Pau Monguió i Segura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Monguió i Segura
Biografia
Naixement10 juliol 1865 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Portada de la Catedral de Terol, obra de Pau Monguió

Pau Monguió Segura (Tarragona, 10 de juliol de 1865Barcelona, 21 de gener de 1956) va ser un arquitecte català. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol el 5 d'agost de 1889[1] i on tingué com a professors Lluís Domènech i Montaner, Antoni Rovira i Trias i August Font.[2]

Fou primer arquitecte municipal de Tarragona, on construí l'església i convent neogòtic dels Carmelites (1897) i la reixa (1893) de la catedral de Tarragona. A Reus es conserva encara avui la Casa Laguna[cal citació] (construïda el 1904). El 1901 dirigia la restauració del claustre de l'església de San Pedro (Terol) com a arquitecte municipal. D'aquesta primera etapa aragonesa són també la Casa Escriche i les Escoles del Arrabal, que des del 1987 són la seu de l'Arxiu Històric Provincial. Entre el 25 de novembre de 1901 i el desembre de 1908 fou arquitecte municipal de Tortosa, on va fer de mestre als alumnes obrers (1903) i en la qual deixà notables construccions: la Casa Manel Camós (1904; restaurada el 2001), la Casa Ramon Sechí (1904, remodelada deu anys després per Josep M. Vaquer Urquizu, mestre d'obres), l'Escorxador Públic (projectat el 1905 i construït entre 1907 i 1908; actualment Museu de Tortosa), la Casa-Xalet Ferran Pallarès (1906, restaurada el 2005), la Casa Matheu (1907) i la Casa de na Pilar Fontanet (coneguda també com a Casa Grego-Sabaté, 1908); i en una segona etapa: l'escalinata d'accés al llac nou del parc municipal (1921) i la Casa David Pinyana (1923).

El desembre de 1908 marxà novament a Terol, com a arquitecte provincial, i ocupà novament la plaça d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. Allí sobresurten la portada neomudèjar de la Catedral (1909-1910), el Teatre Marín, la Casa Ferrán (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrileña, la restauració del Teatre Municipal, l'església d'El Salvador de Villaspesa (1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Fou membre de la Real Sociedad Económica Turolense de Amigos del País, de la qual va arribar a ser president de la secció d'Instrucció i Belles Arts.

Referències[modifica]

  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 149. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau Monguió i Segura