Pecílids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPecílids
Poeciliidae Modifica el valor a Wikidata
Dwarf Livebearer or Least Killifish (Heterandria formosa).jpg
Heterandria formosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreCyprinodontiformes
FamíliaPoeciliidae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1831
Xiphophorus helleri
Limia perugiae
Neoheterandria elegans
Gambusia gaigei
Poecilia velifera
Poecilia wingei
Gambusia affinis
Mascle de Poecilia reticulata

Els pecílids (Poeciliidae) són una família de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes, entre els quals hi ha la gambúsia.

Morfologia[modifica]

Són peixos petits i, normalment, no ultrapassen pas els 18 cm de longitud. Cos allargat i no gaire alt. Boca molt petita. L'origen de l'aleta dorsal és posterior a l'anal. Aleta caudal simètrica. Dimorfisme sexual força accentuat: els mascles són més petits que les femelles i l'aleta anal dels mascles s'ha transformat en un òrgan copulador anomenat gonopodi.[1][2] Moltes espècies tenen una coloració variable i una forta inclinació per les mutacions, ja que n'hi ha que s'encreuen entre si amb gran facilitat (això ha permès als criadors crear-ne nombroses formes ornamentals).[3]

Reproducció[modifica]

Poden ser ovovivípars o vivípars.[4] El gonopodi dels mascles és emprat per a introduir els espermatozoides en els oviductes de la femella (hi romandran vius molt de temps i, així, la femella pot tindre diversos grups de cries sense retrobar-se amb el mascle). Els embrions es desenvolupen en els ovaris de la femella, alimentant-se del sac vitel·lí de l'ou; no tenen cap vincle amb el cos de la femella i no n'obtenen substàncies per a la seua supervivència. No es tracta, doncs, d'una veritable viviparitat, sinó d'una ovoviviparitat. Es reconeix generalment les femelles gràvides per la taca de gestació fosca que es desenvolupa a la part posterior de l'abdomen, així com pel seu volum més acusat. Quan surten del cos de la femella, els embrions -ja bastant grans- encara estan lligats a l'ou, però se n'alliberen immediatament i neden.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Són típicament americans d'aigua dolça (des del sud dels Estats Units fins al nord-est de l'Argentina), tot i que han estat introduïts a les regions càlides d'altres continents.[2][3]

Gèneres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 109.
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 280.
  4. ZipCodeZoo.com (anglès)
  5. ITIS[Enllaç no actiu] (anglès) i (francès)
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. NCBI (anglès)
  8. BioLib (anglès)
  9. The Taxonomicon (anglès)
  10. UNEP-WCMC Species Database (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs[modifica]