Pecílid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pecílids
Poecilia latipinna
Girardinus microdactylus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cyprinodontiformes
Família: Poeciliidae
(Garman, 1895)
Gèneres

Llegiu el text

Els pecílids (Poeciliidae) són una família de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes, entre els quals hi ha la gambúsia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són peixos petits i, normalment, no ultrapassen pas els 18 cm de longitud. Cos allargat i no gaire alt. Boca molt petita. L'origen de l'aleta dorsal és posterior a l'anal. Aleta caudal simètrica. Dimorfisme sexual força accentuat: els mascles són més petits que les femelles i l'aleta anal dels mascles s'ha transformat en un òrgan copulador anomenat gonopodi.[1][2] Moltes espècies tenen una coloració variable i una forta inclinació per les mutacions, ja que n'hi ha que s'encreuen entre si amb gran facilitat (això ha permès als criadors crear-ne nombroses formes ornamentals).[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Poden ser ovovivípars o vivípars.[4] El gonopodi dels mascles és emprat per a introduir els espermatozoides en els oviductes de la femella (hi romandran vius molt de temps i, així, la femella pot tindre diversos grups de cries sense retrobar-se amb el mascle). Els embrions es desenvolupen en els ovaris de la femella, alimentant-se del sac vitel·lí de l'ou; no tenen cap vincle amb el cos de la femella i no n'obtenen substàncies per a la seua supervivència. No es tracta, doncs, d'una veritable viviparitat, sinó d'una ovoviviparitat. Es reconeix generalment les femelles gràvides per la taca de gestació fosca que es desenvolupa a la part posterior de l'abdomen, així com pel seu volum més acusat. Quan surten del cos de la femella, els embrions -ja bastant grans- encara estan lligats a l'ou, però se n'alliberen immediatament i neden.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Són típicament americans d'aigua dolça (des del sud dels Estats Units fins al nord-est de l'Argentina), tot i que han estat introduïts a les regions càlides d'altres continents.[2][3]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 109.
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 280.
  4. ZipCodeZoo.com (anglès)
  5. ITIS (anglès) i (francès)
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. NCBI (anglès)
  8. BioLib (anglès)
  9. The Taxonomicon (anglès)
  10. UNEP-WCMC Species Database (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]