Onzena legislatura de les Illes Balears
Tipus | legislatura de Parlament de les Illes Balears | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 20 juny 2023 - | |||
Localització | Illes Balears (Espanya) | |||
Estat | Espanya | |||
Jurisdicció | Illes Balears | |||
L'Onzena legistatura de les Illes Balears és l'actual legislatura autonòmica de les Illes Balears i va començar el 20 de juny de 2023 amb la sessió constitutiva del Parlament de les Illes Balears, en què Gabriel Le Senne de Vox fou elegit President del Parlament.[1]
Eleccions
[modifica]Set (7) formacions polítiques obtingueren representació al Parlament de les Illes Balears en la Onzena Legislatura. A diferència de l'anterior no aconseguiren entrar ni El Pi-Proposta per les Illes, ja que no arribà al 5% mínim segons les lleis balears (quan a tota la resta de l'estat és del 3%) per poder aplicar-li la llei d'Hont. Aconseguí per l'illa de Mallorca un 4'7%. Per altra banda, Cs també es quedà fora representació, però amb bastanta més distància, ja que aconseguí l'1'35% dels vots. Sorprenent fou la baixada d'Unides Podem que passà de 6 diputat a tan sols un i per la circumscripció d'Eivissa.
El Partit Popular guanyà a totes les circumscripcions inclòs a Formentera a través de la formació de la qual forma part anomenada Sa Unió. Vox pujà de 3 a 8 diputats, aconseguint diputats per la circumscripció de Menorca i Eivissa que fins ara no tenia.
Més per Mallorca i Més per Menorca aconseguiren mantenir la seva representació.[2]
Circumscripció | PP | PSIB | Vox | MÉS | MxMe | UP | Sa Unió | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
% | E | % | E | % | E | % | E | % | E | % | E | % | E | |
Mallorca | 34,29 | 13 | 26,85 | 10 | 15,32 | 6 | 10,36 | 4 | 3,95 | N/A | ||||
Menorca | 38,69 | 5 | 26,77 | 4 | 7,18 | 1 | 16,62 | 2 | 6,73 | N/A | ||||
Eivissa | 48,86 | 7 | 25,63 | 4 | 9,21 | 1 | 6,36 | 1 | ||||||
Formentera | 46,60 | 1 | ||||||||||||
Total | 35,83 | 25 | 26,5 | 18 | 13,9 | 8 | 8,35 | 4 | 1,43 | 2 | 4,4 | 1 | 0,39 | 1 |
Font: Eleccions 2023 al Parlament de les Illes Balears |
Elecció de la presidenta
[modifica]Candidata | Data | Vot | Total | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Margalida Prohens Rigo
(PP) |
4 de juliol de 2023
Majoria absoluta necessària (30/59) |
Sí | 25 | 1 | 26 / 59 | |||||
No | 18 | 4 | 2 | 1 | 25 / 59 | |||||
Abst. | 8 | 8 / 59 | ||||||||
6 de juliol de 2023
Majoria simple necessària |
Sí | 25 | 1 | 26 / 59 | ||||||
No | 18 | 4 | 2 | 1 | 25 / 59 | |||||
Abst. | 8 | 8 / 59 |
Govern
[modifica]En aquesta legislatura el Govern de les Illes Balears encara no s'ha format.
Consells Insulars
[modifica]Consell de Mallorca
[modifica]Partit | Vots | % | Escons | +/– | |
---|---|---|---|---|---|
Partit Popular de Mallorca | 122.403 | 34,12 | 13 / 33 |
6 | |
Federació Socialista de Mallorca | 91.486 | 25,50 | 9 / 33 |
1 | |
Vox | 54.797 | 15,27 | 5 / 33 |
2 | |
Més per Mallorca | 41.940 | 11,69 | 4 / 33 |
= | |
El Pi-Proposta per les Illes | 18.762 | 5,23 | 2 / 33 |
1 |
11 formacions es presentaren a les eleccions al Consell de Mallorca de 2023, quan a les anteriors havien estat 12. De les 11 del 2023 aconseguiren representació 5 (PP, PSOE, VOX, Més i Pi).
El PP aconseguí quasi doblar el nombre de vots passant de 69.286 a 123.380, cosa que permeté també pujar de manera important els consellers electes passant de 7 a 13. El PSIB tot i pujar 2.800 vots més en relació a 2019, aconseguiren un conseller electe manco. Vox sumà uns 24.000 vots més que quatre anys enrere i passà de 3 consellers electes a 5. Més per Mallorca perdé 495 vots però aconseguí mantenir els 4 consellers. El Pi perdé 11.800 vots i perdé 1 conseller. Unides Podem i Ciutadans no aconseguiren arribar al 5% exigit per entrar a la institució. Podem es quedà amb el 4'27 i Cs amb 1'37%. Les altres 4 opcions es quedaren entre el 0'10 i el 0'27.
A nivell de participació a les eleccions a l'urna del Consell de Mallorca, votaren 365.969 persones que suposaven un augment de 25.390 persones més que al 2019. Percentualment suposà un 58'86 % del cens, enfront el 56'17 % del 2017. Hi hagué però un augment de vot en blanc ja que escolliren aquesta opció 6.172 persones (1'70 %) quan el 2019 foren 3.911 (1'16 %). Pel que fa als vots en nul també hi hagué augment però amb manco mesura. 4.801 votaren nul (1'31 %) el 2023 enfront 4.121 persones (1'20 %) el 2019.
El municipi on més es votà percentualment a l'urna del Consell fou Mancor de la Vall on un 85'90 % dels electors possibles votà en l'urna insular. Ben a prop també Fornalutx amb un 85'89 %. A les anteriors havia estat Fornalutx amb un 87'41 %. Per contra, on manco es votà a l'urna del Consell de Mallorca fou a Capdepera amb un 49,91 %. També ja fou on manco es votà percentualment al 2019 a nivell insular. El municipi on el PP al Consell rebé percentualment més suports fou Escorca on un 79'27 % dels cens elegí la papereta del PP al Consell. Per la part contraria, a Sant Joan, el PP fou on guanyà amb manco percentatge amb un 26'81%. El Pi fou primera força insular a Ariany, Banyalbufar, Costitx i Petra. El PSIB fou primera força insular a Artà, Capdepera, Inca, Pollença, Puigpunyent i Santa Eugènia. I Més per Mallorca a Campanet, Deià, Esporles i Llubí.[3]
Consell de Menorca
[modifica]Consell d'Eivissa
[modifica]Consell de Formentera
[modifica]Ajuntaments de les Illes Balears
[modifica]El 17 de juny de 2023, quaranta dies després de les eleccions com marca la LOREG, es varen constituir tots els ajuntament de les Illes Balears.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Precedit per: Desena legislatura de les Illes Balears |
Onzena legislatura de les Illes Balears 2023 - actualitat |
Succeït per: Legislatura en curs |