Montserrat Isern Rabascall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMontserrat Isern Rabascall
AMHLAF0000645 Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall.jpg
Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall a la vil·la La Galloise (França) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1986 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresària, galerista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume Isern i Hombravella Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Isern Rabascall (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986),[1] galerista d'art,[2] comerciant d'art català i fundadora de la galeria d’art Syra, va ser la primera dona responsable d'una galeria d’art[3] i va organitzar la primera Fira de Dibuix al Carrer, a la ciutat de Barcelona.[4]

Biografia[modifica]

Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista, que exercí la medicina a l'Hospitalet de Llobregat, i tingué sis germans: Josep (1902), Núria (1908), Jaume (1912), Fanny/Francisca, Teòfil i Salvador.[5]

Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l’Hospitalet (1925), presidida per Eugenia Casanovas i formada per les senyores Pilar Guill de Jiménez, María Luisa Ortiz de Suero, Pilar de España, Juanita Farnés, Margarita Martínez i Consuelo Corominas.[6] També va formar part com a vocal de l’associació barcelonina Acció Femenina (1929-1930), una associació feminista impulsada i presidida per Carmen Karr.[7][8]

La Montserrat visqué a la casa amb jardí[1] que la família Isern Rabascall, al 1930, va encarregar als germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern, anomenada Xalet Isern. És una casa d'estil racionalista a la plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional.[9]

Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com "la marxant dinàmica de l'art català",[1] Montserrat Isern inaugurà, el 1931, la galeria d’art SYRA, al carrer de la Diputació de Barcelona,[10] que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo, entre d'altres.[1] La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX.[9]

El 1932 va organitzar la primera Fira de Dibuix al Carrer a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre.[4] El projecte i l'execució foren a càrrec del grup d'arquitectes del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrés de l'Arquitectura a Catalunya). La inauguració oficial va ser presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, el senyor Moles, governador civil de Barcelona, i el senyor Bonaventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat.[11]

Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d’art SYRA al passeig de Gràcia de Barcelona, als baixos de Can Batlló.[1]

La Montserrat, sempre que algun hospitalenc li demanava col·laboració, s’hi prestava, i així ho va fer al 1960, quan juntament amb el pintor Joan Commeleran, va cedir la galeria per organitzar una exposició subhasta de dibuixos i pintures que alguns artistes catalans havien regalat,[1] a benefici de la rehabilitació de l'ermita de Bellvitge,

Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va fer sobre l'Hospitalet. Altres artistes que van exposar a la galeria, que estaven vinculats a l'Hospitalet i que actualment es poden veure al Museu de l'Hospitalet,[1] van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934, i Josep Guinovart, que al 1952 va fer la seva primera exposició de pintura a la galeria SYRA.

Bibliografia[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Marcé i Sanabra, Francesc. «Isern i Rabascall, Montserrat». A: Hospitalencs d’ahir. 1994. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, p. 181-184. ISBN 84-604-9519-1 [Consulta: 7 març 2022]. 
  2. «[https://xam.diba.cat/sites/xam.diba.cat/files/fons_francesc_isern_hombravella_arxiu_municipal_del_masnou_2.pdf EL FONS. FRANCESC ISERN I HOMBRAVELLA. CATÀLEG]». ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU, 14-10-2019. [Consulta: 7 març 2022].
  3. Montañés, José Ángel. «La rebotiga de les galeries d'art». El Pais, 17-01-2013. [Consulta: 7 març 2022].
  4. 4,0 4,1 Sempronio «Montserrat Isern, en la "Syra petita». La Vanguardia, 09-09-1986, pàg. 34 [Consulta: 7 març 2022].
  5. Gil Meseguer, Enric «JAUME ISERN RABASCALL, DE LA FACULTAT DE MEDICINA AL FRONT DE GUERRA I A L’EXILI». No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937­1965). Centre d’Estudis de l’Hospitalet, juny 2014, pàg. 111-113 [Consulta: 7 març 2022].
  6. «La Reina en Hospitalet de Llobregat. Visita los dispensarios de la Cruz Roja» (en castellà) p. 6. La Vanguardia, 04-06-1925. [Consulta: 8 març 2022].
  7. «ACCIÓN FEMENINA. Inauguración de la Exposición del trabajo artístico de la mujer.» (en castellà) p. 10. La Vanguardia, 13-10-1929. [Consulta: 8 març 2022].
  8. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/02/16/pagina-11/33216846/pdf.html En la asaimblea general celebrada por Acción Femenina.]» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 16-02-1930. [Consulta: 8 març 2022].
  9. 9,0 9,1 «Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall». Arxiu Municipal de L'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 7 març 2022].
  10. «SYRA. GALERÍAS DE ARTE, OBJETOS PARA REGALO» (en castellà) p. 6. La Vanguardia, 29-11-1931. [Consulta: 7 març 2022].
  11. «"Isern+Rabascall%2C+Montserrat"&fo=and Primera Fira del Dibuix organitzada per la senyoreta Isern, propietària de les galeries d'art "Syra"». Arxiu Municipal de Barcelona. [Consulta: 7 març 2022].