Vés al contingut

Nigel Patrick

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNigel Patrick

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata
Clapham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBeatrice Campbell (1951–1979) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0665902 Allocine: 3363 Allmovie: p105782 TCM: 148592 IBDB: 15842 TMDB.org: 121003
Musicbrainz: 87dd2469-b459-4f9d-8b05-f24a3589532f Find a Grave: 30791847 Modifica el valor a Wikidata

Nigel Patrick (nascut Nigel Dennis Patrick Wemyss-Gorman; Londres, 2 de maig de 1912 – 21 de setembre de 1981) va ser una actor i director de cinema anglès nascut en una família d'actors de teatre.

Durant la dècada del 1940 i 1950 fou conegut pels seus papers com a líder simpàtic en pel·lícules britàniques encara que també va fer de galà.[1] Va aparèixer a The Sound Barrier (aka, Breaking Through the Sound Barrier, 1952), sota la direcció de David Lean.

Biografia

[modifica]

Era fill de Thomas Joseph Charles Aubrey Wemyss Gorman i l'actriu Dorothy Hilda Turner (1890–1969).[2] Va fer el seu debut en escenari professional The Life Machine al Regent Theatre, King's Cross el 1932 després d'un període de repertori. Posteriorment va aparèixer en moltes obres d'èxit, entre elles Half a Crown (1934), Ringmaster (1935), Roulette (1935), The Lady of La Paz (1936) i Madmoiselle (1936). Va participar en la lloada George and Margaret (1937) al Wyndham's Theatre, de la que se'n van fer 799 representacions. Després va continuar a amb Tony Draws a Horse (1939) i Children to Bless You (1939).

La seva carrera d'actor fou interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual, com a tinent coronel dels King's Royal Rifle Corps, va combatre a l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i Itàlia.

Després de la guerra va aparèixer a Morning Departure (1946) per televisió i a Fools Rush In, Tomorrow's Child (1946) i Noose (1947) a l'escenari.

Va aparèixer a les pel·lícules Spring in Park Lane (1948), Uneasy Terms (1948) i principalment Noose (1948) interpretant un estraperlista.[3] Va fer una bona interpretació a Silent Dust (1948) i va guanyar estatus d'estrella a The Jack of Diamonds (1949), de la que en va coescriure el guió.

Va protagonitzar amb Patricia Roc The Perfect Woman (1949) i va tenir un paper clau en la versió cinematogràfica de Morning Departure (1950) (una part diferent a la que havia interpretat a televisió).[4]

Patrick va ser un dels noms de Trio (1950) basada en les històries de W. Somerset Maugham i aparegué en la finançada per Hollywood Pandora and the Flying Dutchman (1951). Va interpretar el jove mestre a La versió Browning (1951) amb Michael Redgrave, i aparegué a la popular comèdia Young Wives' Tale (1951). Va tornar al món de Maugham amb Encore (1951) i a l'escenari amb Who Goes There! (1951).

Patrick va reprendre el seu paper a la versió cinematogràfica de Who Goes There! (1952) i va interpretar a un pilot de proves a la The Sound Barrier (1952). Va participar a Meet Me Tonight (1952) i The Pickwick Papers (1952). Degut principalment a The Sound Barrier, els exhibidors van votar Patrick com la setena estrella de cinema britànica més popular entre el públic el 1952.[5]

Patrick participà a Grand National Night (1953) i va ser la novena estrella britànica més popular.[6] Als escenaris va interpretar Escapade (1953) i Birthday Honours (1953).

L'any següent va fer Forbidden Cargo (1954) i va ser una de les nombroses estrelles britàniques a The Sea Shall Not Have Them (1954). Va acompanyar Richard Widmark a A Prize of Gold (1955) per Warwick Films,qui anuncià que Patrick els podria dirigir a l'escenari a In All Dishonesty.[7] No va passar. En comptes, Patrick participà al a comèdia All for Mary (1955). A l'escenari va fer Green Room Rags (1954) i The Remarkable Mr. Pennypacker (1955).

Va tenir un paper protagonista a Raintree County (1957).[8]

Per a Warwick Films, Patrick va interpretar i dirigir How to Murder a Rich Uncle (1957).[9] Va aparèixer amb Jeffrey Hunter a Count Five and Die (1957) i a l'escenari a The Egg (1957). Patrick va fer una altra pel·lícula per Warwick però només com a actor, Conflicte íntim (1958), amb Jack Palance. A l'escenari va dirigir No Way to Kill (1958) i Not in the Book (1958) i va actuar i dirigir Pleasure of His Company (1959).

Va participar a Sapphire (1959), guanyador de la millor pel·lícula britànica als premis BAFTA de 1960. Va ser dirigida per Basil Dearden, qui va contractar Patrick a Objectiu: Banc d'Anglaterra (1960). Als escenaris va actuar i dirigir Settled Out of Court (1960).

Patrick va fer una altra per a Warwick com a actor, The Trials of Oscar Wilde (1960),[10] i després Johnny Nobody (1961) com a director i actor.[11] Va fer Zero One (1962–65) per televisió i protagonitzà el thriller The Informers (1963).[12]

Patrick va aparèixer als escenaris amb The Schoolmistress (1964) i Present Laughter (1965) i va dirigir Past Imperfect (1964) i Present Laughter (1965) i l'obra d'Alan Ayckbourn Relatively Speaking (1967) al Duke of York's Theatre. També va aparèixer a les pel·lícules Battle of Britain (1969), The Virgin Soldiers (1969) i L'executor (1970). Va dirigir Avanti! (1968) a Broadway.

Altres aparicions als escenaris foren Best of Friends (1970), Reunion in Vienna (1971), Habeas Corpus (1974), The Pay Off (1974), Dear Daddy (1976) iPeter Pan (1978). També hi treballà com a director.

Vida personal i mort

[modifica]

Es va casar amb l'actriu Beatrice Campbell a St James's, Spanish Place, Marylebone, Londres el 12 de gener de 1951.[13] Ella va morir el 1979; ell va morir dos anys més tard de càncer de pulmó el 21 de setembre de 1981.[14]

Filmografia

[modifica]

Com a actor

[modifica]

Com a director

[modifica]

Com a guionista

[modifica]

Com a narrador

[modifica]

Teatre

[modifica]

Com a actor

[modifica]

Com a director/secenògraf

[modifica]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nigel Patrick, 68, Dies; Stage and Movie Actor». The New York Times, 22-09-1981 [Consulta: 17 abril 2017].
  2. ↑ «Dorothy Turner with Laurence Olivier at the Birmingham Repertory Theatre, 1927». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 desembre 2019]. «Birmingham City Council Information Services»
  3. ↑ «New film». The Advertiser (Adelaide) [South Australia], 16-11-1950, p. 10 [Consulta: 30 agost 2017].
  4. ↑ «Casting new Mills film». The Mail (Adelaide) [South Australia], 08-10-1949, p. 5 (Sunday Magazine) [Consulta: 30 agost 2017].
  5. ↑ «COMEDIAN TOPS FILM POLL.». The Sunday Herald [Sydney], 28-12-1952, p. 4 [Consulta: 9 juliol 2012].
  6. ↑ «WORLD NEWS IN BRIEF». The Age [Victoria, Australia], 01-01-1954, p. 4 [Consulta: 30 agost 2017].
  7. ↑ Scheuer, P. K. (1954, Jun 13). A TOWN CALLED HOLLYWOOD. Los Angeles Times (1923-Current File) Retrieved from https://search.proquest.com/docview/166647562
  8. ↑ «BOGIE IS NO BOGEY». The Argus (Melbourne) [Victoria, Australia], 24-11-1956, p. 17 [Consulta: 30 agost 2017].
  9. ↑ By, S. W. (1956, Dec 30). ON THE ENGLISH PRODUCTION SCENE. New York Times (1923-Current File) Retrieved from https://search.proquest.com/docview/113637092
  10. ↑ By, S. W. (1960, Apr 24). Tax veto encourages industry -- 'oscar' race -- addenda. New York Times (1923-Current File) Retrieved from https://search.proquest.com/docview/114990941
  11. ↑ Irish, T. R. (1960, May 17). Ardmore to make two more films. The Irish Times (1921-Current File) Retrieved from https://search.proquest.com/docview/523557996
  12. ↑ «New Detective Series Tonight». The Canberra Times [Australian Capital Territory, Australia], 03-04-1964, p. 19 [Consulta: 30 agost 2017].
  13. ↑ «Girl Raiders Disturbed». The Newcastle Sun [New South Wales, Australia], 11-09-1952, p. 7 [Consulta: 30 agost 2017].
  14. ↑ «Actor Nigel Patrick dies». The Canberra Times [Australian Capital Territory, Australia], 23-09-1981, p. 6 [Consulta: 30 agost 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nigel_Patrick&oldid=33688518»