Pere Mestres i Albet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Mestres)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Mestres i Albet
Retrat de Pere Mestres i Albet.jpg
Retrat de Pere Mestres i Albet, aproximadament a l'edat de 33 anys. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1901 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Vilanova i la Geltrú
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
28 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perConseller de la Generalitat de Catalunya
Activitat
OcupacióPolític
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.

Fill de família treballadora, va estudiar peritatge elèctric a l'Escola Industrial de Vilanova, d'on més tard seria professor.

Milità en la Joventut del Centre Democràtic Federalista, entitat que el 1931 es va adherir a la Conferència d'Esquerres Catalanes, origen d’Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 1933 entrà a formar part del Comitè Executiu d'ERC.

El 20 de novembre de 1932 és elegit a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 4 d'octubre de 1933 formà part del govern Macià, primer com a conseller de Governació i, més tard ja al primer govern Companys, a la Conselleria d'Obres Públiques i Sanitat, en la qual intentà completar el mapa sanitari i assistencial de Catalunya fins que és detingut pels fets del sis d'octubre i, amb els altres consellers i el president Companys és reclòs al vaixell Uruguay i, després de ser jutjat el 25 de juny de 1935, fou empresonat al penal de Cartagena juntament amb Ventura Gassol, Martí Esteve i Martí Devesa. Amb la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles obtingué un escó al Congrés dels Diputats, i el 16 de febrer de 1936 retornà a la Conselleria d'Obres Públiques.

Fou elegit diputat del Parlament de la República el 10 de febrer de 1936.[1]

Surt a França en 1938 en una missió encarregada per Lluís Companys i ja no retornarà. Es va exiliar a Cuba i abandonà l'activitat política. Més tard va estar a Mèxic, l'Argentina i el Perú.

Els darrers anys de la seva vida els passà a Vilanova i la Geltrú.

Actualment aquest nom de referència l'ha adoptat un col·lectiu d'opinió i debat sociopolític de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Format per persones de l'entorn sobiranista d'esquerres i tradicionalment vinculats a ERC.

Referències[modifica]

  1. «Fitxa del Congreso» (en castellà). Congreso de los Diputados, 1936. [Consulta: 13 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]

Pere Mestres a memòriaesquerra.cat

Precedit per:
Joan Selves i Carner
Conseller de Governació
octubre-1933 – desembre-1933
Succeït per:
Joan Selves i Carner
Precedit per:
Martí Barrera i Maresma
Conseller d'Obres Públiques i Sanitat
(Obres Públiques)

setembre-1934 – setembre-1936
Succeït per:
Miquel Valdés i Valdés
Precedit per:
Josep Dencàs i Puigdollers
Conseller d'Obres Públiques i Sanitat
(Sanitat)

setembre-1934 – maig-1936
Succeït per:
Manuel Corachan i Garcia