Onzena legislatura de les Illes Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOnzena legislatura de les Illes Balears
Imatge
Map
Tipuslegislatura de Parlament de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Vigència20 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióIlles Balears (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióIlles Balears Modifica el valor a Wikidata

L'Onzena legistatura de les Illes Balears és l'actual legislatura autonòmica de les Illes Balears i va començar el 20 de juny de 2023 amb la sessió constitutiva del Parlament de les Illes Balears, en què Gabriel Le Senne de Vox fou elegit President del Parlament.[1]

Eleccions[modifica]

Set (7) formacions polítiques obtingueren representació al Parlament de les Illes Balears en la Onzena Legislatura. A diferència de l'anterior no aconseguiren entrar ni El Pi-Proposta per les Illes, ja que no arribà al 5% mínim segons les lleis balears (quan a tota la resta de l'estat és del 3%) per poder aplicar-li la llei d'Hont. Aconseguí per l'illa de Mallorca un 4'7%. Per altra banda, Cs també es quedà fora representació, però amb bastanta més distància, ja que aconseguí l'1'35% dels vots. Sorprenent fou la baixada d'Unides Podem que passà de 6 diputat a tan sols un i per la circumscripció d'Eivissa.

El Partit Popular guanyà a totes les circumscripcions inclòs a Formentera a través de la formació de la qual forma part anomenada Sa Unió. Vox pujà de 3 a 8 diputats, aconseguint diputats per la circumscripció de Menorca i Eivissa que fins ara no tenia.

Més per Mallorca i Més per Menorca aconseguiren mantenir la seva representació.[2]

Circumscripció PP PSIB Vox MÉS MxMe UP Sa Unió
% E % E % E % E % E % E % E
Mallorca 34,29 13 26,85 10 15,32 6 10,36 4 3,95 N/A
Menorca 38,69 5 26,77 4 7,18 1 16,62 2 6,73 N/A
Eivissa 48,86 7 25,63 4 9,21 1 6,36 1
Formentera 46,60 1
Total 35,83 25 26,5 18 13,9 8 8,35 4 1,43 2 4,4 1 0,39 1
Font: Eleccions 2023 al Parlament de les Illes Balears

Elecció de la presidenta[modifica]

Candidata Data Vot Sa Unió Total
Margalida Prohens Rigo

(PP)

4 de juliol de 2023

Majoria absoluta necessària (30/59)

25 1
26 / 59
No 18 4 2 1
25 / 59
Abst. 8
8 / 59
6 de juliol de 2023

Majoria simple necessària

25 1
26 / 59
No 18 4 2 1
25 / 59
Abst. 8
8 / 59

Govern[modifica]

En aquesta legislatura el Govern de les Illes Balears encara no s'ha format.

Consells Insulars[modifica]

Consell de Mallorca[modifica]

Partit Vots % Escons +/–
Partit Popular de Mallorca 122.403 34,12
13 / 33
Augment6
Federació Socialista de Mallorca 91.486 25,50
9 / 33
Disminució1
Vox 54.797 15,27
5 / 33
Augment2
Més per Mallorca 41.940 11,69
4 / 33
=
El Pi-Proposta per les Illes 18.762 5,23
2 / 33
Disminució1

11 formacions es presentaren a les eleccions al Consell de Mallorca de 2023, quan a les anteriors havien estat 12. De les 11 del 2023 aconseguiren representació 5 (PP, PSOE, VOX, Més i Pi).

El PP aconseguí quasi doblar el nombre de vots passant de 69.286 a 123.380, cosa que permeté també pujar de manera important els consellers electes passant de 7 a 13. El PSIB tot i pujar 2.800 vots més en relació a 2019, aconseguiren un conseller electe manco. Vox sumà uns 24.000 vots més que quatre anys enrere i passà de 3 consellers electes a 5. Més per Mallorca perdé 495 vots però aconseguí mantenir els 4 consellers. El Pi perdé 11.800 vots i perdé 1 conseller. Unides Podem i Ciutadans no aconseguiren arribar al 5% exigit per entrar a la institució. Podem es quedà amb el 4'27 i Cs amb 1'37%. Les altres 4 opcions es quedaren entre el 0'10 i el 0'27.

A nivell de participació a les eleccions a l'urna del Consell de Mallorca, votaren 365.969 persones que suposaven un augment de 25.390 persones més que al 2019. Percentualment suposà un 58'86 % del cens, enfront el 56'17 % del 2017. Hi hagué però un augment de vot en blanc ja que escolliren aquesta opció 6.172 persones (1'70 %) quan el 2019 foren 3.911 (1'16 %). Pel que fa als vots en nul també hi hagué augment però amb manco mesura. 4.801 votaren nul (1'31 %) el 2023 enfront 4.121 persones (1'20 %) el 2019.

El municipi on més es votà percentualment a l'urna del Consell fou Mancor de la Vall on un 85'90 % dels electors possibles votà en l'urna insular. Ben a prop també Fornalutx amb un 85'89 %. A les anteriors havia estat Fornalutx amb un 87'41 %. Per contra, on manco es votà a l'urna del Consell de Mallorca fou a Capdepera amb un 49,91 %. També ja fou on manco es votà percentualment al 2019 a nivell insular. El municipi on el PP al Consell rebé percentualment més suports fou Escorca on un 79'27 % dels cens elegí la papereta del PP al Consell. Per la part contraria, a Sant Joan, el PP fou on guanyà amb manco percentatge amb un 26'81%. El Pi fou primera força insular a Ariany, Banyalbufar, Costitx i Petra. El PSIB fou primera força insular a Artà, Capdepera, Inca, Pollença, Puigpunyent i Santa Eugènia. I Més per Mallorca a Campanet, Deià, Esporles i Llubí.[3]

Consell de Menorca[modifica]

Consell d'Eivissa[modifica]

Consell de Formentera[modifica]

Ajuntaments de les Illes Balears[modifica]

El 17 de juny de 2023, quaranta dies després de les eleccions com marca la LOREG, es varen constituir tots els ajuntament de les Illes Balears.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Desena legislatura de les Illes Balears
Onzena legislatura de les Illes Balears
Escut de les Illes Balears

2023 - actualitat
Succeït per:
Legislatura en curs