Jardins de la Tamarita
| |||||
| Tipus | jardí públic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | ||||
| Localització | Pg. Sant Gervasi, 41-49 | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Característiques | |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Torre de la Tamarita | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2432 | ||||
Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història i descripció
[modifica]El 1848, Feliu Palmerola i Grau[2] vengué al fabricant Antoni Camps i Ramon una peça de terra de dues mujades plantada de vinya, coneguda com «La Tamarita», procedent de la finca del Frare Blanc o la Torre Gomis (no confondre amb Can Gomis) del col·legi dels dominics, suprimit durant el Trienni Liberal.[3][4][5] El 1849, Camps hi va fer construir una casa-torre d'estil neoclàssic, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.[6][4][5] Per a poder sufragar el cost de les obres, el 1852 va decidir urbanitzar una franja de terreny a ponent de la casa, segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls.[7] L'accés es feia per un camí que pujava cap a la muntanya, i María del Sagrario Hurtado de Mendoza, vídua de Josep Joaquim de Craywinckel i de Craywinckel, s'hi va oposar, al·legant que el camí li pertanyia perquè duia a uns terrenys de la seva propietat.[4][5] Finalment, el 1853, Camps vengué la finca a l'indià de Vilanova i la Geltrú Josep Antoni Salom i Jacas per 4.566 lliures i 10 sous.[8][9]
A començament del segle xx, l'industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca, i en morir l'any 1911, el seu nebot Alfred Mata i Julià en va encarregar l'enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Va ser un dels seus primers treballs i hi va començar a desenvolupar el seu concepte de «jardí mediterrani», tot i que també hi va introduir elements típics del jardí renaixentista, com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virginio Arias.[10] A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofità per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dona al jardí un ambient ombrívol i humit.[10] Entre els arbres singulars cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d'interès local.[10]
La torre va ser reedificada pel mateix propietari el 1919.[11] Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per dos torreons.[1] Actualment és la seu de la Fundació Blanquerna.
,_Fundaci%C3%B3_Blanquerna.jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Torre la Tamarita (casa i parc)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «FELIO PALMAROLA GRAU». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Portavella i Isidoro, 2003, p. 153.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «La Tamarita, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Permís a Antoni Camps per edificar una casa de camp». 1849/0001. AMDSG, 14-01-1849.
- ↑ «Expedient d'urbanització dels terrenys de la finca coneguda com "la Tamarita", propietat de Don Antonio Camps i Ramón». 1339. AMDSG, 1852.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Gurri i Guardans, 15-06-1853.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 154.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Jardins de la Tamarita». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Alfredo Mata en nom propi i del seu germà José Maria. Nueva Belén (ara Cister 2-6), Victor Hugo (ara Passeig de Sant Gervasi) i Avinguda del Tibidabo. Modificar el portal d'entrada i construir un quiosc per al porter en la seva finca "La Tamarita"». Q127 Foment 987/1919. AMCB.
Bibliografia
[modifica]- Barraquer i Roviralta, Gaietà. «Dominicos». A: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. F.J. Altés y Alabart, 1906.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 84-7609-800-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «Jardins de la Tamarita». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre de la Tamarita». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.