projecte Freedom Summer a Mississipi i es va implicar ajudant al registre d'afroamericans estatunidencs per poder votar.[4] També va fer de mestre a una escola lliure per nens negres a McComb, Mississipi.[3] El juliol, Savio, un altre activista pels drets civils blanc i un negre caminaven per una carretera a Jackson i van ser atacats per dos homes; es va arxivar l'informe policial. El cas va estar paralitzat fins que el President Lyndon Baines Johnson va permetre al FBI investigar-ho de nou, com una violació dels drets civils.[5]
Savio va retornar a Berkeley i va intentar aconseguir fons pel Student Nonviolent Coordinating Committee però va trobar-se que la policia havia prohibit tota activitat política i tota recaptació de fons a les universitats.[1] Va participar en una la protesta en el campus de Berkeley que va començar l'1 d'octubre de 1964 i que va ser l'inici dels seus apassionats discursos multitudinaris.[1][6][7] Va ser el dirigent del Free Speech Movement (Moviment pro llibertat d'expressió).[2] En el Sproul Hall de la Universitat de Califòrnia, el 2 de desembre de 1964, va fer el discurs davant de 4000 persones on va dir la que ha esdevingut la seva frase més coneguda: «poseu els cossos sobre l'engranatge de la màquina». Ell i d'altres 800 persones van ser arrestades; el 1967, va ser sentenciat a 120 dies a Santa Rita Jail. Va dir als reporters que «ho faria un altre cop».[2]
El 1965 es va casar amb Suzanne Goldberg, a qui havia conegut en el Free Speech Movement, dos mesos més tard es va mudar a Anglaterra en ser-li atorgada una beca a la Universitat d'Oxford. Savio no va acabar els estudis i van tornar a Califòrnia el 1966.[2] El 1968, va presentar-se per senador estatal de Alameda pel Peace and Freedom Party.[8] El 1980 va tornar a estudiar a la San Francisco State University, el 1984, va rebre un summa cum laude en Física i es va graduar el 1989.[9] Un any més tard es va mudar al Sonoma County, on va exercir com a mestre de matemàtiques, filosofia i lògica a la Sonoma State University.[4]
Controvèrsia[modifica]
El 1999, els mitjans de comunicació van revelar que Savio havia estat sota vigilància pel Federal Bureau of Investigation més d'una dècada «perquè havia sorgit com a líder estudiantil més important de la nació». No hi havia cap evidència que hagués sigut una amenaça o que hagués tingut qualsevol connexió amb el Partit Comunista, però l'FBI va decidir que calia vigilar-lo en pensar que pugues inspirar als estudiants a rebel·lar-se. La investigació finalment va acabar a principis de 1975 i, en contrapartida, es va iniciar una investigació sobre l'abús de poder del FBI, ja que: «La investigació de l'FBI de Savio [era] una pèrdua de diners i una invasió de la privacitat» segons paraules de la seva exdona.[2]
Llegat[modifica]
Es va fer un Memorial Lecture Fund en honor de Mario Savio després de la seva mort, amb conferenciants coneguts com a Howard Zinn, Winona LaDuke, Christopher Hitchens, Adam Hochschild, Angela Davis o Naomi Klein, entre d'altres,[10][11] i es va crear el Young Activist Award en honor un excepcional jove activista amb un compromís profund pels drets humans, la justícia social i les qualitats de lideratge, creativitat i la integritat.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lovio, Grace «'Berkeley in the Sixties' aims to affect the present». The Daily Californian, 28-08-2013. Arxivat 23 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Rosenfeld, Seth «How the man who challenged 'the machine' got caught in the gears and wheels of J. Edgar Hoover's bureau». San Francisco Chronicle, 10-10-2004, p. 16.
- ↑ 3,0 3,1 Rorabaugh, W. J.. Berkeley at War; The 1960s. Oxford University Press, 1989, p. 21.
- ↑ 4,0 4,1 Mowatt, Raoul V. «Mario Savio; Spirit of Free Speech Movement Dies». San Jose Mercury News, 07-11-1996, p. 1A.
- ↑ «Mario Savio». FBI.
- ↑ «Demonstrators Sign Pact; Groups Will Meet Today». The Daily Californian, 05-10-1964.
- ↑ Barker, Karlyn «Rebel with a Cause». The Washington Post, 08-11-1996, p. D01.
- ↑ Taylor, San Francisco Chronicle.
- ↑ Pace, Eric «Mario Savio, 53, Campus Protestor Dies». The New York Times, 07-11-1996, p. D27.
- ↑ Mario Savio Memorial Lecture Fund website: The Lectures
- ↑ «Van Jones, award recipients speak at 16th annual Mario Savio Memorial Lecture». The Daily Californian. [Consulta: 29 novembre 2012].
- ↑ Mario Savio Memorial Lecture Fund website: Young Activist Awards
Bibliografia[modifica]
- The Free Speech Movement and the Negro Revolution, (1965) by Mario Savio, Eugene Walker i Raya Dunayevskaya, amb col·laboració de Robert Parris Moses i Joel L. Pimsleur.
- Hal Draper, Berkeley: The New Student Revolt, introducció de Mario Savio. Grove Press, 1965. Reeditat el 2005 pel Center for Socialist History.
- Seth Rosenfeld, Subversives: The FBI's War on Student Radicals, and Reagan's Rise to Power. Farrar, Straus and Giroux, 2012
