Natividad Yarza Planas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaNatividad Yarza Planas
La pucelana Natividad Yarza Planas marzo de 1934 la primera alcaldesa.jpg
Natividad Yarza en la seva activitat de mestra. Imatge apareguda a “Estampa” el 3 de març de 1934 en un article dedicat a la "primera dona alcaldessa".
 Regidor 


 Batlle municipal 

Dades biogràfiques
Naixement 24 de desembre de 1872
Valladolid
Mort 16 de febrer de 1960(1960-02-16) (als 87 anys)
Tolosa
Ciutadania Espanya
Es coneix per Primera alcaldessa a Catalunya
Activitat professional
Ocupació política
Altres dades personals
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872- Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.[1]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Valladolid, filla de Manuel Yarza Lavilla, un sabater que treballava per a l'exèrcit i era originari de Ebreya (Aragó) i de Lorenza Planas Ramis, nascuda a Uharte (Navarra). Natividad era la segona de tres germans. La família es va traslladar a Saragossa als pocs mesos de néixer Natividad i, el 1876 es desplaçaven a Barcelona.[2]

Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca, i el 1906 començà a exercir com a tal a Santa Margarida de Montbui,[3] Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Orís), Vilanova del Camí, Igualada,[4] Gandesa, Cabrera de Mar, Candasnos i finalment, el juny de 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l'escola de Bellprat.[2]

A l'estiu del 1934 es trasllada a la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, localitat on va residir fins a l'inici de la guerra civil.[5]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Va participar el 1931 en la constitució, a Barcelona de l'"Associació Femenina Republicana Victoria Kent", juntament amb Irene González Barrio, Julia Balagué Cases, Magdalena Alabart Belart, Josefa Ferrer i Vallès, Francesca Quelart i Ferrer, Teresa Sabadell i Isabel Jornet. Aquest grup va fer públic un manifest a l'Heraldo de Madrid (publicat el 19 d'agost de 1931) i El Liberal (21 d'agost de 1931) on expressaven la seva intenció de crear un Comitè a Madrid i altres capitals. L'objectiu de l'associació era animar les dones a col·laborar amb la república contribuint a crear una consciència ciutadana en un segment de la població que havia viscut, fins aquell moment, allunyat de l'orde polític.[6]

Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i fou una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del districte IX de Barcelona. Va compatibilitzar la seva tasca docent a Bellprat amb els viatges a la seu del partit a l'avinguda Gaudí num. 9 de Barcelona, on va tenir oportunitat de col·laborar amb Marcel·lí Domingo.[7] El 1933 va participar com oradora a l'homenatge a Benito Pérez Galdós i al seixantè aniversari de la proclamació de la Primera República. També va participar activament en la instauració del Centre Radical Socialista de Bellprat.[2]

A les eleccions locals de 1931, a Bellprat va ser nomenat un alcalde dictatorial per l'article 29.[8] Dos anys més tard el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya varen modificar la llei electoral substituint aquests ajuntaments per una comissió gestora i Yarza va presidir la comissió del seu poble de residència a partir del 25 de maig de 1933.[7]

El 7 de juliol de 1933 fou elegida vicesecretària de la Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya.[9]

A les eleccions espanyoles del novembre de 1933 les dretes obtingueren una victòria que va deixar molt tocat, entre d'altres, al seu partit, el Partit Republicà Radical Socialista que finalment s'acabaria escindint. Yarza va abandonar el partit per encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de Bellprat, resultant escollida alcaldessa en les eleccions del 14 de gener de 1934 per només 5 vots de diferència amb la Lliga Regionalista.[10] Aquest resultat la situava com a la primera alcaldessa electa democràticament a tot Espanya.[11] Aquest fet la va fer estar present en esdeveniments polítics de primer ordre, com la recepció que va fer el President de la Generalitat, Lluís Companys, el 12 de febrer i l'assistència a la "Diada dels ajuntaments d'Esquerra Republicana" que, fent un homenatge a Francesc Macià, es va celebrar a Barcelona l'11 de març i va estar presidit per Companys i l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer.[12]

Amb motiu de la discussió de la Llei de Contractes de Conreu, va participar com oradora en un míting el 15 de maig a Bellprat i el 3 de juny a Sant Martí de Tous acompanyant als diputats d'ERC al Parlament de Catalunya Salvador Armendares i Francesc Riera i Claramunt, al diputat a Corts, Amadeu Aragay i l'ex-conseller de la Generalitat, Pere Mestres.[10] Després dels fets d'octubre de 1934 l'activitat política pràcticament s'atura durant el bienni negre. Coincideix amb el seu trasllat de la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt l'estiu del 1934, essent substituïda com a alcaldessa per Josep Solé i Solé per disposició de l'autoritat militar.[13]

Durant la guerra civil, tot i tenir 63 anys, es va allistar a la columna del Barrio que va sortir de Barcelona el 24 d'agost es va traslladar al front d'Aragó, a la zona de Tardienta i voltants d'Osca on va realitzar tasques de proveïments per a les trinxeres.[13] L'estada al front es va acabar quan les columnes de milicians es van militaritzar i integrar a l'Exèrcit Popular de la República. Yarza es traslladà a Barcelona per a integrar-se com a mestre del Consell de l'Escola Nova Unificada després d'ajudar a la seva substituta a la Pobla de Claramunt, Núria Maestre.[14] Natividad Yarza va estar destinada a un col·legi a la part alta del carrer Balmes de Barcelona on també residia fins a acabar la guerra. Un cop completada l'ocupació franquista de Catalunya, Yarza es va exiliar a França on va sobreviure com a planxadora i gràcies a un ajut de l'Spanish Refugee Aid.

Va morir a Tolosa, als 87 anys, després d'una caiguda.[15]

El 21 d'octubre de 1940, la Comisión depuradora de Magisterio la va donar de baixa com a mestra.[16] El 19 de setembre de 2009, en commemoració del 75è aniversari del seu nomenament com alcaldessa, a Bellprat li varen retre un homenatge amb presència del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.[17] L'any 2010, es va instaurar a Bellprat la Diada de Castelleres Memorial Nativitat Yarza, una festa de celebració del seu aniversari amb l'aixecament de castells fets exclusivament amb les dones de les colles que hi assitien a la festa.[18] A la festa es convida i s'homenatja a una dona que hagi excel·lit en la seva activitat.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bellprat recorda la primera alcaldessa amb la presència d'Ernest Benach» (en català). Regió 7 [Anoia], 19-09-2009 [Consulta: 19 setembre 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Natividad Yarza Planas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 agost 2017].
  3. «La Vanguardia, comunicats de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-01-1906 [Consulta: 19 setembre 2009].
  4. «La Vanguardia, comunicats de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 13-06-1915 [Consulta: 19 setembre 2009].
  5. Riba i Gabarró, Josep. «Guerra i Postguerra a la Pobla de Claramunt (1936-1946)» (en català). [Consulta: 19 setembre 2009].
  6. Aguilera Sastre, Juan. «1931:Las mujeres españolas ante la República» (en castellà). Centro de Investigación y Estudios Republicanos. [Consulta: 7 octubre 2009].
  7. 7,0 7,1 Surroca: pàg. 24
  8. L'article 29 de la llei electoral de 1907 fixava que als municipis que només és presentava una llista, els seus candidats eren proclamats automàticament. Com explica Hilari Raguer a la biografia del general Batet (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), als entorns rurals, el caciquisme feia molt difícil que ningú es presentés com una alternativa al grup de poder fàctic.
  9. «La Vanguardia, comunicats de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 07-07-1933 [Consulta: 7 juliol 2009].
  10. 10,0 10,1 Surroca: pàg. 26
  11. Aymamí i Domingo, Gener. Per la comarca d'Anoia. L'Abadia de Montserrat, 2011, p.20. ISBN 8498833418. 
  12. «La nueva ley municipal catalana y su alcance autonómico» (PDF). La Vanguardia [Barcelona], 13-03-1934, pàg. 8 [Consulta: 12 octubre 2009].
  13. 13,0 13,1 Surroca: pàg. 27
  14. Surroca: pàg. 28
  15. Dalmau Ribalta, Antoni «Els darrers dies de Natividad Yarza, la primera alcaldessa (1872-1960)». Revista d'Igualada, 43, abril 2013, pàg. 6-11.
  16. Surroca: pàg. 29
  17. «Imatges de la celebració del 75è aniversari de la primera alcaldessa democràtica» (en català). Diari Anoia, 19-09-2009. [Consulta: 9 març 2017].
  18. «Bellprat celebrarà dissabte la primera Diada de Castelleres» (en ca). Diari Anoia, 28-10-2010.
  19. «Les noies castelleres faran pinya a Bellprat» (en ca). Diari Anoia, 11-10-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dalmau Ribalta, Antoni «Els darrers dies de Natividad Yarza, la primera alcaldessa (1872-1960)» (en català). Revista d'Igualada, 43, abril 2013.
  • Surroca, Isidre «Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya» (en català). Revista d'Igualada, 31, abril 2009.