Howard Zinn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Howard Zinn
Howard Zinn.jpg
Howard Zinn (2004)
Naixement 24 d'agost de 1922
Brooklyn, Nova York
Mort 27 de gener de 2010(2010-01-27) (als 87 anys)
Santa Monica, Califòrnia
Nacionalitat Estats Units
Alma mater New York University(B.A.)
Columbia University (M.A.) (Ph.D.)
Camp científic Història

Howard Zinn (Brooklyn, 24 d'agost del 1922 - Santa Monica, 27 de gener del 2010)[1] va ser un historiador social, politòleg i anarquista estatunidenc. Els seus plantejaments van incorporar idees procedents del marxisme, l'anarquisme i socialisme. Des de la dècada del 1960, va ser un referent dels drets civils i el moviment antibèl·lic als Estats Units. És l'autor de més de 20 llibres, incloent-hi A People's History of the United States (editat en castellà com La otra historia de los Estados Unidos) i Declarations of Independence.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Història i Ciències Polítiques en el Spelman College d'Atlanta i a la Universitat de Boston (Boston University), en què va ser professor emèrit. Igualment ha destacat en teatre. La seva obra teatral al voltant de la vida d'Emma Goldman ha estat estrenada a Boston, Nova York, Bilbao i Tòquio. Va ser, al seu torn, un notable col·laborador de Z Communications.[3]

Zinn es va descriure a si mateix com "una mena d'anarquista, una mena de socialista. Potser un socialista democràtic".[4][5] Va suggerir mirar el socialisme en el seu context històric complet com una idea popular i positiva que té un mal nom en associar-se amb el comunisme soviètic. A Madison, Wisconsin, el 2009, Zinn va dir:

« Anem a parlar de socialisme. Crec que és molt important per retornar la idea del socialisme en la discussió nacional a on estava al tombant del segle passat abans que la Unió Soviètica li donés un mal nom. El socialisme tenia un bon nom en aquest país. El socialisme tenia Eugene Debs. Tenia Clarence Darrow. Tenia Mother Jones. Tenia Emma Goldman. Tenia varis milions de persones que llegien diaris socialistes de tot el país. El socialisme bàsicament deia: Ei!, tindrem una societat més amable. Anem a compartir coses. Tindrem un sistema econòmic que produeixi coses no perquè siguin rendibles per alguna corporació, sinó que produeixi coses que la gent necessiti. La gent no hauria d'aparcar la paraula socialisme perquè hauríeu d'anar més enllà del capitalisme.[6] »

Ell va escriure extensament sobre els drets civils i els moviments contra la guerra i la història laboral dels Estats Units. El seu llibre de memòries, You Can't Be Neutral on a Moving Train (No es pot ser neutral en un tren en moviment), també va ser el títol d'un documental de 2004 sobre la vida i l'obra de Zinn. Zinn va morir d'un atac de cor el 2010, als 87 anys.[7]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Prix des Amis du Monde Diplomatique (2003)
  • Lannan Literary Award (1998)
  • Eugene V. Debs Award (1998)
  • Peace Abbey Courage of Conscience Award (1996)
  • Thomas Merton Award (1991)

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Feeney, Mark. «Howard Zinn, historian who challenged status quo, dies at 87» (en anglès). EUA: Boston.com, 27-01-2010. [Consulta: 5 juny 2010].
  2. «Howard Zinn, Historian, Is Dead at 87» (en anglès), 28-01-2010. [Consulta: 5 juny 2010].
  3. «Howard Zinn's Bio Info» (en anglès). Z Space. [Consulta: 5 juny 2010].
  4. "War is the Health of the State: An Interview with Howard Zinn", By Paul Glavin & Chuck Morse, Perspectives on Anarchist Theory, Vol. 7, No. 1, Spring 2003.
  5. Howard Zinn on Democratic Socialism a YouTube Logoyoutube2011favicon.svg
  6. Howard Zinn: The Historian Who Made History by Dave Zirin, The Huffington Post, January 28, 2010.
  7. Howard Zinn Dead, Author Of 'People's History Of The United States' Died At 87 by Hillel Italie, The Huffington Post, January 27, 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Howard Zinn Modifica l'enllaç a Wikidata