Xerla ratllada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Parapristipoma octolineatum)
Infotaula d'ésser viuXerla ratllada
Parapristipoma octolineatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194428 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLutjaniformes
FamíliaHaemulidae
GènereParapristipoma
EspècieParapristipoma octolineatum Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1833)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

La xerla ratllada[5] (Parapristipoma octolineatum) és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.[6]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 50 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25) i 1,8 kg de pes (la mida comercial és a partir dels 25 cm i els 350 g de pes).
  • Cos allargat i comprimit.
  • Musell arrodonit.
  • Boca una mica obliqua.
  • Barbeta prominent.
  • Llavis bastant fins.
  • Preopercle serrat.
  • Les aletes dorsal i anal tenen la part anterior espinosa i la posterior composta de radis tous.
  • 13 espines i 14-15 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 7 radis tous a l'anal.
  • 53-58 escates rugoses al tacte a la línia lateral.
  • És de color marró violaci o grisenc amb quatre línies longitudinals de color blau pàl·lid que comencen al cap i s'estenen al llarg del dors i dels flancs.
  • Aletes de color gris fosc.[7][8][9]

Reproducció[modifica]

A les illes Canàries es reprodueix entre la tardor i l'hivern.[7]

Alimentació[modifica]

Es nodreix de crustacis i mol·luscs.[7][10]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (42°N-13°S, 18°W-17°E) que viu fins als 60 m de fondària.[8][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Portugal i l'estret de Gibraltar fins a Angola,[12][13] incloent-hi les illes Açores, Madeira,[14] les Canàries i Cap Verd[15]) i la Mediterrània occidental.[16][17][18][7][8][19][20][21][22][23][24][25]

Costums[modifica]

Neda molt proper al fons tot cercant l'abric d'esquerdes.[7]

Ús comercial[modifica]

Es comercialitza fresc (sencer o en rodanxes) per elaborar guisats o ésser fregit.[7]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bleeker, P., 1873. Sur le genre Parapristipoma et sur l'identité spécifique des Perca trilineata Thunb., Pristipoma japonicum CV. et Diagramma japonicum Blkr. Arch. Neerl. Sci. Nat., Haarlem v. 8. 19-24.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvième. Suite du livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 9: i-xxix + 3 pp. + 1-512, Pls. 246-279.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ «Xerla ratllada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 PescaBase Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (castellà)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. ↑ Ben-Tuvia, A. i R. McKay, 1986. Haemulidae. P. 858-864. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  10. ↑ Ben-Tuvia, A. i R. McKay, 1986.
  11. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  12. ↑ López-Abellán, L.J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Madrid: Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
  13. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  14. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  15. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  16. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  17. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  18. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  19. ↑ Bellemans, M., A. Sagna, W. Fischer i N. Scialabba, 1988. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide des ressources halieutiques du Sénégal et la Gambie (Espèces marines et d'eaux saumâtres). FAO, Roma.
  20. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  21. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988 List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  22. ↑ Roux, C., 1979. Pomadasyidae. P. 391-395. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  23. ↑ Roux, C., 1990. Haemulidae. P. 783-788. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  24. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  25. ↑ GBIF (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xerla ratllada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xerla_ratllada&oldid=32895823»