Jardins de la Tamarita
| |||||
| Tipus | Jardí públic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | ||||
| Localització | Pg. Sant Gervasi, 41-49 | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2432 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Torre de la Tamarita | |||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2432 | ||||
Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona. Entre els arbres singulars cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d'interès local.[1]
Història[modifica]
Originàriament, era una peça de terra de dues mujades plantada de vinya de l'heretat del Frare Blanc, un dels béns nacionals procedents del suprimit Col·legi dels Pares Dominics, que els hereus de Francesc Solernou i Vallès van comprar el 1835 al Govern. L'any 1847 va ser venuda a Feliu Palmerola, que al seu torn, la va vendre el 1848 al fabricant Antoni Camps i Ramon (vegeu casa-fàbrica Camps).[2] El 1849, aquest darrer edificà una casa-torre d'estil neoclàssic, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló, i que prengué el mateix nom.[3] El 1852, Camps demanà permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi per a urbanitzar part del terreny.[4] A aquesta petició s'hi oposaren els Craywinckel, al·legant que havia projectat l'accés dins de les terres de la seva propietat (vegeu carrer de Craywinckel).[2]
A començament del segle xx, l'industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca, i en morir l'any 1911, el seu nebot Alfred Mata i Julià va encarregar l'enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Va ser un dels seus primers treballs i hi va començar a desenvolupar el seu concepte de «jardí mediterrani», tot i que també hi va introduir elements típics del jardí renaixentista, com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virginio Arias.[1]
A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofità per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dona al jardí un ambient ombrívol i humit.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jardins de la Tamarita». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «La Tamarita, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Permís a Antoni Camps per edificar una casa de camp». 1849/0001. AMDSG, 14-01-1849.
- ↑ «Expedient d'urbanització dels terrenys de la finca coneguda com "la Tamarita", propietat de Don Antonio Camps i Ramón». 1339. AMDSG, 1852.
Vegeu també[modifica]
- Fundació Blanquerna, que té la seu a la Torre de la Tamarita
Enllaços externs[modifica]
- «Jardins de la Tamarita». Ajuntament de Barcelona.
- «Jardins de la Tamarita». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.