Vés al contingut

Aturada cardiorespiratòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Parada cardíaca)
Plantilla:Infotaula malaltiaAturada cardiorespiratòria
Exercicis de reanimació cardiopulmonar (RCP) en un ninot de simulació modifica
Tipusinsuficiència cardíaca congestiva i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
hidrogencarbonat de sodi, clorur de calci, gluceptat de calci, atropina, adrenalina i Gluconat de calci Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaAKAP10 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MC82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I46 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9427.5 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM115080 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2095 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007640 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006323 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0600228, C0018790, C1861884, C0085298 i C0264886 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0060319 Modifica el valor a Wikidata

L'aturada cardíaca és quan el cor deixa de bategar de manera sobtada i inesperada.[1][2][3] En aturar-se el cor, també s'atura la respiració immediatament després, o abans (causa generalment respiratòria de l'aturada cardíaca), per això es parla també d'aturada cardiorespiratòria.

És una emergència mèdica que, sense intervenció mèdica immediata, provocarà una mort cardíaca sobtada en qüestió de minuts.[1][2] Es necessiten reanimació cardiopulmonar (RCP) i possiblement desfibril·lació fins que es pugui proporcionar un tractament addicional. L'aturada cardíaca provoca una pèrdua de la consciència ràpida i la respiració pot ser anormal o absent.[4][5] [2][6]

Símptomes

[modifica]

L'aturada cardíaca no va precedida de cap símptoma d'alerta en aproximadament el 50 % de les persones.[7] Per a les persones que experimenten símptomes, els símptomes solen ser inespecífics de l'aturada cardíaca.[8] Aquests símptomes poden presentar-se com la irrupció o l'empitjorament de dolor al pit,[9] fatiga, síncopes, mareig, falta d'alè, debilitat i vòmits.[8]

Quan una persona sospita d'una aturada cardíaca a causa de signes d'inconsciència i respiració anormal, s'ha de suposar que la víctima està en aturada cardíaca i s'ha d'iniciar la RCP. Si un professional sanitari format ho sospita, haurien d'intentar sentir el pols durant 10 segons abans de començar la RCP.[10] A conseqüència de la pèrdua de perfusió cerebral (flux de sang al cervell), la persona perdrà el coneixement ràpidament i pot deixar de respirar. Entre el 10 i el 20% de les persones que van sobreviure a una aturada cardíaca reporten experiències properes a la mort, cosa que demostra un cert nivell de processos cognitius que encara estan actius durant la reanimació.[11]

Factors de risc

[modifica]

Els factors de risc de l'aturada cardíaca sobtada (SCA) són similars als de la malaltia de l'artèria coronària i inclouen l'edat, el tabaquisme, la pressió arterial alta, el colesterol alt, la manca d'exercici físic, l'obesitat, la diabetis i els antecedents familiars i la miocardiopatia de malalties cardíaques.[12] Un episodi previ d'aturada cardíaca sobtada també augmenta la probabilitat d'episodis futurs.[13] Una anàlisi estadística de molts d'aquests factors de risc va determinar que aproximadament el 50% de totes les aturades cardíaques es produeixen en el 10% de la població percebuda com a major risc a causa del dany agregat de múltiples factors de risc, demostrant que el risc acumulat de múltiples comorbiditats supera la suma de cada risc individualment.[14]

S'ha demostrat que els esdeveniments cardíacs adversos anteriors, la taquicàrdia ventricular no sostinguda (NSVT), el síncope i la hipertròfia ventricular esquerre (HVE) prediuen la mort cardíaca sobtada en nens.[15] Es va trobar que els fumadors de cigarrets amb malaltia de l'artèria coronària tenien un augment de dos a tres vegades en el risc de mort sobtada entre els 30 i els 59 anys. A més, el risc dels antics fumadors era més proper al dels que no havien fumat mai.[7]>[16]

S'ha demostrat que els canvis funcionals del cor com la fracció d'ejecció reduïda o l'arrítmia cardíaca augmenten el risc d'aturada cardíaca i actuen independentment dels factors de risc esmentats anteriorment. Les condicions que produeixen aquests canvis funcionals es poden adquirir després d'una lesió cardíaca prèvia o heretar-se a través de la història familiar de trastorns arítmogènics.[14]

Causes

[modifica]

Tot i que l'aturada cardíaca pot ser causada per un atac de cor o una insuficiència cardíaca, en el 15 al 25% dels casos hi ha una causa no cardíaca.[17][18] Algunes persones poden experimentar dolor al pit, dificultat per respirar, nàusees, ritme cardíac elevat i mareig immediatament abans d'entrar en una aturada cardíaca.[5]

La causa més comuna d'aturada cardíaca és un problema cardíac subjacent com la malaltia de l'artèria coronària que disminueix la quantitat de sang oxigenada que subministra el múscul cardíac.[19] Això, al seu torn, danya l'estructura del múscul, que pot alterar la seva funció.[19] Aquests canvis poden, amb el pas del temps, causar fibril·lació ventricular, que sovint precedeix l'aturada cardíaca.[19] Les causes menys freqüents inclouen pèrdua de sang important, falta d'oxigen, potassi molt baix, lesions elèctriques, insuficiència cardíaca, arrítmies cardíaques hereditàries i exercici físic intens.[19] L'aturada cardíaca es diagnostica per la incapacitat de trobar el pols.[4]

Tractament

[modifica]

La RCP i la desfibril·lació poden revertir una aturada cardíaca, donant lloc al retorn de la circulació espontània, però sense aquesta intervenció, resultarà fatal.[20] En alguns casos, l'aturada cardíaca és un resultat previst de malalties greus on s'espera la mort.[21] El tractament de l'aturada cardíaca inclou la RCP immediata i, si hi ha un ritme de descàrrega, la desfibril·lació.[22] S'han establert dos protocols per a la RCP: suport vital bàsic i suport vital cardíac avançat.[23] Si es restableix el pols, la gestió dirigida de la temperatura, és a dir, l'aplicació d'una hipotèrmia terapèutica lleu, pot millorar els resultats.[24][25][26][27] Els pacients que després de sobreviure a una aturada cardíaca queden en un estat de coma, poden tenir més possibilitats de tenir un resultat neurològic favorable si la seva temperatura corporal es refreda fins a entre 32 i 34 graus centígrads.[28][29] A més, l'equip assistencial pot iniciar mesures per protegir el pacient de lesions cerebrals i preservar la funció cerebral.[30] En l'atenció posterior a la reanimació, es pot considerar un desfibril·lador cardíac implantable per reduir la possibilitat de mort per recurrència.[31]

Epidemiologia

[modifica]

Als Estats Units un 61% experimenten una aturada cardíaca fora d'un entorn hospitalari, mentre que un 39% es produeixen dins d'un hospital.[32] L'aturada cardíaca es fa més freqüent amb l'edat i afecta més sovint els homes que les dones.[33]

El percentatge de persones que sobreviuen a una aturada cardíaca extrahospitalària amb tractament pels serveis mèdics d'emergència és d'aproximadament el 8%.[34] Tanmateix, els mitjans de ficció als Estats Units sovint han mostrat que la taxa de supervivència immediata de l'aturada cardíaca excessivament alta. Això pot contribuir a les expectatives mal informades dels esforços de reanimació del públic en general.[34][35] Aquestes representacions també poden contribuir al desig d'un pacient o dels responsables mèdics de prendre mesures agressives. No obstant això, s'ha demostrat que molts dels malalts crítics són menys propensos a triar la reanimació quan se'ls dona informació precisa sobre les seves limitacions.[34][36]

En cas que la reanimació cardiopulmonar tingui èxit, la recuperació completa no està garantida, ja que molts supervivents experimenten una sèrie de discapacitats, inclosa la paràlisi parcial; convulsions; dificultat per caminar, parlar o memòria; consciència limitada; o estat vegetatiu persistent i mort cerebral.[34][37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «What is cardiac arrest | The Heart Foundation» (en anglès australià). Arxivat de l'original el 23 de juliol 2022. [Consulta: 23 juliol 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «What Is Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 28 juliol 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  3. ↑ El terme parada cardíaca és un castellanisme (Termcat).
  4. ↑ 4,0 4,1 The Textbook of Emergency Cardiovascular Care and CPR (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 11. ISBN 9780781788991. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «What Are the Signs and Symptoms of Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 27 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  6. ↑ «Cardiac Arrest» (en anglès), 08-08-2021. [Consulta: 10 maig 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Cardiac Arrest and Sudden Cardiac Death». A: Braunwald's heart disease: a textbook of cardiovascular medicine. Tenth. Philadelphia, PA: Saunders, 2015, p. 821–860. ISBN 9781455751341. OCLC 890409638. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «What Are the Signs and Symptoms of Sudden Cardiac Arrest?». National Heart, Lung and Blood Institute, 01-04-2011. Arxivat de l'original el 21 juny 2015. [Consulta: 21 juny 2015].
  9. ↑ «Chest Pain». A: StatPearls. StatPearls Publishing, 2019. 
  10. ↑ Circulation, 142, 16_suppl_2, 10-2020, pàg. S366–S468. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000916. PMID: 33081529.
  11. ↑ Resuscitation, 74, 2, 8-2007, pàg. 215–221. DOI: 10.1016/j.resuscitation.2007.01.020. PMID: 17416449.
  12. ↑ Circulation, 97, 2, 1-1998, pàg. 155–160. DOI: 10.1161/01.cir.97.2.155. PMID: 9445167 [Consulta: free].
  13. ↑ «327. Cardiovascular Collapse, Cardiac Arrest, and Sudden Cardiac Death». A: Harrison's principles of internal medicine.. 19th, 2014. ISBN 9780071802154. OCLC 893557976. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Mann, Douglas L. Braunwald's Heart Disease: A Textbook of Cardiovascular Medicine. Tenth, 2015, p. 826. ISBN 978-1-4557-5134-1. OCLC 881838985. 
  15. ↑ European Journal of Preventive Cardiology, 24, 11, 7-2017, pàg. 1220–1230. DOI: 10.1177/2047487317702519. PMID: 28482693.
  16. ↑ Archives of Internal Medicine, 163, 19, 10-2003, pàg. 2301–2305. DOI: 10.1001/archinte.163.19.2301. PMID: 14581249 [Consulta: free].
  17. ↑ «Sudden unexpected death in persons less than 40 years of age». The American Journal of Cardiology, 68, 13, 11-1991, pàg. 1388–1392. DOI: 10.1016/0002-9149(91)90251-f. PMID: 1951130.
  18. ↑ «Out-of-hospital cardiac arrests of non-cardiac origin. Epidemiology and outcome». European Heart Journal, 18, 7, 7-1997, pàg. 1122–1128. DOI: 10.1093/oxfordjournals.eurheartj.a015407. PMID: 9243146.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «What Causes Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 28 juliol 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  20. ↑ Harrison's principles of internal medicine. Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005. ISBN 978-0-07-140235-4. 
  21. ↑ «Mount Sinai – Cardiac arrest». Arxivat de l'original el 2012-05-15.
  22. ↑ «Cardiac Arrest - Treatment». [Consulta: 24 juliol 2022].
  23. ↑ ECC Committee, Subcommittees and Task Forces of the American Heart Association «2005 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care». Circulation, 112, 24 Suppl, 12-2005, pàg. IV1-203. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.105.166550. PMID: 16314375.
  24. ↑ «Therapeutic hypothermia after cardiac arrest: A systematic review/meta-analysis exploring the impact of expanded criteria and targeted temperature». Resuscitation, 108, 11-2016, pàg. 102–110. DOI: 10.1016/j.resuscitation.2016.07.238. PMID: 27521472.
  25. ↑ «Hypothermia for neuroprotection in adults after cardiopulmonary resuscitation». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2, 2-2016, pàg. CD004128. DOI: 10.1002/14651858.CD004128.pub4. PMC: 6516972. PMID: 26878327.
  26. ↑ Arrich J, Holzer M, Havel C, Müllner M, Herkner H «Hypothermia for neuroprotection in adults after cardiopulmonary resuscitation.». Cochrane Database Syst Rev, 9, 2012, pàg. CD004128. DOI: 10.1002/14651858.CD004128.pub3. PMID: 22972067 [Consulta: 1r febrer 2023].
  27. ↑ Kim YM, Yim HW, Jeong SH, Klem ML, Callaway CW «Does therapeutic hypothermia benefit adult cardiac arrest patients presenting with non-shockable initial rhythms?: A systematic review and meta-analysis of randomized and non-randomized studies». Resuscitation, 83, 2, 2012, pàg. 188-96. DOI: 10.1016/j.resuscitation.2011.07.031. PMID: 21835145 [Consulta: 1r febrer 2023].
  28. ↑ The Hypothermia after Cardiac Arrest Study Group «Mild Therapeutic Hypothermia to Improve the Neurologic Outcome after Cardiac Arrest». N Engl J Med, 346, 8, 2002, pàg. 549-56. DOI: 10.1056/NEJMoa012689. PMID: 11856793 [Consulta: 1r febrer 2023].
  29. ↑ Bernard SA, Gray TW, Buist MD, Jones BM, Silvester W, Gutteridge G et al. «Treatment of comatose survivors of out-of-hospital cardiac arrest with induced hypothermia.». N Engl J Med, 346, 8, 2002, pàg. 557-63. DOI: 10.1056/NEJMoa003289. PMID: 11856794 [Consulta: 1r febrer 2023].
  30. ↑ «Post-cardiac arrest syndrome: epidemiology, pathophysiology, treatment, and prognostication. A consensus statement from the International Liaison Committee on Resuscitation (American Heart Association, Australian and New Zealand Council on Resuscitation, European Resuscitation Council, Heart and Stroke Foundation of Canada, InterAmerican Heart Foundation, Resuscitation Council of Asia, and the Resuscitation Council of Southern Africa); the American Heart Association Emergency Cardiovascular Care Committee; the Council on Cardiovascular Surgery and Anesthesia; the Council on Cardiopulmonary, Perioperative, and Critical Care; the Council on Clinical Cardiology; and the Stroke Council». Circulation, 118, 23, 12-2008, pàg. 2452–2483. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.108.190652. PMID: 18948368.
  31. ↑ «How Can Death Due to Sudden Cardiac Arrest Be Prevented?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 27 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  32. ↑ «Part 4: Systems of Care and Continuous Quality Improvement: 2015 American Heart Association Guidelines Update for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care». Circulation, 132, 18 Suppl 2, 11-2015, pàg. S397–S413. DOI: 10.1161/cir.0000000000000258. PMID: 26472992.
  33. ↑ «Who Is at Risk for Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 23 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Emergency Medicine: Clinical Essentials (Expert Consult – Online) (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2012, p. 1771. ISBN 978-1455733941. 
  35. ↑ «Depiction of Resuscitation on Medical Dramas: Proposed Effect on Patient Expectations». Cureus, 13, 4, 4-2021, pàg. e14419. DOI: 10.7759/cureus.14419. PMC: 8112599. PMID: 33987068.
  36. ↑ «The influence of the probability of survival on patients' preferences regarding cardiopulmonary resuscitation». The New England Journal of Medicine, 330, 8, 2-1994, pàg. 545–549. DOI: 10.1056/NEJM199402243300807. PMID: 8302322.
  37. ↑ «Prognostication after cardiac arrest». Critical Care, 22, 1, 6-2018, pàg. 150. DOI: 10.1186/s13054-018-2060-7. PMC: 5989415. PMID: 29871657.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aturada cardiorespiratòria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aturada_cardiorespiratòria&oldid=33994490»