Pardal de bardissa europeu
Prunella modularis  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit). | |
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,21 m |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22718651 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Prunellidae |
| Gènere | Prunella |
| Espècie | Prunella modularis (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Motacilla modularis |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El pardal de bardissa europeu,[3] pardal de bardissa [4]o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).[5][6] És comú a l'hivern a tots els Països Catalans, llevat del sud del País Valencià i les Pitiüses.[7]
És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[8]
Taxonomia[modifica]
Alguns taxònoms han suggerit recentment que el pardal de bardissa s'hauria de segmentar en tres espècies, de tal forma que la subespècie ibèrica (P. m. mabbotti) i la de l'orient mitjà (P. m. obscura) siguin elevades del seu rang actual de subespècie.[9]
Morfologia[modifica]
Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g.[10] És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en el fet que és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.
Distribució i hàbitat[modifica]
Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.[11] Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).
Ecologia[modifica]
S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[12] A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.[13] No cria a les Balears.
Referències[modifica]
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ «Pardal de bardissa europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
- ↑ El pardal de bardissa a la fitxa del SIOC Rev. 18/03/2022
- ↑ «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 730. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 200. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ BirdLife International. «Dunnock. Prunella modularis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Pavia, Marco; Drovetski, Sergei V.; Boano, Giovanni; Conway, Kevin W.; Pellegrino, Irene; Voelker, Gary «Elevation of two subspecies of Dunnock Prunella modularis to species rank». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 141, 2, 15-06-2021, pàg. 199-210. DOI: 10.25226/bboc.v141i2.2021.a10.
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
- ↑ .Nature (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- «pardal de bardissa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Animal Diversity Web (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- El xalambrí al Principat de Catalunya (català)
- The Taxonomicon (anglès)