Nucleid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un núclid o nucleid és una espècie nuclear que es caracteritza pel seu nombre atòmic Z i el seu nombre màssic A o, el que és equivalent, pel seu nombre de protons i el seu nombre de neutrons. Si no es troba en estat excitat té una energia característica associada. Dos nucleids amb diferent estat energètic són nucleids isòmers.[1]

S'acostumen a representar amb el nom complet de l'element químic corresponent, és a dir, d'igual nombre atòmic, escrit amb lletres minúscules i seguit d'un guió curt i el nombre màssic que caracteritza el nucleid. Per exemple hidrogen-1, hidrogen-2 ó heli-4.[1]

Una altra manera de fer-ho és amb el símbol de l'element químic en comptes del seu nom complet. Aleshores cal afegir a la part esquerra del símbol un superíndex que indiqui el nombre màssic. Es pot afegir també un subíndex que indiqui el nombre atòmic però no afegeix cap informació nova, ja que aquest es coneix ja per l'element químic. Alguns exemples d'aquesta notació serien 11H, 21H i 42He; que en la notació abreviada queden 1H, 2H i 4He.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot català "núclid" provvé del llatí nucleus.

Nucleids amb característiques comunes[modifica | modifica el codi]

  • Isòtops: Dos nucleids que tenen el mateix nombre atòmic Z són isòtops. Entre ells tenen la mateixa estructura química però són diferents des del punt de vista nuclear, on cal diferenciar-los entre ells perquè tenen diferent nombre de constituents i en particular diferent nombre màssic A. Per exemple, l'hidrogen té dos isòtops estables (hidrogen-1 i hidrogen-2, o deuteri) i un de radioactiu, l'hidrogen-3, anomenat triti.[1]
  • Isòbars: Dos nucleids són isòbars quan tenen igual nombre màssic A. Són nucleids químicament diferents però des del punt de vista nuclear són més semblants entre ells que el que puguin ser-ho dos isòtops, ja que els isòbars tenen la mateixa quantitat de nucleons, cosa que es relaciona més directament amb l'estabilitat del nucli atòmic i la radioactivitat. Per exemple, són isòbars l'hidrogen-3 i l'heli-3.[1]
  • Isòtons: Dos nucleids són isòtons si tenen igual nombre de neutrons. Per exemple, tant l'hidrogen-3 com l'heli-4 tenen dos neutrons; el carboni-14 i l'oxigen-16 també són isòtons, ja que ambdós tenen el mateix nombre de neutrons: vuit.[1]
  • Isòmers: Dos nucleids són isòmers quan tenen el mateix nombre de components, és a dir, igual nombre de neutrons i igual nombre de protons, però es troben en diferent estat energètic. Els estats excitats es noten afegint un asterisc com a superíndex a la dreta. Per exemple, un parell d'isòmers són 73Li i 73Li*.[1]

Radionucleids[modifica | modifica el codi]

Els núclids inestables són radioactius i s'anomenen radionúclids. El producte de la seva degeneració s'anomena núclid radiogènic.

A la natura exiteixen uns 270 nuclis estables i uns 70 inestables (radioactius). Hi ha tres tipus principals de radionúclids naturals.

  • En primer lloc els que tenen un període de semidesintegració T1/2 són almenys el 10% mentre l'edat de la Terra (4.6×109 anys). Són romanents de la nucleosíntesi que es va produir en les estrelles en la formació del sistema solar. Per exemple, l'isòtop 238U (T1/2 = 4.5×109 a) d'urani existeix a la natura, però l'isòtop amb vida més curta 235U (T1/2 = 0.7 ×109 a), és 138 vegades més rar.
  • El segon grup consisteix en isòtops com 226Ra (T1/2 = 1602 a), un isòtop de radi, que es forma en la desintegració de cadenes radioactives de l'uranio el tori.
  • El tercer grup consisteix en núclids com 14C (radiocarboni) que s'han produït pel bombardeig de raigs còsmics d'altres elements.

Artificialment s'han produït més de mil núclids.

Taula de nucleids[modifica | modifica el codi]

El núclids coneguts es mostren en la taula de núclids.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Radiaciones ionizantes: Utilización y riesgos, de Xavier Ortega Aramburu i Jaume Jorba Bisbal. Edicions UPC, 2009. ISBN 8483010887 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]