Onofre Jaume Novellas i Alavau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Onofre Jaume Novellas i Alabau)
Infotaula de personaOnofre Jaume Novellas i Alavau
Biografia
Naixement1787 Modifica el valor a Wikidata
Mort1849 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Onofre Jaume Novellas i Alavau, (Torelló, 15 d'abril de 1787 - 2 d'agost de 1849)[1] fou un matemàtic, astrònom i catedràtic de Matemàtiques i d'Astronomia a Escola de Nàutica de la Junta de Comerç.[2]

L'any 1806 va ingressar a la Universitat de Cervera amb la intenció de fer estudis de Dret, on només cursà el primer any. Es traslladà a Barcelona per estudiar nàutica. Participà a la Guerra del Francès, acabada la guerra tornà a Barcelona per tal de continuar els estudis de nàutica.[1][2] El 29 d'octubre de 1825 es casà amb Eulàlia Vidal i Cisternas, natural de Barcelona.[2]

Fou professor ajudant a l'Escola de Nàutica de la Junta de Comerç (1819),[2] Catedràtic de Matemàtiques pures a la Junta de Comerç (1819).[1][2][3] Deixeble d'Agustí Canellas.[2] Des de l'any 1835 fins al 24 de setembre de 1846 ocupà la càtedra d'Astronomia de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[2]

Família[modifica]

Fill de Pere Novellas i de Maria Alavau, una família de pinters, del ram de la banya,[1] pare del doctor en Ciències Tomàs Novellas i Vidal (1826-1850),[4] de l'advocat i catedràtic de Mecànica Industrial Alexandre Novellas i Vidal (1830-1910), avi de l'escriptor i poeta català,[1] Jaume Novellas i de Molins (1865-1939) i besavi de l'arquitecte Jordi Tell i Novellas (1907-1991).

Obres[modifica]

  • Memoria sobre la necesidad de la óptica y Cosmografía para el acierto en la dirección de las naves (1819).[2]
  • Memoria sobre los eclipses (1820).[2]
  • Memoria sobre la posición geográfica de los lugares en la superficie de la Tierra (1833).[2]
  • Memoria sobre las reducciones de las distancias para la exacta formación de un mapa del país (1835).[2]
  • Memoria sobre los resultados de la observación y cálculo del eclipse parcial de Sol ocurrido en la tarde del 15 de mayo último (1836).[2]
  • Presentà el càlcul que havia realitzat referent a l'eclipsi de Lluna que havia de tenir lloc l'endemà. (19 d'abril de 1837).[2]
  • Presentà la relació de les operacions fetes per a l'exacta observació de l'últim eclipsi de Lluna (25 d'abril de 1837).[2]
  • Memoria en demostración de los resultados del último eclipse (1837).[2]

Deixebles[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]