Pardal de bardissa europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pardal de bardissa)
Infotaula d'ésser viuPardal de bardissa europeu
Prunella modularis Modifica el valor a Wikidata
Dunnock.jpg
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Prunella modularis02.jpg
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,21 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22718651 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPrunellidae
GènerePrunella
EspèciePrunella modularis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimMotacilla modularis Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
Distribució
PrunellaModularisIUCN.png
Modifica el valor a Wikidata

El pardal de bardissa europeu,[3] pardal de bardissa [4]o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).[5][6] És comú a l'hivern a tots els Països Catalans, llevat del sud del País Valencià i les Pitiüses.[7]

És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.

El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[8]

Taxonomia[modifica]

Alguns taxònoms han suggerit recentment que el pardal de bardissa s'hauria de segmentar en tres espècies, de tal forma que la subespècie ibèrica (P. m. mabbotti) i la de l'orient mitjà (P. m. obscura) siguin elevades del seu rang actual de subespècie.[9]

Morfologia[modifica]

Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g.[10] És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en el fet que és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.

Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905).
Pardal de bardissa
Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).

Distribució i hàbitat[modifica]

Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.[11] Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).

Ecologia[modifica]

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[12] A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.[13] No cria a les Balears.

Referències[modifica]

  1. Avibase (català)
  2. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  3. «Pardal de bardissa europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
  4. El pardal de bardissa a la fitxa del SIOC Rev. 18/03/2022
  5. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  6. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 730. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  7. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 200. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  8. BirdLife International. «Dunnock. Prunella modularis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 7 novembre 2022].
  9. Pavia, Marco; Drovetski, Sergei V.; Boano, Giovanni; Conway, Kevin W.; Pellegrino, Irene; Voelker, Gary «Elevation of two subspecies of Dunnock Prunella modularis to species rank». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 141, 2, 15-06-2021, pàg. 199-210. DOI: 10.25226/bboc.v141i2.2021.a10.
  10. Oiseaux.net (francès)
  11. Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
  12. .Nature (anglès)
  13. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]