Vés al contingut

Nikolai Abraham Abildgaard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNikolai Abraham Abildgaard

Retrat de Nicolai Abraham Abildgaard, per Jens Juel, oli de 1772 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Nicolai Abraham Abildgaard‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1743 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1809 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Assistens Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, art del dibuix, escultura i arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma (1772–1777)
Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, professor d'universitat, dissenyador de mobles, escultor, dissenyador, arquitecte, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChristoffer Wilhelm Eckersberg, Johan Ludvig Gebhard Lund, Jens Peter Møller, Conrad Christian Bøhndel, Carl Probsthayn i Christian Gottlieb Kratzenstein-Stub Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJuliane Marie Abildgaard (1803–) Modifica el valor a Wikidata
PareSøren Pedersen Abildgaard Modifica el valor a Wikidata
GermansPeter Christian Abildgaard
Anna Margareta Abildgaard Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Enciclopèdia Leksikon
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 83169475 Modifica els identificadors a Wikidata

Nikolai Abraham Abildgaard (de vegades el seu primer nom apareix com Nikolaj o Nicolaj) (Copenhaguen 11 de setembre de 1743 - Frederiksdal 4 de juny de 1809). Va ser un arquitecte, escultor i pintor danès, anomenat el Rafael del Nord; va tenir un rol important per a la difusió del Neoclassicisme al seu país.

Vida i obra

[modifica]

Fill del pintor i antiquari Søren Abildgaard (1718-1791), va estudiar pintura a la Reial Acadèmia Danesa d'Art (Det Kongelige Danske Kunstakademi) amb Johan Edvard Mandelberg i Johannes Wiederwelt, com a ajudant del primer va col·laborar en la decoració del Palau real de Fredensborg.

En 1709 va realitzar les decoracions de Fredensborg; allí es perceben els influxos estètics dels francesos Claude Lorrain i Nicolas Poussin (tingui's en compte que el mestre d'Abildgaard, Mandelberg, havia estat deixeble del pintor galant francès François Boucher).

El 23 de març de 1741 es va casar amb Anna Maria Oxholm.

Entre 1772 i 1777 va realitzar un viatge d'estudis a Roma on va estudiar els frescs de Annibale Carracci i les pintures i escultures de Rafael, Tiziano, Miguel Ángel, al mateix temps que es relacionava amb l'escultor suec Johan Tobias Sergel i el pintor suís Johann Heinrich Füssli, els qui van exercir una gran influència per a la consolidació d'Abildgaard en el Neoclassicisme, ja après en l'Acadèmia, amb elements del Romanticisme, així com la seva aproximació a fonts literàries (Homer, Shakespeare o Osian).

De tornada a Dinamarca, va ser nomenat professor de l'Acadèmia en 1778; en ella, alguns dels seus alumnes van ser Christoffer Wilhelm Eckersberg, Caspar David Friedrich, Bertel Thorvaldsen, G.L. Lung i Asmus Jacob Carstens.

En 1780 va ser requerit pel govern danès per pintar peces històriques que servissin de decoració en l'anomenat "Saló dels Cavallers" (Riddersal) del Palau de Christiansborg. Tals pintures no solament van tractar una temàtica històrica sinó també al·legories i qüestions mitològiques, amb jeroglífics i altres símbols que reflectien la seva adhesió a la Revolució francesa; per tal motiu el rei danès va rebutjar tals dissenys, els quals es van perdre durant un incendi ocorregut en 1794.

Filoctetes, oli de 1775 al Statens Museum for Kunst.

Tal com s'ha indicat, l'estil d'Abildgaard va ser classicista, o, millor dit, neoclassicista amb un rerefons romàntic, en el qual s'ha destacat el seu notable sentit del color i una evident preferència pels temes històrics.

Va dirigir l'Acadèmia de Copenhaguen de 1789 a 1791 i de 1801 a 1809, en aquest temps va escriure nombrosos estudis referits a la teoria i història de l'art.

Principals obres

[modifica]
  • Filoctetes, 1775 (pintura sobre llenç, Copenhaguen).
  • Osian, 1782 (pintura sobre llenç, Copenhaguen).
  • Emilia's Kilde, 1782 (escultura).
  • Malson (1800).
  • Sòcrates i Júpiter pesant el destí dels humans.