Pardal de bardissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pardal de bardissa
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Prunella modularis02.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Prunellidae
Gènere: Prunella
Espècie: P. modularis
Nom binomial
Prunella modularis
(Linnaeus, 1758)
Subespècies

El pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g.[3] És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.

Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905).
Pardal de bardissa
Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.[4] Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[5] A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la Península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.[6] No cria a les Balears.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avibase (català)
  2. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  3. Oiseaux.net (francès)
  4. Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
  5. .Nature (anglès)
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]