Nathalie Stutzmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNathalie Stutzmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Nathalie Dupuy Modifica el valor a Wikidata
6 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Suresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióconservatori regional de Nancy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora d'orquestra, cantant d'òpera, cantant de concerts Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficErato Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnathaliestutzmann.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1133304 Twitter (X): nathstutzmann Spotify: 01nToDFj9swyFm6Pm3H2EL Musicbrainz: 5a72ac1b-4d16-4d91-97c7-e67da8be36c8 Songkick: 157567 Discogs: 1086956 Allmusic: mn0000308276 Modifica el valor a Wikidata

Nathalie Stutzmann (Suresnes (Alts del Sena), 6 de maig, 1965) és una cantant d'òpera (contralt) i directora d'orquestra francesa. És directora principal de l'Orquestra Simfònica de Kristiansand a Noruega, directora principal convidada de l'Orquestra de Filadèlfia i directora musical de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta.

Biografia[modifica]

Stutzmann va estudiar inicialment piano, fagot, música de cambra i direcció al Conservatori de Nancy fins a 1982.[1] Va rebre les seves primeres lliçons de cant de la seva mare, la soprano Christiane Stutzmann. La filla inicialment va haver de superar la seva decepció per la seva veu "massa profunda".[2] De 1983 a 1987 va estudiar cant de cançons amb Michel Sénéchal i Hans Hotter a l'Escola de l'Òpera de París.[3] La seva veu fosca i ressonant ha estat descrita com "agredolça".[4] Ella descriu la seva veu com "contralto", és a dir, contra-alt.

Va debutar l'any 1985 a la Salle Pleyel de París amb el Magnificat de Johann Sebastian Bach i aviat va actuar a París, Múnic, Berlín, Barcelona, Lisboa, Zuric, Moscou, Brussel·les, Amsterdam i altres ciutats. Va treballar amb Seiji Ozawa, Manuel Rosenthal, Claudio Scimone, Enoch zu Guttenberg, Mstislav Rostropovich, Michel Plasson, sir Colin Davis i Alain Lombard. El 1987 va guanyar la primera edició del Concurs Internacional de Cant Noves Veus de la Fundació Bertelsmann.

Com a cantant de concert va actuar, entre altres coses, amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw, l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra de París, l'Orquestra Simfònica de Boston i l'Orquestra de Cleveland, la Staatskapelle Dresden i l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. Va cantar a la Missa Solemnis de Beethoven, va interpretar la Rapsòdia per a contralt de Brahms i com a solista a les simfonies de Mahler i la (Cançó de la Terra), Das Lied von der Erde .

A l'escenari de l'òpera, Stutzmann va cantar el paper principal a Giulio Cesare i Radamisto de Händel, el Disinganno a Il Trionfo del Tempo i l'Amastre a Xerxes del mateix compositor, l'Orfeo a Orfeo ed Euridice de Gluck i l'Erda a Das Rheingold de Wagner.

Com a cantant de lieder, Stutzmann ha treballat principalment amb la pianista sueca Inger Södergren des de 1994. El focus del seu repertori són les cançons de compositors francesos i alemanys com Ernest Chausson, Gabriel Fauré, Francis Poulenc i Robert Schumann. L'any 2004 es va publicar una gravació del Viatge d'hivern Winterreise, de Schubert.

Ja un artista reconeguda internacionalment, Stutzmann va estudiar direcció amb Jorma Panula. Va rebre més inspiració de Sir Simon Rattle. El 2008, va fer la seva primera aparició oficial com a directora quan va dirigir la "Mito Chamber Orchestra" al Japó per invitació del seu mentor Seiji Ozawa.[5] El 2009 va fundar la seva pròpia orquestra de cambra "Orfeo 55", que tocava tant instruments moderns com històrics.[6] El conjunt es va dissoldre el 2019.

Com a directora convidada, ha treballat, entre d'altres, amb l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, la Royal Philharmonic Orchestra d'Estocolm, la Berliner Symphoniker, l'NDR Elbphilharmonie Orchestra, la Bamberger Symphoniker, l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra Simfònica Estatal de São Paulo. , l'Orquestra de Minnesota, la National Symphony Orchestra de Washington i l'Orquestra Simfònica de Saint Louis.

Va actuar com a directora d'òpera amb interpretacions de Tannhäuser de Wagner el 2017 a l'Òpera de Mònaco i de Mefistofele de Arigo Boito el 2018 al "Festival Chorégies" d'Aurenja de Provença.[7] El 2023 va dirigir Tannhäuser al Festival de Bayreuth.

Del 2017 al 2020 va ser directora convidada principal de l'Orquestra Simfònica Nacional RTE de Dublín. Des del 2018 és directora en cap de l'Orquestra Simfònica de Kristiansand a Noruega. Ha estat nomenada directora convidada principal de l'Orquestra de Filadèlfia per a la temporada 2021/22. A partir de la temporada 2022/23 ocuparà el càrrec de directora musical de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta.[8][9] El novembre de 2022 es va anunciar que Julian Rachlin la succeiria com a director de l'Orquestra Simfònica de Kristiansand al començament de la temporada 2023/24.[10]

La seva discografia com a cantant inclou més de 75 títols, incloent obres de Bach i Händel a Mozart, Schubert, Schumann i Brahms a Xostakóvitx, Prokofiev i Honegger. Stutzmann imparteix classes magistrals arreu del món.

Premis[modifica]

  • El 2020 va ser nomenada comandant de l'Ordre del Mèrit de França "Ordre des Arts et des Lettres".[11]
  • El 2019 va ser nomenada Cavaller de la Legió d'Honor francesa.[12]
  • El 2014 es va convertir en cavaller de l'Orde del Mèrit Cultural (Mònaco)[13]
  • El 1987 va guanyar el primer premi al 1r Concurs Internacional de Cant Noves Veus organitzat per la Fundació Bertelsmann.[14]

Els seus enregistraments van rebre, entre d'altres, el "Premi de la Crítica del Disco Alemany", el "Diapason d'or", el "Premi de l'Acadèmia del Disc del Japó" i un Grammy.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Nathalie Stutzmann - Chanteuse lyrique contralto, chef d'orchestre» (en francès).
  2. ↑ «Nathalie Stutzmann : "Une note très grave, très bien faite, peut être tout aussi spectaculaire qu’un aigu"» (en francès).
  3. ↑ Christophe Risoud/https://www.forumopera.com/v1/dossiers/stutzmann/02.htm/In: Forum Opéra. Abgerufen am 9. März 2021 (französisch).
  4. ↑ Sie mache sich gern darüber lustig, dass man zur Beschreibung ihrer Stimme sooft gastronomische Vergleiche bemühe, schreibt/https://www.welt.de/print-welt/article543509/Nathalie-Stutzmann-traeumt-nachts-von-Carmen.html/n: Die Welt, 11. Mai 2000; abgerufen im Mai 2012. „Allerdings solche über gutes Essen, darauf besteht sie. Drum also: Eine Stimme in Zartbitter, unfehlbar wiederzuerkennen durch jene aufliegenden Blattgoldfragmente, die wir von edlen Schokoladen kennen. Ein volltönendes Mocca-Organ, dunkel wie die Nacht und bittersüß, ach ja, wie unerfüllte Liebe.“
  5. ↑ Etwas Eigenes - Das neue Album der Kontraaltistin Nathalie Stutzmann. 8. Juli 2011, abgerufen am 9. März 2021.
  6. ↑ «Orfeo 55 – Nathalie Stutzmann» (en francès). Arxivat de l'original el 2011-02-24.
  7. ↑ «Biography | Nathalie Stutzmann, conductor and contralto» (en anglès).
  8. ↑ «Biography | Nathalie Stutzmann, conductor and contralto» (en anglès).
  9. ↑ «Announcing Nathalie Stutzmann» (en anglès). Atlanta Symphony Orchestra.
  10. ↑ «Julian Rachlin leitet Symphonieorchester von Kristiansand».
  11. ↑ «Nomination dans l'ordre des Arts et des Lettres – été 2020» (en francès). Ministère de la culture.
  12. ↑ «Décret du 31 décembre 2018 portant promotion et nomination» (en francès). Presidence de la République - Ordre National de la Legion d'Honneur.
  13. ↑ «Ordonnance Souveraine n° 5.048 du 18 novembre 2014 portant promotions ou nominations dans l’Ordre du Mérite Culturel.» (en francès). Principauté de Monaco.
  14. ↑ «Pressematerial und Download, Bilder Historie». Bertelsmann Stiftung.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nathalie_Stutzmann&oldid=32541855»