Pardal de bardissa

Pardal de bardissa
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Família: Prunellidae Gènere: Prunella Espècie: P. modularis
Nom binomial
Prunella modularis (Linnaeus, 1758)
Subespècies
Prunella modularis euxina (nord-oest d'Àsia Menor). Prunella modularis fuscata (muntanyes de Crimea). Prunella modularis hebridium (Irlanda i les Hèbrides) Prunella modularis mabbotti (Pirineus, sud de França, Península Ibèrica, Itàlia al sud dels Apenins i Grècia). Prunella modularis meinertzhageni (Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Bulgària). Prunella modularis modularis (centre i nord d'Europa des del centre de França, Països Baixos i Noruega fins als Urals, països balcànics, sud dels Alps i centre de Romania). Prunella modularis obscura (est de Turquia i Iran cap al nord a través del Caucas a les terres baixes de Crimea). Prunella modularis occidentalis (est d'Escòcia, Anglaterra i Gal·les).

El pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.

Morfologia

Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g. És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.

Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905).

Pardal de bardissa

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).

Distribució i hàbitat

Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882. Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).

Ecologia

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada) A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries. No cria a les Balears.

Enllaços externs

• Enciclopèdia Catalana (català)
• Descripció i fotografies (anglès)
• IUCN (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• Informació diversa i imatges (anglès)
• Avibase (català)
• Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• El xalambrí al Principat de Catalunya (català)
• Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
• The Taxonomicon (anglès)
• El pardal de bardissa a les Illes Britàniques (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)