Oleguer Junyent i Sans

Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 – 1956). Va ser un pintor i escenògraf català.

En paraules de Mestres Cabanes: "El seu estil és una pintura vivaç centrada en el paisatge i la natura morta. De temperament espontani, va adaptar l’escola dels grans mestres. Era posseïdor d’extensos coneixements arqueològics i artístics degut als seus llargs viatges d’estudi pel món. Pintà magnífiques decoracions pel Liceu, al costat de Vilumara. Coneixedor del món de l'art pels nombrosos apunts i quadres realitzats, va arribar-se a perfeccionarse en aquesta classe de pintura".

Fou germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent, i nét de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja (1890-1895), de la ma de Fèlix Urgellès, Miquel Moragas, i Francesc Soler. Va començar a publicar dibuixos a "L'Esquella de la Torratxa", de seguida col·laborà amb el Gran Teatre del Liceu amb escenografies wagnerianes, com ara El capvespre dels déus, o les de l'òpera Louise, de Gustave Charpentier, i La vida breve, de Falla.

Com a interiorista, el 1902 realitzà les pintures que decoren "la peixera" del Cercle del Liceu i el 1905 juntament amb Gaspar Homar participà a la decoració de la Casa Burés, a on Junyent fa sis pintures murals per al saló principal sobre comptes infantils d'origen germànic. El 1873, junt amb el seu amic Maurici Vilumara decora la Caixa Vilumara, propietat de la família d'aquest darrer, a la nova seu de la Rambla (actual Museu de Cera).

Després de viatjar per Europa i d'instal·lar-se a París, on fou deixeble de Cartezat, emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910). Posteriorment, publicà Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la "Illa Daurada" (~1920).

Participà amb l'organització de l'Exposició del Moble i Decoració (1923) i en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per a qui va fer un cartell amb la imatge de la Dama d'Elx.

Com a il·lustrador fa la portades de:

• Cuadros de la ciudad de José Sixto Alvarez (Fray Mocho), edició 1906.
• Cartas de mujeres de Jacinto Benavente, edició 1912.
• Salomé, d'Oscar Wilde, edició 1926.
• Guia de la Costa Brava de Josep Pla (sobrecoberta), edició 1955.

Mes endavant, deixa l'escenografia i es centrà a la pintura, guanyant el concurs "Barcelona Vista pels Seus Artistes" el 1930. Fou company de viatges de Francesc Cambó i el seu conseller artístic. Va ser president del Reial Cercle Artístic de Barcelona en 1925.