Vés al contingut

Aragonès mig-ribagorçà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mig-Ribagorçà)
Infotaula de llenguaAragonès mig-ribagorçà
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès oriental
aragonès ribagorçà Modifica el valor a Wikidata

L'Aragonès mig-ribagorçà o Aragonès de la Ribagorça Mitjana és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla a la Ribagorça, a la zona que abasta: Morillo de Liena, Campo, Espluga, Vall de Bardaixí, Vall de Lierp, Seira, Barbaruens i Abi.

El congost de Ventamillo el separa del benasquès. Entra en contacte amb el català ribagorçà a la vall de Bacamorta i a la Ribera, vall lateral del Isàvena, al sud del Turbó. A la Ribera el català ribagorçà s'assembla al parla Serradui, però amb influència de l'aragonès Mig-Ribagorçà.

El lloc més representatiu i conegut és Campo (el campès), encara que també existeixen estudis monogràfics de la Vall de Lierp.

Fonètica

[modifica]
  • Son molts els casos de pèrdua de la -o final que no es pot trobar a l'aragonès:
    • sort (sort)
    • corp (cos)
    • traball (treball)
    • any (any)
    • rebós (rebost)
    • fet (fet)
    • uells (ulls)
    • cunills (conill)
    • polls (polls, pollastres)
  • Són alguns els casos de no diftongació de la Ĕ curta llatina, els tres primers es troben també en l'aragonès baix-ribagorçà:
    • ben (bé)
    • també (també)
    • peus (peus)
    • terra (terra)
    • pedra (pedra)
    • tempo (temps)
  • Són alguns els casos de no diftongació de la Ŏ curta llatina:
    • sort (sort)
    • corp (cos)
    • forza (força)
  • El grup -it- esta molt castellanitzat.
    • mucho, noche, pecho, ascuchá
  • El diftongo -ie- de -iello està castellanitzat en -illo:
    • Congosto de Ventamillo, crespillo.

Morfologia

[modifica]
  • Els articles són: el, la, es, les.
  • Es conserva la conjunció comparativa més, com en benasquès i alguna zona del Sobrarb:
    • Magis > mais > més (més)
  • Els pronoms personals de 1ª i 2ª de persona del plural són: nusotros i vusotros.
  • El morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m: cantam.
  • Encara que el present del verb estar té diftong (el ye, el teu yes), el passat imperfecte no té (el eba en lloc del yera com en aragonès general).

Bibliografia

[modifica]
  • «Campo». Gran Enciclopedia Aragonesa. Consultat el 3 d'octubre de 2013.
  • Mascaray Sin, Bienvenido (1994). William F. Somers, ed. El Ribagorzano dende Campo. Tafalla. ISBN 8460516911.