Mayo Fuster Morell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMayo Fuster Morell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Oliva (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona
FormacióUniversitat de València, Universitat Rovira i Virgili, European University Institute
Director de tesiDonatella Della Porta Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perActivisme social i investigació social
Activitat
Camp de treballCommons-based peer production (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInvestigación social (es) Tradueix, investigadora, política, investigadora principal Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard (2014–)
Universitat Autònoma de Barcelona (2012–)
Universitat Harvard (2011–)
Universitat Autònoma de Barcelona (2011–)
Internet Interdisciplinary Institute (–2024)
Universitat Oberta de Catalunya (–2024) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmayofuster.name Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mayofm Twitter (X): lilaroja LinkedIn: mayo-fuster-morell Modifica el valor a Wikidata

Mayo Fuster Morell (Oliva, València, 8 de desembre de 1975) és una activista i investigadora social. La seva recerca s'ha centrat en els moviments socials, les comunitats en línia i Digital Commons, sovint utilitzant els mètodes d'investigació participativa i de triangulació. Ha format part d'importants centres d'investigació que estudien Internet i els seus efectes socials, incloent-hi el Berkman Center for Internet and Society, el MIT Center for Civic Media o l'Escola d'informació de Berkeley. Com a activista, que és cofundadora de diverses iniciatives al voltant dels Comuns digitals i la cultura lliure[1][2][3] i del Centre de Recerca Glocal-Infoespai.[4]

Formació[modifica]

La seva formació interdisciplinària es basa en un ampli ventall d'estudis acadèmics. Està graduada en Econòmiques (Universitat de València) i Antropologia (Universitat Rovira i Virgili), amb diversos estudis de post-grau (Universitat de Londres, Universitat Rovira i Virgili), un Master de Filosofia en la gestió d'ONG (Universitat Complutense de Madrid), i doctorada en Ciències socials i Polítiques (Institut Universitari Europeu).[5]

La seva tesi doctoral, dirigida per Donatella Della Porta, va realitzar el primer gran estudi quantitatiu en les comunitats basades en la producció col·laborativa entre iguals, proporcionant informació sobre la seva composició de govern i infraestructura.[6] Ha realitzat recerca empírica amb diversos estudis d'anàlisi estadística i de casos d'estudi comparatiu (Fòrum Social Mundial, Flickr, wikiHow i Viquipèdia).[7]

Carrera científica[modifica]

Durant el seu doctorat, el 2008, va ser investigadora visitant a l'Escola d'Informació de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (esponsoritzada per Howard Rheingold i Coye Cheshire) i va proporcionar assistència a l'ensenyament en el Departament de Comunicació de la Universitat de Stanford[2] El 2010, va ser investigadora postdoctoral a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (Universitat Autònoma de Barcelona) i professora visitant a Internet Interdisciplinary Institute (Universitat Oberta de Catalunya).[8]

El 2011, es va convertir en membre del Berkman Center for Internet & Society (Universitat Harvard), i durant dos anys va investigar existeix en la dimensió, l'evolució i la gestió de la producció entre iguals basada en els Comuns sota la supervisió de Yochai Benkler.[2] En 2012, que va ser professor visitant al Centre MIT per mitjans Cívics. El 2013 va obtenir la beca post-doctoral Juan de la Cierva,[9] tornant a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, on va fundar el grup de recerca IGOPnet.[10] En 2014 va guanyar el prestigiós 5 anys de beca Ramón y Cajal.[11]

Activisme i moviments socials[modifica]

Va començar el seu compromís militant en el moviment antiglobalització, participant el 2000 a les protestes de Praga, amb el diàleg amb el Moviment de Resistència Global de Catalunya (MRG) i a les xarxes d'Acció Global dels Pobles,[12] i més tard participar activament en diverses trobades del Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Europeu. Més recentment, es va unir al Moviment 15-M[13] i al moviment Occupy Wall Street.[14][15]

El 2004, juntament amb Jeff Juris i Enric Duran, va ser cofundadora i coordinadora del "Glocal, Centre d'Investigació", una associació dedicada a la investigació social i la creació d'habilitats per a l'activisme, creant-se així un marc de debats.[4] En virtut d'aquest marc interactiu es creà l'espai de cooperació Infoespai i la Guia útil per a la Transformació Social a Catalunya, tots dos considerats precedents de projectes populars posteriors d'Enric Duran.[16]

En 2005 coordinà un estudi sobre l'impacte que les cites altermundialistes han tingut sobre els mateixos moviments i els governs locals a Catalunya. El treball, realitzat per un centre d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), va ser presentat en el Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona.[14]

Entre 2006 i 2009 va ser un dels promotors de Política en xarxa, una sèrie de seminaris creatius internacionals que ajuntaven persones de diferents generacions i les seves històries polítiques, com a contribució als debats i experiments pràctics relatius a noves formes d'organització política.[12][17]

Ha estat cofundadora de diverses iniciatives al voltant de béns comuns digitals, com ara el grup d'investigació IGOPnet, el Fòrum de Cultura Lliure (2009 i 2010), la International Commons Conference (2010),[18] l'Escola dels Comuns a Barcelona,[19] el Fòrum Global digital Commons,[20] i ha participat o ha estat convidada a molts d'altres.[21][22] També col·labora amb el diari espanyol d'esquerres El Diario.es[23]

Recerca[modifica]

Mayo Fuster Morell ha sigut la investigadora principal del Grup de Recerca Dimmons del Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i directora de la Càtedra UOC Barcelona en economia digital: per a una economia col·laborativa centrada en el benestar de les persones i el dret a la Ciutat[24] reunint la UOC, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Ha sigut la investigadora principal del projecte de la UOC en el marc del programa nacional "Gender Digital project on gender equality in the digital sphere", i dels projectes europeus H2020: PLUS: Platform Labor in Urban Spaces[25] i DECODE: Building the next generation of cooperative data. plataformes per a la sobirania digital[26] i P2Pvalue: plataforma tecnosocial per a models sostenibles i generació de valor en la producció entre iguals basada en els comuns.[27] A més, el grup de recerca Dimmons promou la digitalització feminista de l'economia social a través de Matchimpulsa.barcelona, un programa d'impuls empresarial per a 130 empreses de Barcelona.[28]

Ha publicat més de 70 articles relacionats amb els moviments socials, les comunitats online, la producció basada en la col·laboració entre iguals, Internet i també sobre política, i polítiques públiques. Els seus treballs sobre la governabilitat de la producció entre iguals basada en els béns comuns són considerats pioners en aquest camp.[16][29] La seva investigació sobre la Viquipèdia i la seva governabilitat es considera una obra de referència en el camp dels mitjans de comunicació,[30] i acadèmics.[31][32] i les seves obres que comparen els moviments de base amb els comuns digitals han atret l'interès internacional.[33][34][35] Fuster ha contribuït també amb treballs relacionats amb Open Data[36] i comuns culturals.[37] Fuster és també la investigadora principal en el projecte europeu P2Pvalue, a partir del qual s'ha dut a terme la creació del Directori sobre la producció col·laborativa basada en el bé comú, una contribució única per al camp.[38]

Participació en organismes científics i socials[modifica]

  • Membre del Comitè d'Investigació de la Fundació Wikimedia.[39]
  • Membre de la Junta de l'Open Knowledge Foundation - Capítol Espanyol.[40]
  • Membre del Consell de redacció de la Revista de la Producció de parells.[41]
  • Membre del Comitè de direcció del Grup permanent d'Internet i política del Consorci Europeu de Ciència Política.[13]

Publicacions[modifica]

  • Grau Sarabia, M. & Fuster Morell, M. (2021) Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review. Humanities and Social Sciences Communication.Grau Sarabia, M. & Fuster Morell, M. (2021) Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review. Humanities and Social Sciences Communication.Grau Sarabia, M. & Fuster Morell, M. (2021) Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review. Humanities and Social Sciences Communication.
  • Grau Sarabia, M. & Fuster Morell, M. (2021) Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review. Humanities and Social Sciences Communication.[42]
  • Senabre, E., Fuster Morell, M., Espelt. (2021) Data for Sustainable Platform Economy: connections between platform models and Sustainable Development Goals. Data.[43]
  • Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2020). Sustainable Platform Economy: Connections with the Sustainable Development Goals. Sustainability.[44]
  • Senabre Hidalgo, E., & Fuster Morell, M. (2020). Goteo.org civic crowdfunding and match-funding data connecting Sustainable Development Goals. Scientific Data 7. Article number: 132 (2020)[45]
  • Fuster, M. & Espelt, R. (2019) A framework to assess the sustainability of Platform Economy: The case of Barcelona ecosystem. Sustainability - MDPI[46]
  • Fuster Morell, M. (2017). “From digital commons to society commons: influence of the free culture movement in the 15M mobilization”. In Tejerina, B. & Perrugoría, I. Crisis and Social Mobilization in Contemporary Spain. The 15M Movement. Routledge.[47]
  • Iosub, D., Laniado, D., Castillo, C., Morell, M. F., & Kaltenbrunner, A. (2014). Emotions under discussion: Gender, status and communication in online collaboration. PloS one.[48]
  • Fuster Morell, M. (2013) Good Faith Collaboration: The Culture of Wikipedia, Information, Communication & Society, 16:1, 146-147.[49]
  • Fuster Morell, M. (2012). The free culture and 15M movements in Spain: Composition, social networks and synergies. Social Movement Studies, 11(3-4), 386-392.[50]
  • Fuster Morell, M., & Subirats, J. (2012). Crisis de representación y de participación. ¿son las comunidades virtuales nuevas formas de agregación y participación ciudadana?. Arbor, 188(756), 641-656.[51]
  • Morell, M. F. (2011). The Unethics of Sharing: Wikiwashing. International Review of Information Ethics, 15, 09.[52]
  • Fuster Morell, M. (2010). Governance of Online Creation Communities: Provision of infrastructure for the building of digital commons (PhD Thesis). European University Institute.[53]
  • Morell, M. F. (2010). Participation in online creation communities: Ecosystemic participation. In Conference Proceedings of JITP 2010: The Politics of Open Source, Vol. 1, pp. 270–295.

Referències[modifica]

  1. «Mayo Fuster Morell». CCCB-LAB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. [Consulta: 4 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mayo Fuster». Berkeley School of Information. [Consulta: 4 febrer 2016].
  3. Estalella, Adolfo; Rocha, Jara; Lafuente, Antonio «Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo». Teknokultura : Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales. University of Manchester – Medialab-Prado – CCHS-CSIC, Vol. 10, Núm. 1, 2013, pàg. 21-48. Arxivat de l'original el 2016-03-28. ISSN: 1549-2230 [Consulta: 17 setembre 2021].
  4. 4,0 4,1 Cpr, Colectivo Política en Red ; [traducción del inglés: Beatriz Martínez Ruiz]. Repensar la política: en la era de los movimientos y de las redes. Barcelona: Icaria, 2007, p. 146. ISBN 978-84-7426-9468 [Consulta: 4 febrer 2016]. 
  5. «Mayo Fuster Morell». Berkman Center for Internet and Society Universitat Harvard. [Consulta: 4 febrer 2016].
  6. Fuster Morell, M. Governance of online creationcommunities. Provision of infrastructure for the building of digital commons. Florència: Institut Universitari Europeu, 2010. 
  7. «Mayo Fuster». Democràcia, eleccions i ciutadania. UAB. Arxivat de l'original el 2011-09-16. [Consulta: 4 febrer 2016].
  8. «Mapeo de las comunidades de creación en Internet con el fin de desarrollar "digital commons"». Internet Interdisciplinary Institute (Universitat Oberta de Catalunya), Juny 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 4 febrer 2016].
  9. «Subvenciones del Programa del Juan de la Cierva concedidas por la resolución de 05/12/2011». Ministerio de Ciencia e Innovación, 05-12-2011. [Consulta: 4 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
  10. «IGOPnet: Internet, Politics & Commons». Arxivat de l'original el 10 de maig 2016. [Consulta: 4 febrer 2016].
  11. «Propuesta de Resolución Definitiva de la convocatoria 2013 del Subprograma Ramón y Cajal del Ministerio de Economía y Competitividad». Madrid: Ministerio de Economía y Competitividad, 24-02-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 4 febrer 2016].
  12. 12,0 12,1 «Networked Politics: principles and challenges». Transnational Institute, 2007. [Consulta: 4 febrer 2016].
  13. 13,0 13,1 «Digital Social Innovation: Mayo Fuster Morell talks digital social activism». European Commission. [Consulta: 5 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
  14. 14,0 14,1 Blanchar, Clara «El Foro Social constata que las instituciones han adoptado su lenguaje y propuestas». El País, 18-06-2005 [Consulta: 4 febrer 2016].
  15. Bel, Josep; López Arnal, Salvador «Interview to the researcher Mayo Fuster Morell about ICT and political action». Rebelion.org, 01-12-2009 [Consulta: 4 febrer 2016].
  16. 16,0 16,1 Gorenflo, Neal; Bauwens, Michel; Restakis, John «Entrevista a Enric Duran sobre la Cooperativa Integral Catalana». Kaos en la Red, 30-03-2014.
  17. «About NP». Networked Politics. [Consulta: 5 febrer 2016].
  18. «International Commons Conference 2010». Heinrich Böll Foundation, 17-04-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 febrer 2016].
  19. «Escuela de Commons». P2P Foundation. [Consulta: 5 febrer 2016].
  20. «Global Forum on Building Digital Commons and Collaborative Communities». Building Digital Commons. Arxivat de l'original el 2016-02-11. [Consulta: 5 febrer 2016].
  21. Cheng, Denise «Lessons Learned From Sandy ‘HurricaneHackers' Projects». Mediashift.org, 16-11-2012 [Consulta: 5 febrer 2016].
  22. «Dr. Mayo Fuster Morell». Re-publica.de, 02-05-2012. Arxivat de l'original el 2014-07-17 [Consulta: 5 febrer 2016].
  23. «Articles de Mayo Fuster Morell a el Diario.es». El Diario.es. [Consulta: 5 febrer 2016].
  24. «Càtedra Barcelona - UOC en Economia Digital». [Consulta: 24 novembre 2021].
  25. «PLUS: Platform Labor in Urban Spaces». [Consulta: 24 novembre 2021].
  26. «DECODE: Giving people ownership of their personal data». [Consulta: 24 novembre 2021].
  27. «P2P Value». [Consulta: 24 novembre 2021].
  28. «MatchImpulsa». [Consulta: 24 novembre 2021].
  29. Lowenhaupt, Tom. «Mayo Fuster Morell on the Spanish Revolution & the Internet: From Free Culture to Meta-Politics». #Occupy Wall Street - NYC General Assembly, 03-12-2011. Arxivat de l'original el 2015-08-10. [Consulta: 5 febrer 2016].
  30. Sterling, Bruce «Critical Point of View: A Wikipedia Reader». WIRE, 09-05-2011.
  31. Dijck, Jose van. The Culture of Connectivity: A Critical History of Social Media. Oxford: Oxford University Press, Gener de 2013. ISBN 978-0-19-997077-3 [Consulta: 5 febrer 2016]. 
  32. Salor, Enric «Fuster Morell: The Role of the Wikimedia Foundation and the Form and Geopolitics of its Internationalization». Institute of Network Cultures, 27-03-2010 [Consulta: 5 febrer 2016].
  33. Di Siena, Domenico «Think Commons - Mayo Fuster Morell - Digital Commons». Think Commons. Event occurs at 5340 seconds, 05-06-2013.
  34. Fuster, Mayo «En el mundo digital hay producción social, pero no economía social». CCCB LAB, 20-02-2014 [Consulta: 5 febrer 2016].
  35. «Mayo Fuster Morell in the P2P Foundation». P2P Foundation [Consulta: 5 febrer 2016].
  36. «The Institute’s Book about Open Knowledge out now». The Finnish Institute in London. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 5 febrer 2016].
  37. Fuster Morell, Mayo. «Online creation communities viewed through the analytical framework of the institutional analysis and development». A: Convening Cultural Commons. Oxford University Press, 2013. ISBN 978-1-234-56789-7. 
  38. Sterling, Bruce «The Directory of Commons-Based Peer Production». Wired, 13-03-2014 [Consulta: 5 febrer 2016].
  39. «Wikimedia Foundation Research Committee (RCom)». Wikimedia Foundation [Consulta: 5 febrer 2016].
  40. «Junta directiva 2015». Open Kgnowledge Spain. Arxivat de l'original el 2016-03-17. [Consulta: 5 febrer 2016].
  41. «Mayo Fuster». CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona [Consulta: 5 febrer 2016].
  42. Grau-Sarabia, Mónica; Fuster-Morell, Mayo «Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review» (en anglès). Humanities and Social Sciences Communications, 8, 1, 23-08-2021, pàg. 1–10. DOI: 10.1057/s41599-021-00875-x. ISSN: 2662-9992.
  43. Fuster Morell, Mayo; Espelt, Ricard; Senabre Hidalgo, Enric «Data for Sustainable Platform Economy: Connections between Platform Models and Sustainable Development Goals» (en anglès). Data, 6, 2, 2021-02, pàg. 7. DOI: 10.3390/data6020007.
  44. Fuster Morell, Mayo; Espelt, Ricard; Renau Cano, Melissa «Sustainable Platform Economy: Connections with the Sustainable Development Goals» (en anglès). Sustainability, 12, 18, 2020-01, pàg. 7640. DOI: 10.3390/su12187640.
  45. Fuster Morell, Mayo; Senabre Hidalgo, Enric; Rodríguez, Enrique «Goteo.org civic crowdfunding and match-funding data connecting Sustainable Development Goals» (en anglès). Scientific Data, 7, 1, 29-04-2020, pàg. 132. DOI: 10.1038/s41597-020-0472-0. ISSN: 2052-4463.
  46. Fuster Morell, Mayo; Espelt, Ricard «A Framework to Assess the Sustainability of Platform Economy: The Case of Barcelona Ecosystem» (en anglès). Sustainability, 11, 22, 2019-01, pàg. 6450. DOI: 10.3390/su11226450.
  47. Fuster Morell, Mayo. “From digital commons to society commons: influence of the free culture movement in the 15M mobilization”. In Tejerina, B. & Perrugoría, I. Crisis and Social Mobilization in Contemporary Spain. The 15M Movement.. Routledge, 2017. ISBN 9780367229719. 
  48. Iosub, Daniela; Laniado, David; Castillo, Carlos; Fuster Morell, Mayo; Kaltenbrunner, Andreas «Emotions under Discussion: Gender, Status and Communication in Online Collaboration» (en anglès). PLOS ONE, 9, 8, 20 d’ag. 2014, pàg. e104880. DOI: 10.1371/journal.pone.0104880. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC4139304. PMID: 25140870.
  49. Fuster Morell, Mayo «Good Faith Collaboration: The Culture of Wikipedia». Information, Communication & Society, 16, 1, 01-02-2013, pàg. 146–147. DOI: 10.1080/1369118X.2011.602092. ISSN: 1369-118X.
  50. Fuster, Mayo «The Free Culture and 15M Movements in Spain: Composition, Social Networks and Synergies». Social Movement Studies: Journal of Social, Cultural and Political Protest, 11 (3-4), 2012, pàg. 386-392.
  51. Fuster Morell, Mayo; Subirats, Joan «Crisis de representación y de participación. ¿son las comunidades virtuales nuevas formas de agregación y participación ciudadana?» (en castellà). Arbor, 188, 756, 30-08-2012, pàg. 641–656. DOI: 10.3989/arbor.2012.756n4002. ISSN: 1988-303X.
  52. Fuster Morell, Mayo Fuster «The Unethics of Sharing: Wikiwashing» (en anglès). The International Review of Information Ethics, 15, 01-09-2011, pàg. 9–16. DOI: 10.29173/irie219. ISSN: 2563-5638.
  53. Fuster Morell, Mayo. Governance of online creation communities Provision of platforms for participation for the building of digital commons (tesi). European University Institute. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mayo Fuster Morell